la primera plataforma 2.0
que connecta proveïdors
i administració local

ENTREVISTA A MERITXELL PARRAMON
TÈCNICA DE COMUNICACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA 

"Els canals online els hem d'utilitzar intel·ligentment per canviar el model de comunicació que fins ara havia caracteritzat a molts ajuntaments" llegir+

 

Aquest 2018, s’espera una campanya de lluita contra la vespa asiàtica més complicada que la del 2017

Des del 2012 que es va detectar per primer cop a Catalunya la vespa asiàtica (Vespa velutina), la seva presència s’ha multiplicat exponencialment, fins a detectar 370 nius el 2017, un 68% més que l’any anterior segons les últimes dades recollides pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. En concret, l’insecte s’ha establert a cinc noves comarques al 2017: la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme.

En aquest sentit, durant el 2017 s’ha registrat un creixement exponencial del nombre de nius, arribant als 370 detectats, enfront dels 116 localitzats en 2016, la qual cosa suposa un creixement de més del 68%. Tanmateix, s’estima que només es detecten un 10 % dels nius existents.

D’aquesta manera, els tècnics confirmen que aquesta espècie invasora es troba ja plenament instal·lada a Catalunya. Les comarques que pateixen més afectacions en el sector de l’apicultura són l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla de l’Estany i el Gironès, mentre que al Ripollès i el Baix Empordà, l’espècie genera més molèsties en construccions i habitatges.

L’expansió de la vespa s’ha frenat a les comarques meridionals de Catalunya i és inexistent la seva presència a Tarragona, a conseqüència del clima mediterrani.

Encara que la seva presència no es pot eliminar, la Generalitat ha elaborat un protocol d’actuació per a la vigilància i el control de les poblacions, en col·laboració amb els apicultors. Consisteix principalment en l’eliminació de nius i en la captura d’abelles reines quan surten de la hivernació, generalment a partir de finals de febrer, amb l’augment de temperatures, i mitjançant paranys. En cas de perill per a les persones, els Agents Rurals són els encarregats de la destrucció dels nius. També es treballa conjuntament amb el sector apícola i ajuntaments, diputacions, i consells comarcals en una estratègia en comú en la lluita contra aquest insecte.


Es demana la col·laboració ciutadana

Des de la secretaria d'Apicultors Gironins Associats es demana la col•laboració ciutadana per tal de poder retirar nius primaris de Vespa velutina.
Així doncs, es demana als veïns que revisin les cornises de les teulades, garatges i porxos, ja que són els llocs habituals on les reines de Vespa velutina fan els nius. Els nius són de color marró i, per cada un que se’n retiri durant aquests pròxims mesos, es pot evitar la creació de fins a 50 futurs nius.

Per la retirada dels nius cal trucar al telèfon 112.


Com reconèixer la vespa asiàtica (Vespa velutina) o l’autòctona (Vespa Crabro)?

La vespa asiàtica té les potes grogues. L’autòctona, marrons.

La vespa asiàtica té la part central del cos i bona part del cap de color negre. L’autòctona tendeix més al marró.

La vespa asiàtica només té l’extrem de l’abdomen de color groc. L’autòctona té més de la meitat de l’abdomen de color groc.


 














I els nius?

En el cas de les vespes autòctones, els vespers són petits, es construeixen acoblant-se a racons (sota teules, en forats als arbres) i hi viu una quantitat reduïda d’individus. En el cas de la vespa asiàtica, els nius són molt grossos, pengen d’arbres o teulades i estan ocupats per centenars de vespes. En podem veure un exemple en aquesta foto cedida per l’Ajuntament d’Olot.































Una espècie invasora que afecta l’apicultura

La vespa asiàtica és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, i posteriorment s’ha anat estenent a una velocitat estimada de de 100 km/any.

La Vespa velutina instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses.

Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura, mentre que les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius. Per això, la seva presència influeix en el sector de l’apicultura, encara que no sigui una espècie especialment agressiva contra les persones.

 

CERCADOR DE PRODUCTES
Subscriu-te gratis al newsletter
La incorporació del vehicle elèctric dins les flotes municipals
Jornada Eficiència Energètica
Jornada F2F:Noves Formes de Gestió de l’Administració Local
Conveni amb AMEC
FOTOBOOK Jornada VEM
GPI Software - Internet & Web Solutions

Distribuït per: Micrològic SLU

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto