El món de les aplicacions per a smartphones està en plena efervescència. N’hi ha de tot tipus. En aquest escenari d’espectacular creixement, els serveis de les ciutats són un dels àmbits més actius i Barcelona es vol posicionar com un dels actors més dinàmics, tant en la creació com al paper de territori privilegiat per a l’experimentació de noves apps. La capitalitat mundial del mòbil entre 2013 i 2018 és un esperó que l’administració, els emprenedors i les empreses volen aprofitar. L’objectiu és generar activitat econòmica i ocupació a partir de noves eines que ajudin a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Tot un repte quan la crisi no dóna treva.
Aquesta estratègia és en el full de ruta de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ha llançat a promoureapps desenvolupades per emprenedors que busquen una oportunitat. Un dels canals són els concursos d’aplicacions. Aquesta mateixa setmana se n’han celebratdos, el BCN Apps Jam: Recicla! i l’AppCircus. “Volem donar visibilitat als desenvolupadors locals i si les seves propostes són de qualitat els posem la marca Barcelona, que és una bona carta de presentació”, explica Joan Ramon Ferrer, director d’estratègia de l’Institut Municipal d’Informàtica. “L’objectiu –prossegueix– és traccionar la indústria, dinamitzar el sector”.
Entre les actuacions dutes a terme per l’Ajuntament hi ha la creació d’un catàleg d’apps municipals, que explica amb una vintena de serveis als quals aviat s’afegiran uns altres deu. Alguns són iniciativa de la mateixa administració però d’altres han sorgit dels desenvolupadors. Ferrer parla d’un “cercle virtuós en el qual els desenvolupadors d’aquí creen aplicacions que els ciutadans utilitzen, la qual cosa converteix Barcelona en un lloc interessant per invertir.” Aquest interès pot veure’s en el fet que abans lesapps municipals les pagava l’Ajuntament en la seva totalitat. Ara els desenvolupadors fan una inversió prèvia i fins i tot llancen serveis directament. Però molts projectes no cristal·litzen per falta de finançament. És la crisi. Francis Casado, expert en aplicacions mòbils i impulsor d’AppCircus, un concurs que recorre 30 països, no dubta que “Barcelona està al capdavant de la l’emprenedoria en les aplicacions mòbils” gràcies que hi ha “capital humà i un ecosistema molt viu amb empreses i centres de formació que donen cursos especialitzats”. La tendència en lesapps és, segons el seu parer, “la creació de bases de dades vives, col·laboratives i geolocalitzables”. I, en aquesta línia, la capital catalana és centre de producció i d’ús. Casado, que també és professor associat de la UPF, destaca que “totes les empreses estan creant departaments de mobilitat i que la demanda d’aquesta activitat continua creixent”.
En la mateixa línia, Esteve Almirall, professor associat d’Esade i coordinador d’Open Cities i Commonsfor Europe, dos projectes internacionals per obrir i compartir informació liderats per Barcelona. reconeix que l’activitat creix ràpid, encara que adverteix: “Hi ha molta expectació, s’estan incorporant moltes empreses però ens falta un mercat real, un lloc en el qual les apps siguin visibles i més feina en l’àmbit europeu”.
Idees hi ha, també empreses en la que abunden els joves que no han complert els 30 anys, amb diversos projectes en cartera i prou ambició per seduir l’usuari final. Però totes aquestes petites companyies que nodreixen els vivers tecnològics, o que tenen com sedi alguns dels domicilis d’un dels seus administradors, es troben amb un mur moltes vegades infranquejable: el de la inversió. I més tenint en compte que el teixit empresarial català que està apostant pel sector del mòbil són petites i mitjanes firmes que, això sí, malgasten talent. Els nivells d’inversió en Europa es troben molt per sota dels dels Estats Units. I la solució, en moltes ocasions, no és cap altra que creuar l’Atlàntic. “És un problema greu, les bones idees, que n’hi ha i moltes, poden anar-se’n fora; si hi hagués més inversió, Barcelona seria un Silicon Valley”, afegeix Francisco Morante, director general de la branca de mobilitat d’una agència de mitjans amb seu a la capital catalana, Be Republic, que fa tres anys va començar a crear apps. “Els clients volen que les aplicacions siguin canals de venda”, explica. “I si fa tres anys demanaven coses senzilles, ara necessitem desenvolupaments molt més complexos”. Abans aquesta feina ho podien fer companyies cent per cent de tecnològiques. Ara no. “Les agències concentren cada vegada més aquesta activitat –insisteix–, perquè els clients ens demanen estratègies globals.”
Que Barcelona s’hagi convertit en la Mobile World Capital pretén canviar una mica les coses, primer pel compromís que a la ciutat sigui més visible l’aposta per aquesta tecnologia, amb el suport de la GSMA, l’entitat que aglutina les principals operadores i empreses del sector. Però, també, per mitjà d’avantatges fiscals que s’espera aconseguir amb l’excusa d’aquesta capitalitat, es pretén que les empreses privades puguin ser premiades per la seva participació amb desgravacions. Per això s’està treballant perquè obtenir la qualificació d’esdeveniment especial d’interès públic.
Hi ha actors que aposten fort per aquesta capitalitat i que estan contribuint a la dinamització del sector. Un és el Barça. El club no ha creat concursos, sinó una finestreta oberta a emprenedors: FCB Apps. És un suport al desenvolupament d’aplicacions destinades a telèfons mòbils que tinguin com a protagonista o que estiguin lligades al FC Barcelona: videojocs, serveis d’informació... Totes les propostes són estudiades. Les considerades bones es poden comercialitzar com oficials. El club també les difon. Participa dels seus beneficis, però ofereix a canvi la seva àmplia plataforma de difusió i la seva marca. El Barça, La Caixa, l’Ajuntament i la Generalitat coordinen les seves estratègies mitjançant Barcelona Digital Centre Tecnològic. Perquè les sinergies en aquest camp també ajuden.
Font: La Vanguardia