L’Ajuntament declara l’objectiu d’eliminar l’ús d’aquest herbicida i reduir l’ús de productes fitosanitaris en el manteniment de la jardineria pública de la ciutat. Per aquest motiu, buscarà alternatives ecològiques més adequades i respectuoses amb la salut de les persones i del medi ambient, a la vegada que estableix un període màxim de transició d’un any per assolir aquest objectiu.
L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat, en el marc de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, una proposició per eradicar l’ús del glifosat i altres herbicides tòxics als espais verds i a la via pública de la ciutat.
D’aquesta manera, Barcelona buscarà alternatives ecològiques més adequades i respectuoses amb la salut de les persones i del medi ambient, i establirà un període màxim de transició d’un any per assolir aquest objectiu.
El glifosat és un herbicida total no selectiu que s’empra per matar herbes i arbustos. S’infiltra al sòl, és molt soluble en l’aigua i persistent al medi, de manera que contamina amb facilitat els aqüífers, essent tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics o el bestiar.
Cancerigen segons l’OMS
El glifosat va ser decretat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a probablement cancerigen per als humans, i existeixen estudis científics que relacionen l’ús del glifosat amb algunes afeccions i malalties. Entre els efectes adversos s’han descrit: toxicitat subaguda i crònica, danys genètics (és mutagènic), trastorns reproductius, i augment de la freqüència de anomalies espermàtiques i de la carcinogènesi.
Alhora, cada preparat d’herbicida que conté glifosat ve acompanyat d’altres substàncies que multipliquen la seva toxicitat. Entre aquests ingredients trobem el N-nitrós que, com altres compostos nitrogenats, també és cancerigen. Així mateix, quan es degrada el glifosat s’allibera formaldehid, compost també cancerigen.
El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) manifesta que sempre ha de prevaldre el “Principi de Precaució” (Art.191 del Tractat de funcionament de la UE, que a més forma part del acord MSF celebrat a l’OMC), amb els herbicides que puguin tenir components cancerígens i que els legisladors no ho regulen pels interessos de les multinacionals.
Cap a una jardineria més ecològica
A partir d’aquesta aprovació s’iniciaran els treballs necessaris per a la transició cap a una jardineria ecològica gestionada públicament amb criteris de qualitat i sostenibilitat, evitant l’ús d’agrotòxics, les podes excessives, així com l’ús d’espècies no adaptades al medi o amb necessitats hídriques excessives.
L’Ajuntament de Barcelona informarà a la ciutadania dels motius pels quals cal evitar l’ús del glifosat i els avantatges que pot suposar la transformació del paisatge urbà, ja que, en alguns casos, deixar créixer les herbes suposarà un benefici per la biodiversitat i la qualitat del medi ambient urbà.
Es donarà resposta a totes les preguntes i instàncies formulades tant per entitats com per particulars, referents a l’aplicació del glifosat i altres herbicides. La Constitució, en el seu article 45, el Conveni d’Aarhus, així com algunes Directives europees, reconeixen el dret a la informació i a la participació pública per tenir accés a la justícia en matèria mediambiental.
Promoció de la iniciativa fora de Barcelona i en l’àmbit privat
Per tal de contribuir a garantir que aquesta mesura sigui efectiva amb efecte multiplicador, beneficiós a nivell supramunicipal, l’Ajuntament de Barcelona proposarà als ajuntaments de l’Àrea Metropolitana que prenguin mesures en la mateixa línia.
Per qüestions de salut pública i per tal de evitar l’ús d’aquest tipus de productes perjudicials a jardins privats, vivers de plantes i zones sota responsabilitat no municipal (com per exemple les vies de tren) es faran campanyes de conscienciació i jornades informatives dirigides als propietaris de jardins privats, als professionals viveristes i responsables d’altres administracions.
També es faran estudis clínics necessaris sobre la salut dels treballadors i treballadores de parcs i jardins per valorar els efectes tòxics sobre els seus organismes. Serà necessari un mostreig poblacional suficient per poder treure conclusions epidemiològiques.