El Congrés Nacional de Contractació Pública Electrònica ha complert expectatives en sumar prop d'un miler de responsables del món de la contractació electrònica. Com a novetat, aquest any el Congrés s'ha traslladat a Madrid i ha incorporat dues sales a l'Auditori, on es van dur a terme diferents ponències i taules de debat. Vortal ha estat el principal patrocinador que juntament amb Indra, Aytos-Berger Levrault, Brother, T-Systems i Add4U han fet possible aquesta segona edició del Congrés. Institucions com la FEMP, COSITAL, CNMC, IESE, AERCE, APMEP, Novagob i Observatori de Contractació Pública també ha estat presents.
Juan Sevillano Martín, vicerector de Planificació Econòmica i Gestió de Recursos de la Universitat Complutense de Madrid, Pablo García-Manzano Jiménez d'Andrade, subsecretari d'Estat del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital i Rafael Díaz Regañón García-Alcalá, director general de recursos i Gestió de la FEMP, van dur a terme la inauguració d'aquesta segona edició del Congrés.
El futur immediat de la contractació pública electrònica a la Unió Europea va arribar de la mà d'Isabel Dóna Rosa, Policy Officer, DG Internal Market, Industry, Entrepreneurship and pimes, que va abordar les fites de les noves directives per a la contractació electrònica. "L'administració electrònica té un paper molt important aquí", ha assegurat. "Si no decidim implantar aquestes solucions algú ho farà per nosaltres. Per al sector públic és una qüestió de supervivència implementar aquestes eines. Tenir dades sobre la contractació pública ens dóna informació crucial de cara a tenir en el futur una administració pública electrònica molt millor", va confirmar.
La taula de debat sobre la nova Llei de Contractes del sector públic i la contractació pública electrònica arrencar algun somriure entre els assistents. Moderada pel professor José Ramón Pin, va comptar amb la presència de José María Gimeno Feliú, catedràtic de la Universitat de Saragossa, i de José Antonio Moreno, catedràtic de la Universitat de Castella La-Manxa.
"La relació entre l'administració pública i la legislació en una situació que ens preocupa a tots ja no només com a membres de l'administració pública sinó com a ciutadans", va assegurar Pin. Amb això, el professor va plantejar el dubte a la taula de l'eficiència de les nostres administracions.
Tornant al tema que ens ocupa, per Feliú a la contractació pública electrònica ens costarà molt més que a altres països. "Ens està costant molt la transformació cap a l'administració electrònica. Ens vam quedar en el mínim. No volem liderar el canvi dels procediments electrònics en contractació i ens vam quedar amb complir els estàndards mínims ". Per a José Antonio Moreno, "el projecte de llei dedica a la contractació pública preceptes dispersos i bàsicament reprodueix el que ja disposava la legislació anterior", va assegurar. D'aquesta manera, no s'incorpora res de nou que permeti que es dugui a terme una reeixida administració pública. És precisament la nova legislació sobre el procediment administratiu comú la que estableix bases sobre notificació de drets, relacions dels ciutadans amb l'administració electrònica, etc. Per això caldria que la Llei de Contractes estigués més coordinada amb la Llei de procediment administratiu comú, ha conclòs.
La nova governança en l'administració pública també va ser present al Congrés. Issac Martín, representant de la Universitat de Castella-la Manxa, va liderar la taula de debat en què van participar Elena Hernández, representant del Tribunal de Contractació Pública de la Comunitat de Madrid, Miguel Pardo, representant de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, i Carlos Balmisa, representant de la CNMC.
El concepte de contractació pública com a mitjà que garanteix els principis de transparència i eficàcia en els mitjans públics va ser una de les reflexions d'aquest debat en què no va faltar l'anàlisi de la governança. Per a Miguel Pardo els problemes de la contractació es centren en l'aspecte jurídic, coneixement dels mercats, preparació econòmica i pressupostària... que es plantegen a l'hora d'iniciar el procés.
Llavors, què hem de fer perquè la supervisió i control d'aquesta Llei siguin efectius? Per Elena Hernández, cal implementar aquests mecanismes. "Hem de canviar el focus d'atenció que ha d'estar en la preparació dels contractes", va assegurar. "Potser, hem de repensar les funcions dels òrgans perquè els òrgans de regulació externs fan la tasca a toro passat", va continuar.
