La Generalitat obligarà els ajuntaments a auditar els seus serveis cada quatre anys i els consells comarcals guanyaran pes amb la llei de Governs locals
La Generalitat accelera la redacció de la Llei de Governs Locals de Catalunya per tenir una regulació pròpia per als seus municipis, abans que el Govern central faci efectiva la seva reforma local. L'Executiu català ha remès ja l'esborrany de la futura llei a les entitats municipalistes, que preparen les al·legacions a la norma abans que torni a la taula del Consell Executiu.
La Llei catalana persegueix que els ajuntaments siguin solvents, acabar amb la duplicitat de serveis públics i evitar la creació d'estructures que no siguin estrictament necessàries. En la redacció de la llei es deixa entreveure una exigència: que els ajuntaments no facin més del que permeten els seus pressupostos. Per això, la Generalitat imposarà més control en els serveis públics, i transferirà les seves funcions als consells comarcals si no compleixen amb els requisits mínims.
L'organització comarcal guanyarà pes executiu, però tindrà menys estructura política. Per simplificar l'administració, la Generalitat dificulta amb la llei la creació de nous municipis i comarques i posa límit a la proliferació de consorcis publico-privats. Amb l'aplicació de totes aquestes mesures, el Govern català pretén aconseguir un estalvi en els propers anys de fins a 1.000 milions d'euros.
Auditoria dels serveis públics. El Govern català obligarà els consistoris a sotmetre a una auditoria els seus serveis públics, per assegurar que compleixen la seva funció, no entrin en duplicitat i siguin solvents econòmicament. La Generalitat obligarà que els serveis siguin revisats mínim un cop cada quatre anys, durant l'any següent a les eleccions municipals. L'objectiu, apunten fonts del Govern català, és que els mateixos ajuntaments prenguin la iniciativa i cedeixin les competències que no puguin assumir. Si els serveis no compleixen amb l'auditoria el Govern català transferirà automàticament les competències als consells comarcals.
Reforç de les comarques. Les comarques catalanes-excepte la pirinenca Vall d'Aran, amb regulació pròpia-guanyaran pes executiu alhora que perdran estructura política: la reforma local eliminarà mil càrrecs electes en els consells comarcals i convertirà la seva direcció en un consell d'alcaldes. Però, en canvi, el seu pes es reforçarà en assumir les competències dels municipis que no siguin capaços de costejar-les. El Consell d'Alcaldes tindrà un vot proporcional a la població de cada municipi.
Assumpció automàtica de competències. La llei, en la seva transferència de pes executiu als consells comarcals, alleujarà als municipis més petits i convertirà als ens supramunicipals en els grans prestadors de serveis. Els municipis de menys de 1.000 habitants, més de la meitat de tots els de Catalunya, deixaran de fer la recollida de residus, la neteja viària, i el control d'aliments i begudes.
Gerents per concurs. Per despolititzar els consells comarcals, la llei també obligarà que els gerents d'aquests ens supramunicipals, malgrat ser càrrecs de confiança, siguin elegits mitjançant concurs públic i que han d'acreditar que estan capacitats per al treball.
Modificació comarcal. Amb la reforma desapareixerà el consell comarcal del barceloní, les competències assumirà l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La llei marca que si una comarca té tots els seus municipis inclosos en una àrea metropolitana, s'elimina el consell comarcal. Aquest apartat també obligarà a modificar la composició de les comarques limítrofes amb Barcelona: al Baix Llobregat, el Maresme, i el Vallès Occidental. Aquests consells comarcals-el del Baix Llobregat és el més gran a Catalunya-queden reduïts perquè els municipis que envolten Barcelona compartiran competències a l'Àrea Metropolitana. Per exemple, Cornellà de Llobregat formarà part de l'AMB i deixarà de ser membre del consell comarcal del Baix Llobregat, si la llei s'aprova en els termes en què està redactada. Això reduirà al mínim els consells comarcals. Però un portaveu del Govern aclareix que les comarques seguiran sent les mateixes: que malgrat els canvis en els consells, els nens a l'escola seguiran aprenent les divisions comarcals tal com es coneixen avui.
