ENTREVISTA A EDUARD BARCONS I COMELLAS

ENTREVISTA A EDUARD BARCONS I COMELLAS

GERENT DE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ 

“L’existència d’un instrument com l’Agència permet l’impuls d’una estratègia territorial i d’actuacions realment tractores”
 

L’Agència de Desenvolupament del Berguedà és una organització centrada en la promoció econòmica, turística i d’ocupació de la comarca.
Les comarques d’interior a banda de tenir els mateixos handicaps que les altres a nivell de promoció econòmica i de generació d’ocupació, en tenen un de particularment rellevant i és que de forma progressiva el talent va marxant cap a les ciutats. Per això l’Agència està treballant polítiques de talent i emprenedoria que avui tractarem, a banda d’impulsar també la promoció econòmica i turística del Berguedà.
 

- Per què es crea l’Agència?

En termes de cronos, malgrat que el procés de constitució de l’Agència s’inicia fa un grapat d’anys (concretament a principis de 2006), és a partir del segon semestre de 2011 que s’accelera d’una forma decidida la constitució fins arribar el passat 3 de juliol de 2013, data panegírica de creació de l’Agència. L’Agència s’origina per resoldre l’excessiva atomització d’ens dedicats a la promoció econòmica i turística, que a banda de balafiament de recursos i manca de capacitat de coordinació, provocava la incapacitat d’impulsar projectes tractors. Per tant, ens trobàvem en el kairos o moment més oportú per actualitzar la gestió i governança del desenvolupament econòmic comarcal. Fent un anàlisi del procés en termes de “la teoria de jocs”, tots els actors, partits polítics, teixit empresarial varen entendre que si “l’altre perdia molt i ells guanyem molt, de ben segur a mitjà termini es trencaria el pacte”, és a dir, la generositat en benefici de la comarca i l’exercici de confiança varen permetre assolir un denominador comú. Finalment, destacar altres elements que feren possible la seva creació foren l’existència d’un model, d’un fort lideratge, en termes de persones claus en el procés i, alhora, de saber crear una visió consensuada i compartida. 
 

- Quin és el seu model a grans trets?

D’entrada, les agències de desenvolupament: “són espais d’intel•ligència governamental on s'articulen els agents, es desenvolupa la reflexió estratègica i s'implementen polítiques. A nivell internacional, existeix una gran diversitat d'agències de desenvolupament econòmic territorial. La gestió eficient de les polítiques de desenvolupament econòmic local no es tradueix en un model únic sinó que les agències s'adapten a cada realitat a partir d'un marc estratègic propi”. Les agències han de reunir la capacitat de fer quatre funcions: econòmiques (ser un actor essencial en l’ecosistema local), d’implementació de projectes importants, lideratge, coordinació/governança.  

La solució jurídica que es va consensuar fou unificar a tots els consorcis i serveis anteriorment existents per mitjà de transformar estatutàriament el Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà, atesa la bona salut financera i patrimonial de l’ens, tot modificant absolutament els seus estatuts i alhora, preveient que la presidència de l’ens havia de passar a ser la mateixa que la del Consell Comarcal del Berguedà.

D’altra banda, compartir un mantra, com “no hi ha vent favorable pel que no sap cap on va”, és essencial relligar l’estratègia corporativa amb l’existència d’una estratègia territorial sòlida (basada amb un número limitat de projectes tractors) que ara estem actualizant. L’existència d’un instrument com l’Agència permet l’impuls d’una estratègia territorial i d’actuacions realment tractores.

