L’Ajuntament ha posat en marxa el nou Observatori Fiscal Local. Es tracta d’una eina que pretén ser clau a l’hora de prendre decisions en matèria de política pressupostària i fiscal, alhora que un exercici de transparència i informació a la ciutadania. Aquest observatori conté dades bàsiques de renda personal i familiar, i comparatives de fiscalitat respecte als 23 municipis de més de 50.000 habitants de Catalunya i respecte a les capitals de província espanyoles.
La seva posada en marxa, a través de l’àrea d’Administració i Bon Govern, és un pas més en l’àmbit de la transparència activat el 2016 amb el propi Portal de Transparència i altres eines com l’Observatori del Deute o el Pressupost Obert.
Dades econòmiques i fiscalitat municipal
L’Observatori Fiscal permet consultar dades econòmiques generals de Mataró, en comparativa amb altres ciutats de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. Així doncs, s’hi poden consultar informacions referents al mercat immobiliari, al mercat de treball, al sector de la construcció i als vehicles des de l’any 2013 fins al 2018.
Pel que fa a la fiscalitat municipal, es posa a disposició de la ciutadania un estudi que conté informació sobre l’impost de béns immobles (IBI), sobre l’impost de construccions i obres (ICIO), sobre l’impost de vehicles de tracció mecànica, plusvàlues i impost d’activitats econòmiques (IAE). També s’ofereixen dades comparatives amb els 23 municipis catalans de més de 50.000 habitants, i amb les capitals de província espanyoles.
D’aquest informe de fiscalitat se’n desprèn que els ingressos tributaris (impostos, taxes i preus públics) representen el 57,15 % dels ingressos corrents de l’Ajuntament i el 49,7 % del total d’ingressos municipals, segons dades de la liquidació de 2017.
Segons aquest mateix document, els ingressos per IBI a Mataró suposen un 23,3 % del total d’ingressos corrents, per sota de la mitjana dels municipis espanyols (on se situa en un 28,2 %). En el cas dels ingressos via taxes, a Mataró representen el 6,91 %, també per sota de la mitjana espanyola (13,6 %).
Els ingressos per IBI, ICIO i plusvàlua, per sota de la mitjana
IBI: En l’informe de fiscalitat es pot constatar que els ingressos per IBI a Mataró el 2017 van ser 271 €/hab, per sota de la mitjana espanyola (315,2 €/hab). A nivell de Catalunya, la ciutat també se situa a la banda baixa dels 23 municipis catalans de més de 50.000 habitants. De fet, només van recaptar menys diners per aquest concepte Santa Coloma de Gramenet (172,95 €/hab), Mollet del Vallès (223,23 €/hab), Badalona (224,18 €/hab), Sabadell (230,28 €/hab) i Terrassa (243,18 €/hab).
El Prat de Llobregat (722,41 €/hab), Sant Cugat del Vallès (504,02 €/hab) i Vilanova i la Geltrú (439,55 €) són els municipis que més diners per habitant van recaptar el 2017 en concepte d’IBI.
ICIO: Pel que a l’ICIO, el tipus impositiu màxim que poden fixar els municipis és del 4 %. Mataró, amb un 3,77 %, se situa a la banda mitja baixa en comparativa amb les capitals de província espanyoles i en la posició 14 dels 23 municipis catalans de més de 50.000 habitants (n’hi ha 11 amb el tipus impositiu màxim). Els ingressos municipals per ICIO el 2017 van ser 15,98 €/hab, per sota de la mitjana espanyola (17,3 €/hab) i similar a la d’altres municipis catalans com Terrassa (15,15 €/hab); Sabadell (15,48 €/hab) o Badalona (16,01 €/hab).
Els municipis catalans que més van recaptar per aquest concepte van ser Sant Cugat del Vallès (57,63 €/hab), Granollers (23,98 €/hab) i El Prat de Llobregat (19,77 €/hab) i, els que menys, Santa Coloma de Gramenet (3,18 €/hab), Mollet del Vallès (4,20 €/hab) i Tarragona (5,00 €/hab).
Plusvàlua: En concepte de plusvàlua, els tipus de Mataró són més baixos que a la resta de capitals de província espanyoles. Dels 23 municipis catalans de més de 50.000 habitants, només Manresa té un tipus impositiu més baix que Mataró. El 2017, els ingressos municipals per aquest concepte van ser 46,29 €/hab, a la banda baixa dels municipis catalans. A Sant Cugat del Vallès es van ingressar 258,99 €/hab per aquest concepte, quantitat molt superior a Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Rubí, Barcelona i Castelldefels, municipis que van superar els 100 €/hab.