Entrevista al gerent de la Xarxa Catalana de Grups d´Acció Local, que agrupa els 11 Grups d´Acció Local LEADER de Catalunya.
- Què significa per a Catalunya comptar per primer cop amb una Agenda Rural?
Amb l'Agenda Rural, Catalunya disposa d'un full de ruta que prioritza les necessitats de les zones rurals, en promou la millora, la revitalització i, en zones específiques, ajuda a afrontar el repte demogràfic. Significa tenir per escrit, documentades, prioritzades i reconegudes territorialment i institucionalment, les principals necessitats, reivindicacions i propostes per a la millora de les condicions de vida de les zones rurals. L'Agenda Rural de Catalunya (AR) és un projecte per a l'harmonització, la modernització i l'equitat territorial de la nostra regió.
L'Agenda Rural aspira a ser l'eix per recuperar la centralitat que correspon al que és rural, vol posar l'accent i el valor que correspon a les zones Rurals en les polítiques. És una oportunitat per corregir i esmenar el sentiment de ser tractats injustament des de les zones rurals i adjudicant-los un paper de "traspaís", de rebotiga... Pot ser l'eina per superar la perspectiva del rural com a espai "subsidiari" a l'urbà . L'AR hauria de ser el contrapès harmonitzador necessari a l'agenda urbana. Eines, totes dues, necessàries per plantejar un futur resilient, just, arrelat i millor per a tot el territori. Hem de tenir en compte que les zones considerades rurals a Catalunya superen el 70% de la superfície i només allotgen el 10% de la població.
A Catalunya i Europa en general vivim la hipertròfia de plans, agendes, estratègies sectorials i projectes d'innovació de les administracions. Moltes vegades, aquests documents són contradictoris els uns amb els altres i, més enllà de les energies positives generades en un inici, acaben generant frustració i acumulant pols a les prestatgeries alhora que ocupen absurdament bytes a les webs ministerials i dels governs autonòmics, sense més ni més. Vist en perspectiva, en el fons han servit de ben poc per transformar la realitat i millorar la vida dels habitants del territori. L'AR aspira a ser el document prioritzador i estructurador d'aquest desgavell i que, segons el nostre parer, té molt de potencial. De com s'articuli la governança de l'Agenda, de com utilitzem l'eina, l'actualitzem i aconseguim que sigui d'ús comú i transversal, i sapiguem aplicar-la i fer-la més o menys efectiva, dependrà l'èxit del procés i donarà més o menys sentit a l’existència d’una Agenda Rural a llarg termini.
- Quin ha estat el paper d'ARCA i els Grups d’Acció Local catalans en la seva elaboració? Creus que els principis de la metodologia LEADER estan ben representats a l'Agenda?
Ens hem implicat amb totes les nostres forces i recursos en el procés de plantejament i de redacció i ens sentim impulsors de l'Agenda Rural de Catalunya. Podríem dir que els Grups d'Acció Local, ARCA i les entitats municipalistes (ACM i AMC) i el CADS, sempre amb el suport del DACC i la secretaria d'Agenda Rural, han tingut un paper central i clau en la redacció i la proposta de la Agenda Rural, això sí, comptant amb la implicació i el suport inestimable de les 35 entitats sectorials, transversals i diverses amb implantació territorial reconeguda (la Comissió Motora).
Tot va començar el 2019 en un viatge exploratori d’experiències LEADER amb els GAL Catalans a Valònia. Durant la visita a la seu de l'ENRD, Paul Soto ens va posar damunt la taula un document que acabava de sortir del forn, l'Agenda Rural Francesa, com a bona pràctica europea. Vam tornar amb la convicció que una AGENDA RURAL podria ser una bona eina per a Catalunya. Així ens vam posar fil a l'agulla, en coordinació amb el llavors director general de Desenvolupament Rural, ara secretari d'Agenda Rural, Oriol Anson i el seu equip. Així doncs, es va aconseguir que la Comissió Interdepertamental pel Despoblament encarregués a una Comissió Redactora el procés d'Agenda Rural per a Catalunya (constituïda per l'Associació de Municipis de Catalunya, l'Associació Micropobles de Catalunya, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya i ARCA).
Bottom-up, agents diversos i representatius, equilibri-paritat i territorialitat, col·laboració i transversalitat... Les bases de la metodologia Leader han estat les premisses perquè tot el procés de discussió, plantejament, redacció i priorització de l'Agenda Rural arribessin a bon port.
- Consideres que, veritablement, s'ha sentit el territori i ha tingut en compte les seves aportacions?
Els números parlen per si mateixos... més de 1200 persones implicades i que han fet aportacions diverses, més de 350 entitats i organitzacions de les zones rurals de tot tipus que han aportat els seus plantejaments, propostes i opinions en la multitud de taules de treball temàtiques i les sessions territorialitzades són el nostre argument més gran. Però més enllà de la valoració quantitativa, estem més que satisfets amb la valoració qualitativa, i al resultat final em remeto, el document aprovat el mes de maig passat pel govern Català (conté 890 accions que aporten solucions als principals reptes dels territoris rurals catalans).