Per a Carlos Balmisa cal que hi hagi un annex en el plec sobre el mapa de riscos que comporta la contractació pública.
Els habilitats nacionals van tenir, igual que en la primera edició del Congrés, cert paper protagonista. Víctor Almonacid, representant del Consell Insular d'Eivissa, va moderar la taula de debat que va comptar amb la participació de Lorenzo Pérez, representant de l'Ajuntament de Gandia, i Jordi Vendrell i Ros, representant del Consell Comarcal del Vallès Oriental.
Jordi no va trigar a treure a la llum el tema de la transparència. Per això, "hauríem de convertir la contractació pública en una política pública que requereixi competència, capacitat, professionals..." Això només és possible si s'aconsegueixen afegir capacitats ja que en les entitats locals amb pocs recursos és impossible dur a terme la implantació de l'administració electrònica. Malgrat que la legislació és igual per a tots els recursos no són els mateixos. Per això, "només és possible aquesta implantació si compartim recursos i serveis".
Per Lorenzo Pérez Sarrión "els marcs normatius no són màxims sinó mínims". La transparència va ser un altre dels temes en què el representant de l'Ajuntament de Gandia va centrar la seva intervenció. "Cal treure conclusions de la interacció entre contractació pública i corrupció".
Per la seva banda, Víctor Almonacid va assegurar que "la Llei de Procediment és supletòria de la Llei de Contractes". "A hores d'ara, la contractació electrònica és més àgil, transparent, eficient, genera estalvis, més seguretat jurídica ... si tot és així llavors ¿necessitem una Llei de Contractes del Sector Públic que reguli instruments que ja ho són a la normativa vigent?.
El que hem de fer, segons Almonacid, és implantar, gestionar i liderar aquesta contractació electrònica emparant-nos en la cobertura legal existent. "Tenim cobertura jurídica de sobres per implantar la contractació electrònica", va assegurar. "No necessitem esperar cap llei de Contractes".
Marta Cano, representant de l'Observatori de la Contractació Pública, va moderar la taula sobre el foment de la transparència, competència i igualtat de tracte entre licitadors. Antonio Maudes, representant de la CNMC, va esbossar un diagnòstic de la contractació pública a Espanya. La relació entre administració pública i competència va estar present en aquesta intervenció. "La competència ens apropa a l'eficiència econòmica en l'ús dels recursos públics". Maudes va presentar als assistents a l'auditori les actuacions de la CNMC referents a la contractació pública a l'era digital amb la creació de guies, informes, documents i reflexions que es poden consultar a la pàgina web del mateix organisme.
Jesús Lizcano, en representació de Transparència Internacional Espanya, va oferir als assistents el punt de vista de la societat civil. Per Lizcano, en termes de corrupció el focus ha passat a estar en termes de contractació. "És important recordar que la transparència és un valor fonamental del ciutadà juntament amb la lluita contra la corrupció". Per al ponent, "la transparència és el millor antídot contra la corrupció". No l'elimina però sí la limita.
Arribat el torn de Fernando Álvarez, representant de l'Ajuntament de Gijón, va treure a la llum l'experiència d'aquest organisme en la implantació electrònica. En paraules d'Álvarez, "la transparència és una tècnica de gestió pública per millorar la gestió municipal". A Gijón, la implantació va començar a dur-se a terme en els contractes menors per ser els més dubtosos entre els proveïdors. A dia d'avui aquesta implantació els ha permès incrementar la concurrència d'aquests proveïdors entre els quals hi ha un 65% de rotació. "Hem après que necessitem un registre central de contractes per a tot l'ajuntament", ha conclòs Álvarez.
El debat sobre els principis generals i el caràcter social en la contractació pública electrònica obrir les intervencions de la tarda. Jaume Pintos, representant de la Junta de Comunitats de Castella-la-Manxa, va moderar la taula en què van participar Julián de la Bruna, representant de la Universitat de Castella La-Manxa, i Bernabé Palacín, representant de l'Ajuntament de Logronyo, que va assegurar que en l'actualitat, "no tenim una contractació pública electrònica sinó una contractació pública i electrònica". En aquest sentit, Bernabé va apostar per una contractació responsable que deriva en una professionalització del servei de contractació.
