Barcelona acorda eradicar l’ús del glifosat i altres herbicides tòxics als espais verds i a la via pública

L’Ajuntament declara l’objectiu d’eliminar l’ús d’aquest herbicida i reduir l’ús de productes fitosanitaris en el manteniment de la jardineria pública de la ciutat. Per aquest motiu,  buscarà alternatives ecològiques més adequades i respectuoses amb la salut de les persones i del medi ambient, a la vegada que  estableix un període màxim de transició d’un any per assolir aquest objectiu.

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat, en el marc de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, una proposició per eradicar l’ús del glifosat i altres herbicides tòxics als espais verds i a la via pública de la ciutat.

D’aquesta manera, Barcelona buscarà alternatives ecològiques més adequades i respectuoses amb la salut de les persones i del medi ambient, i establirà un període màxim de transició d’un any per assolir aquest objectiu.

El glifosat és un herbicida total no selectiu que s’empra per matar herbes i arbustos. S’infiltra al sòl, és molt soluble en l’aigua i persistent al medi, de manera que contamina amb facilitat els aqüífers, essent tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics o el bestiar.


Cancerigen segons l’OMS

El glifosat va ser decretat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a probablement cancerigen per als humans, i existeixen estudis científics que relacionen l’ús del glifosat amb algunes afeccions i malalties. Entre els efectes adversos s’han descrit: toxicitat subaguda i crònica, danys genètics (és mutagènic),  trastorns reproductius, i augment de la freqüència de anomalies espermàtiques i de la carcinogènesi.

Alhora, cada preparat d’herbicida que conté glifosat ve acompanyat d’altres substàncies que multipliquen la seva toxicitat. Entre aquests ingredients trobem el N-nitrós que, com altres compostos nitrogenats, també és cancerigen. Així mateix, quan es degrada el glifosat s’allibera formaldehid, compost també cancerigen.

El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) manifesta que sempre ha de prevaldre el “Principi de Precaució” (Art.191 del Tractat de funcionament de la UE, que a més forma part del acord MSF celebrat a l’OMC), amb els herbicides que puguin tenir components cancerígens i que els legisladors no ho regulen pels interessos de les multinacionals.


Cap a una jardineria més ecològica

A partir d’aquesta aprovació s’iniciaran els treballs necessaris per a la transició cap a una jardineria ecològica gestionada públicament amb criteris de qualitat i sostenibilitat, evitant l’ús d’agrotòxics, les podes excessives, així com l’ús d’espècies no adaptades al medi o amb necessitats hídriques excessives.

L’Ajuntament de Barcelona informarà a la ciutadania dels motius pels quals cal evitar l’ús del glifosat i els avantatges que pot suposar la transformació del paisatge urbà, ja que, en alguns casos, deixar créixer les herbes suposarà un benefici per la biodiversitat i la qualitat del medi ambient urbà.

Es donarà resposta a totes les preguntes i instàncies formulades tant per entitats com per particulars, referents a l’aplicació del glifosat i altres herbicides. La Constitució, en el seu article 45, el Conveni d’Aarhus, així com algunes Directives europees, reconeixen el dret a la informació i a la participació pública per tenir accés a la justícia en matèria mediambiental.
 

Promoció de la iniciativa fora de Barcelona i en l’àmbit privat

Per tal de contribuir a garantir que aquesta mesura sigui efectiva amb efecte multiplicador, beneficiós a nivell supramunicipal, l’Ajuntament de Barcelona proposarà als ajuntaments de l’Àrea Metropolitana que prenguin mesures en la mateixa línia.

Per qüestions de salut pública i per tal de evitar l’ús d’aquest tipus de productes perjudicials a jardins privats, vivers de plantes i zones sota responsabilitat no municipal (com per exemple les vies de tren) es faran campanyes de conscienciació i jornades informatives dirigides als propietaris de jardins privats, als professionals viveristes i responsables d’altres administracions.

També es faran estudis clínics necessaris sobre la salut dels treballadors i treballadores de parcs i jardins per valorar els efectes tòxics sobre els seus organismes. Serà necessari un mostreig poblacional suficient per poder treure conclusions epidemiològiques.

 

 

tornar al llistat de notícies

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top