Lluny de fer cap assaig sobre la gestió, comparteixo  vàries claus de la nostra estratègia corporativa. D’entrada, el nostre portafoli i àmbits es basen en 4 grans àrees: empresa i innovació; mercat de treball; assistència tècnica al desenvolupament local; turisme i comerç (de forma integrada!!).Respecte als nostres clients, aquests són les empreses, les administracions públiques, la ciutadania, et alter (fundacions, tercer sector, etc.). La nostra governança s’instrumenta per mitjà dels òrgans de govern, de comissions de treball tècniques  pels àmbits de treball, etc., però en el fons la  gestió es basa en el concepte de “núvol de socis”, on com a taxonomia de soci hem de tenir presents a gent molt diversa (membres formals de l’Agència, grups d’interès, ciutadans, etc.), així com, en la necessitat de basar-nos en un model de governança relacional. I, finalment, en termes de “management”, a banda de la cerca constant d’un sistema de gestió eficient, innovador i ètic, destaquen dos trending topics: l’equip humà i els doblers. Atès que el factor o mitjà més important nostre com a tota organització és aquell que després de treballar se’n va cap a casa, dir-los que l’agència disposa d’un excel•lent equip d’uns 28 professionals. Respecte el nostre mandala finançament, es basa en aportacions corrents (anuals) de tots els “socis”; en convocatòries de subvencions per operacions corrents i de capital; d’esponsoritzacions; de facturacions per prestació de serveis (assistència tècnica, gestió d’espais industrials, energies renovables). Respecte al finançament, la prestació d’activitats i serveis poden tenir menor o major pes però són les úniques que permeten donar continuïtat i autonomia financera i aporten positivament a nivell de cash flow. Alhora, un missatge: “idees*valor= resultats”, per tant, no és cert que no hi hagi finançament, per això, la millor manera de predir el nostre futur és creant-lo.
 

- Quina valoració en fa dels primers dos anys?

Si bé com en tot projecte seran necessàries millores i l’aplicació de kaizen, la valoració és molt satisfactòria. Gràcies a la creació s’han pogut impulsat projectes tractors previstos a l’estratègia territorial, i la gent ha pogut copsar el valor d’un ens que escolta i actua col·laborativament. Ara bé, lluny de cofoismes…, en endavant  hem de continuar actuant amb ambició, humilitat, i tractar que el territori remi conjuntament per assolir una comarca més competitiva i socialment cohesionada.
 

- Quines polítiques de talent esteu desenvolupant?

Des de fa uns anys estem tractant d’esmerçar els màxims d’esforços en desenvolupar polítiques de talent, en diversos àmbits: polítiques educatives, socials i culturals; polítiques de formació professional i ocupacional; actuacions vinculades a la universitat i la innovació; mesures per facilitar l’entorn per emprendre.

A tall d’exemple, en el marc de polítiques educatives per exemple, ressenyar que estem tractant de difondre i dignificar socialment la cultura emprenedora (i empresarial) des de l’escola (a primària) fins a les universitats.


- Com?

Gestionem des de l’any 2011 projectes de cultura emprenedora en l’horari lectiu a 16 escoles de primària (que representen el 70% de les escoles existents a la comarca), així com a secundària, amb la participació de tots els instituts del Berguedà. Tot plegat ens fa ser una comarca Leader en termes relatius i gairebé absoluts a Catalunya, i el que és més important és que recollint les percepcions de tota la comunitat educativa dels centres participants, els pugui afirmar que la inserció de l’emprenedoria en l’horari lectiu i assignatures troncals ha resultat un magnífic instrument per  a la transmissió de valors, responsabilitat i autonomia.

Un altre exemple, és que hem tractat de desplegar en territori Ia tercera missió de les Universitats mitjançant l’articulació de mòduls en el territori, o bé hem articulat un cert ecosistema innovador. Mitjançant l’impuls de dues agrupacions empresarials al voltant del tèxtil-sanitari i del sector agroalimentari, agrupacions que han esdevingut clústers tant per la concentració de tota la triple hèlix com pel seu abast ja supracomarcal.

Ras i curt, l’aposta dels darrers anys s’ha basat en el “soft”, en facilitar l’entorn, per això, hem sigut capaços de posar en funcionament un projecte d’emprenedoria corporativa propi i pilot en el món rural, a vetllar per fer innovar en la captació de talent per mitjà per exemple, de posar en valor edificis que disposen els ajuntaments.<


- Quin és el rol del Berguedà a la RIS3CAT?


Tot i que les ciutats tenen major PIB que les zones rurals, s’observa molta volatilitat segons regions. Per tant, s’observa que qualsevol regió en qualsevol hàbitat pot trobar un posicionament competitiu a través de les seves avantatges comparatives que li permetin créixer. Davant aquest fet, el Berguedà volem impulsar un projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT).


- En quin àmbit?

En el marc de l’energia i forest (gestió forestal, usos industrials de la fusta, metanització...), com una bona forma d’entendre el passat i el present de tota organització és analitzant la seva capacitat i la seva facilitat d’establir xarxes i cooperar amb els altres, és probable que tingui un abast intercomarcal.

 


 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top