Sous i dietes. La llei de la Generalitat dóna llibertat als municipis per fixar el sou dels seus regidors, però estableix un límit màxim en els pressupostos. També posa límit a les dietes. La percepció de retribucions per als regidors que tinguin dedicació exclusiva o parcial serà incompatible amb cobrar per assistir a un ple de l'Ajuntament o a una altra entitat municipal. En el cas de les dietes per assistència a altres ens supramunicipals, aquestes tindran "un límit màxim del trenta per cent de les retribucions que corresponguin a la dedicació exclusiva de l'ens de procedència". Les dietes, fixa la norma, han de ser les mateixes per a tots els membres de la corporació.
Límits a la creació de municipis i comarques. Cop per als catalans que reivindiquen, per exemple, la creació de la comarca del Moianès o del Lluçanès. Per simplificar administracions, la norma impossibilita, a la pràctica, la creació de nous municipis i comarques, a l'establir un mínim de població de 10.000 habitants per als pobles nous i de 15.000 per a les comarques. A més, els nous municipis i comarques només s'aprovaran si són econòmicament viables. Les mancomunitats de municipis també queden limitades, ja que només es podran crear per als serveis que no puguin ser gestionats per comarques o vegueries.
Fusió. El Govern català proposarà, a partir de la llei, la fusió d'ajuntaments: dels 947 municipis catalans, 738 tenen menys de 5.000 habitants. La norma obre la porta a les fusions per motius històrics, identitaris, geogràfics o econòmics. El Departament de Governació ja té sobre la taula una primera fusió, la dels ajuntaments d'Esterri d'Àneu, Guingueta d'Àneu, Espot i Alt Àneu.
Fre a la creació dels consorcis. Els consorcis que els municipis creen, la majoria de les vegades al costat d'empreses privades, per oferir els seus serveis també estaran limitats. Aquests organismes públics només podran oferir serveis que no pugui donar el consell comarcal que toqui al municipi. A més, els seus comptes hauran de ser revisats per l'administració i se suspendran automàticament si en dos anys consecutius, o tres anys en un lustre, tanca els seus comptes amb dèficit. També es preveu la penalització per no complir amb les obligacions de la Sindicatura de Comptes. Per crear un consorci, els promotors hauran d'elaborar una memòria que justifiqui la necessitat i sotmetre-la a judici de la Generalitat.
Duplicitats. La norma marca que les lleis que regeixen les competències locals hauran de fixar a quina administració correspon oferir cada servei. Si una competència està assignada a un ens supramunicipal (comarca, àrea metropolitana, o vegueria), tindrà "caràcter excloent", és a dir, que no la podran oferir els municipis. Les localitats sí que podran prestar serveis que no estiguin assignats, sempre que els seus comptes estiguin sanejats i es garanteixi la qualitat del servei.
Vegueries. Les vegueries estan pendents d'un canvi en la norma estatal per poder substituir les províncies, però la Generalitat ja inclou la seva regulació en la llei de Governs locals. Les set vegueries s'encarregaran de gestionar territorialment els serveis de la Generalitat. El consell de vegueria també té potestat per delegar a les comarques l'exercici de funcions de cooperació i assistència municipal i la gestió dels serveis mínims de cada municipi.
Els ens municipalistes presentaran al·legacions
La Generalitat ja ha transferit a les principals entitats municipalistes, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), la llei, perquè presentin les seves al•legacions. La intenció del Govern català és tramitar la llei a l'estiu, perquè el Parlament pugui sotmetre a votació a principis de 2014.
Les primeres impressions de les entitats municipalistes deixen clar que el procés no serà fàcil. "Intentarem esmenar tan bé com es pugui. Però està clar que en alguns aspectes es podria anar més enllà, i en altres la regulació hauria de ser diferent ", ha apuntat en declaracions a TV-3 el president de l'ACM, l'alcalde de Premià de Mar per CiU Miquel Buch.
La socialista Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet i de la FMC, ha lamentat que la norma obviï el finançament municipal: "Aquesta llei no és la llei que els municipis necessitem. Necessitem un bon finançament local i això no es contempla. Volem que les competències estiguin clarificades, i la llei no acaba de clarificar ".
Font: El País