Per Pintos és molt rellevant la positivització del dret de la contractació pública així com el principi general de desenvolupament humà, de sostenibilitat ambiental i de vigència tecnològica.
Per la seva banda, Julián de la Bruna es va dirigir a l'auditori. "La innovació està en vosaltres. Penseu de quina manera podeu millorar els processos, els procediments, alleujar els temps". El ponent va apostar en la seva intervenció pel finançament, formació del personal i innovació.
No va faltar en aquest congrés la taula sobre experiències pròpies de contractació pública electrònica. Maria Pilar Batet, representant de la Diputació de Castelló, va moderar la taula en la qual Rosario Delgado, representant de la Universitat d'Alcalá, Maria del Roser González, representant del Concello de Vilagarcía de Arousa, Pau García, representant de l'Ajuntament de Daganzo.
En aquest últim cas, la ponent va començar que en la seva administració van començar implantant un gestor d'expedients en 2007. No obstant això, al gener de 2012 van ampliar per via electrònica els serveis oferts per l'ajuntament. El 2015 els faltava per incloure, entre altres coses, la licitació electrònica. "Vam estar estudiant i veient proveïdors i al final el gener d'aquest any el van implantar. Ja hem fet els primers tres contractes menors", ha assegurat.
En el cas de Villagarcía d'Arousa, el procés de licitació electrònica va començar el 2015. "Vam decidir al cap de tres procediments oberts tramitats publicar el primer negociat i al novembre de 2015 vam publicar el primer obert. Vam aconseguir molta concurrència i una rebaixa en el contracte del 20%", va assegurar María del Rosario González.
Rosario Delgado va comentar que, en el cas de la Universitat de l'Alcalá, tota licitació sortia electrònica. "Licitem entre 50 i 70 contractes majors a l'any". "Vam començar amb molta por però ens vam adonar que el que passava en electrònic no era diferent als que hagués sorgit en paper excepte els problemes que donaven els registres", va assegurar. "Hem passat al paper 0 i licitat amb empreses estrangeres que mai s'havien presentat. L'experiència ha estat molt positiva tot i que el procediment no ha estat fàcil ", ha conclòs.
En el cas de la Diputació de Castelló van començar per deixar d'admetre paper i només acceptar licitacions electròniques.
Les directives de 4ª generació, les clàusules socials i les connexions amb el mercat van arribar de la mà de Francisco Blanco, representant de l'Ajuntament de Barcelona, i Luis Valadares, professor emèrit de l'Institut Superior Tècnic de la Universitat Tècnica de Lisboa i membre del Grup d'Experts de Contractació Electrònica de la Comissió Europea - ETEG.
Els partits polítics també van tenir el seu espai en aquest Congrés. D'aquesta manera, Auxiliadora Honorato va representar a PODEM, Fernando Navarro, que va fer el mateix amb CIUTADANS, i Maria Jesús Serrano, en representació del PSOE, van donar la seva versió sobre la Llei de Contractes i la regulació de la contractació pública.
Begoña Fernández Ruiz, directora general de Contractació i Serveis de l'Ajuntament de Madrid, va posar el punt final a un congrés que ja és tot un referent en matèria de contractació pública electrònica.
També es van dur a terme ponències de gran valor a les sales paral•leles. D'aquesta manera, van tenir el seu espai la Agencia de Innovación y Desarrollo de Andalucía, la Universitat Carlos III, Brother Iberia, Indra, Aytos-Berger Levrault, la Universitat de Castella- La Manxa, AERCE Madrid, l'Ajuntament de Valladolid, CDTI, Delgado pila i Associats, Ministeri de Salut de Portugal, Hospital la Paz, Hospital General de Granollers, la Diputació de Soria, Vortal, Ajuntament de Gijón, Ajuntament de Terrassa, Ajuntament d'Alzira, T-Systems, Govern Basc, Federació Espanyola de Municipis i províncies, Ajuntament de Mataró, Consell Insular d'Eivissa i l’Ajuntament de Boadilla de la Montaña.