L’exposició “Troballes” de l’artista visual Jordi Plana es pot visitar des del 26 de setembre a la Torre del Port de Cambrils. És la primera vegada que l’equipament municipal acull una videoinstal·lació. L’espai inicial es transforma amb la utilització dels diferents efectes visuals i sonors creats específicament per a la mostra.
L’exposició es va haver de posposar el passat mes de març a causa de l’emergència sanitària i ara arriba a Cambrils després d’haver itinerat al Centre de Lectura de Reus. La mostra ha estat adaptada a la Torre del Port amb el suport del Museu d’Història de Cambrils i la col·laboració del Campus Extens de la URV a Cambrils. Es podrà visitar amb accés lliure i aforament limitat fins el dimarts 8 de desembre de 2020.
Amb més de 25 anys d’experiència, Jordi Plana ha participat com a escultor en nombroses exposicions individuals i col·lectives, tant a Catalunya com a l´estranger. El seu treball més recent és al centre National Sculpture Factory de Cork (Irlanda). Les seves darreres obres s’emmarquen en el Landart i en el treball de materials reciclats provinents de la natura. Compagina l’escultura amb la docència a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, així com a l´Escola superior d’arts plàstiques i disseny de Catalunya (ESDAP).
L’exposició “Troballes” neix a partir de tres escultures, Barca/Medusa/Àncora, creades per l’artista amb una inspiració clarament mediterrània. Tot comença amb un record íntim de la seva infantesa: una barca partint de la platja d’Altafulla, fent-li un homenatge al seu pare. La Barca ens remet a l'inici de l'aventura, a la recerca de nous horitzons, interiors o exteriors.
Les escultures s´han construït a partir de materials trobats i reciclats autòctons recollits a la zona del Delta de l´Ebre, comarques de l´Alt Camp i altres contrades com a tribut a la terra que Plana té present. L´exposició és una mostra introspectiva dedicada íntegrament a la mar, que es presenta com a centre, principi i fi d’un viatge metafòric i vital, i amb un discurs transversal i personal.
La curiositat porta a descobrir el llegat de Tàrraco a través de l’arqueologia, i per aquest motiu la segona obra està inspirada en la Medusa del mite de Perseu. La Gorgona formava part de l’emblema central d’un dels millors mosaics presents al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
La Medusa i el mirall representen el punt crític del viatge, la confrontació amb les dificultats i amb la mirada petrificant del monstre, que és, en última instància, la trobada amb un mateix. Aquesta reinterpretació del mite ha donat lloc a una mirada més amable, no destructiva, però sí analítica i que converteix l’ull i el mirall en espais d’autocrítica realista.
La darrera obra, l'Àncora, simbolitza el punt de repòs al final del viatge, un lloc de pau interior i de calma. No és però, el destí, el port, sinó una parada en un trajecte que no acaba mai.