L’Ajuntament de Barcelona està fent una clara aposta per millorar les condicions de vida i la satisfacció de les necessitats dels ciutadans. Per poder assolir aquests dos objectius, cal evolucionar en base a dos criteris essencials: la millora de l’eficiència en els usos i activitats residencials i econòmiques que es desenvolupen en el seu entorn; i fer-ho aplicant criteris de benestar social i sostenibilitat.
Per aquest motiu, des de l’Ajuntament es vol impulsar una nova regeneració de la ciutat que promogui una generació equitativa de la riquesa i un major respecte del medi ambient i es treballa per tal que Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient de barris productius de velocitat humana, en el conjunt d’una metròpolis hiperconnectada i d’emissions zero. Per aconseguir-ho cal dur a terme un canvi en el model energètic actual.
Per tant, l’aposta va en la línia de passar d’un model de producció energètica centralitzada cap a un model de producció energètica distribuïda amb criteris d’autosuficiència i racionalització del consum. Això implica reduir la dependència dels subministraments externs d’energia mitjançant un esforç d’explotar els recursos energètics locals de caràcter net i sostenible; i alhora per la racionalització del consum: reduir l’energia que es consumeix i no s’aprofita (augmentar l’eficiència energètica).
L’objectiu essencial és que Barcelona esdevingui una ciutat energèticament autosuficient.
D’aquesta manera, l’Ajuntament té la voluntat i la necessitat de generar el màxim d’energia renovable, d’origen 100% local i amb la màxima contribució al model descentralitzat. Per aquest motiu, la ciutat ha analitzat tots els recursos renovables i residuals que té. En aquest cas, el sol és el recurs per excel·lència però també es disposa d’un altre recurs local que pot complementar-lo, el vent.
A més de treballar com a administració local en la línia de fer de Barcelona una ciutat autosuficient, això és impossible d’assolir si no s’aconsegueix la implicació absoluta dels ciutadans. Per tant, també s’inicia una altra línia de treball que és la de generar materials pedagògics per als ciutadans que els ajudin a ser conscients de la importància que tenen aquests recursos i que estan a l’abast de tots.
Per avançar en aquest objectiu, l’Ajuntament està treballant en diversos àmbits i algunes de les principals mesures són: conèixer el potencial de generació de la ciutat i definir estratègies per explotar aquest potencial amb accions directes (plans de desplegament) o induint a l’actuació de tercers (coneixement i ajuts econòmics) i incentivant també el consum eficient.
La ciutat de Barcelona consumeix actualment uns 17.000 GWh/any, d’aquests uns 370 ja es produeixen amb energies renovables (solar i minieòlica entre d’altres) i residuals.
L’energia minieòlica, un bon complement a l’energia solar
L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat una línia de treball pel que fa a la utilització d’un recurs natural que, complementant a l’energia solar que és la que té més presència a la ciutat, permetrà que Barcelona avanci cap a la desitjada autosuficiència energètica. Aquest recurs és el vent i, per aquest motiu, s’ha desenvolupat el “Pla Estratègic de l’energia minieòlica a Barcelona. El vent, un recurs energètic per la ciutat”.
Aquest pla fa una anàlisi d’aquest recurs, el seu potencial a la ciutat de Barcelona i la determinació de les seves zones de màxima rendibilitat. I és que la proximitat al mar i les característiques del clima de la ciutat afavoreixen l’existència de brises marines i terrals constants al llarg del dia i això ens permet gaudir d’un recurs natural més al nostre entorn.
L’avaluació del potencial eòlic de la ciutat i la identificació de les zones i emplaçaments de desenvolupament prioritari d’implantació de l’energia minieòlica s’ha fet partint d’una cartografia exhaustiva del territori així com fent una anàlisi de les dades de vent disponibles referents a diferents estacions meteorològiques de la ciutat. A partir d’aquesta informació, s’ha desenvolupat un mapa d’hores de recurs disponible a diferents velocitats de vent a Barcelona i de la distribució del potencial de generació a la ciutat.
Els entorns potencialment propicis per a la ubicació d’instal·lacions minieòliques són:
. Front Marítim, ports i platges.
. Montjuïc.
. Turons.
. Collserola.
. Els parcs i els jardins.
. Fòrum.
. Fira de Barcelona.
. Polígons industrials de Zona Franca i Sagrera.
. Rius Llobregat i Besòs.
Una aposta per l’enllumenat autònom i autosuficient
Una altra de les mesures que està desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona és la instal•lació d’enllumenat autònom i autosuficient a la ciutat. Així, es treballa per tal que l’energia que consumeixi l’enllumenat de la ciutat es generi de manera renovable i local pel propi sistema d’enllumenat.
L’enllumenat autònom és aquell que el bàcul genera la seva pròpia electricitat mentre que l’autosuficient utilitza l’electricitat generada per fons d’energies renovables que estan al seu entorn proper.
Actualment, hi ha 16 projectes d’aquest tipus d’enllumenat a Barcelona que estan en diverses fases d’implantació, amb una inversió al voltant dels 2,5 milions d’euros.
Recursos pedagògics per a apropar a la ciutadania al concepte d’autosuficiència energètica
L’autosuficiència energètica de la ciutat no és només possible amb l’aposta de les administracions. És essencial la implicació dels ciutadans. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament de Barcelona s’han desenvolupat dues eines que han de permetre que els ciutadans tinguin informació dels dos factors essencials per a aconseguir ser autosuficients: la generació d’energia que podrien fer i el consum energètic que fan. Aquestes es poden consultar a través de
www.barcelona.cat/autosuficiencia.
Pel que fa a la generació, els ciutadans poden consultar quin és el recurs energètic disponible a les seves cobertes, tant pel que fa a energia solar (tèrmica i fotovoltaica) com minieòlica.
Font: Ajuntament de Barcelona