Des de la Comissió Redactora hem volgut ser molt estrictes i respectuosos durant tot el procés participatiu, sense ingerències preconcepcions ni propostes "de consultoria". De manera que el document final no és més que l'evolució del primer esborrany que va sortir d'un full en blanc, només partint de vuit reptes -que es van omplir amb més de 4000 inputs- propostes inicials que van fer les organitzacions i particulars, i que s'han anat polint, organitzant, llimant i traient generalitats, propostes massa locals i redundàncies al llarg de les taules temàtiques i territorials subsegüents.
Hem volgut ser extremadament respectuosos, no només amb els territoris, sinó amb la diversitat d'actors presents a les nostres riques i diverses ruralitats de Catalunya. Crida l'atenció la gairebé "perfecta paritat" i la total diversitat de qui ha aportat. En aquest sentit, podem dir que han estat tots o gairebé totes representades al procés i que s'han escoltat i recollit totes les veus. Des dels agents clàssics i més arrelats (més o menys conservadors) fins als nous corrents i agents més innovadors (associacions de la propietat forestal, grups d'interès rural, centres tecnològics, patronals, sindicats, patronals, xarxes culturals, de joves, escoltes , representants de l'economia social col·laborativa i grups conservacionistes...).
Valor destacat, el paper de la comissió motora. Per garantir un procés transparent, participat i “reconegut”, hem comptat amb la Comissió Motora, 35 entitats que s'han implicat al llarg de tot el procés, especialment a la fase de priorització de les propostes.
- L'Agenda defineix un total de 892 accions al voltant de 7 grans reptes. Com valores aquests reptes? Creus que ha quedat fora algun aspecte important?
Partim de 8 reptes i, a causa de les redundàncies entre els dos primers blocs, es van unificar el repte "persones i benestar" amb el de "repte demogràfic" acabant així amb els 7 del document final.
Estem realment molt contents de com ha quedat el document final i, més encara, de la priorització de 275 de les accions i la definició de 59 com a estratègiques (importants per a una execució real de l'Agenda - sense prioritzar, l'execució és inabastable "de cop"-). Potser es pot pensar que és massa extens, i que 892 accions poden ser massa, però no. Creiem que tracten amb la profunditat necessària com cal abordar, per mitjà de l'acció, per a la millora dels nostres territoris des de tots els àmbits clau. Elements com la importància de les infraestructures de suport i producció cultural i els serveis a la població, de vegades oblidats, són molt presents al llarg del document, més enllà de les reivindicacions més clàssiques, i per això no menys necessàries, d'habitatge, noves infraestructures digitals, dinamització econòmica multisectorial des d'una visió regenerativa i molt respectuosa amb els valors naturals que ens sostenen... Hem dedicat poc temps a diagnosticar-nos, coneixem bé la nostra realitat propera (per això hem, paral·lelament, actualitzat l'Atlas del Món Rural de Catalunya), i ens hem centrat en les propostes que són més o menys complexes d’aconseguir, però això és ara tasca de tots. (https://www.desenvolupamentrural.cat/projectes/larca/atles-mon-rural-2022)
Fruit de tot plegat hem aconseguit que s'aprovi una Agenda atrevida i transformadora per a les zones rurals de Catalunya.
- Quina importància té, al teu parer, l'anomenat rural proofing per a les àrees rurals i la seva població?
Bàsic és un dels eixos clau de l'agenda rural de Catalunya. A cada repte hem anat identificant, i separant, les propostes de fiscalitat, norma i legislació sobre les quals cal actuar per facilitar la definició pràctica i concreta que permeti la ruralització de les polítiques o el rural proofing, com es diu... Concretament , el 15 % de les propostes que recull l'Agenda Rural tenen una relació directa amb la legislació, cosa que és un percentatge molt elevat que dibuixa la importància d'adaptar la normativa a les necessitats de les zones rurals.
Tenim identificades diverses traves burocràtiques, normes sectorials creuades, interpretacions restrictives que s'haurien d'anul·lar, modificar o acompanyar amb guies interpretatives perquè els funcionaris de les nostres administracions territorials, locals, secretaris, interventors... puguin adaptar i facilitar l’existència d’activitats, millores, infraestructures del tot necessàries, i ara inviables amb el marc normatiu-interpretatiu vigent.
El repte és fer efectiu el desplegament de la multitud de propostes. Per això cal el compromís del govern i totes les seves àrees de gestió, rubricat a l'acord del maig passat. Així doncs, ens queda per davant molta revisió i interpretació de la norma, edició de guies interpretatives de la norma vigent des d'una òptica rural, reflexió davant de les convocatòries d'ajudes, plans i programes i el seu impacte diferencial en l'àmbit urbà i rural. Més enllà del govern, caldrà el compromís i la feina del Parlament de Catalunya, perquè legisli, revisi i interpreti la legislació vigent (compromís explicitat en la moció del Parlament del mes de novembre passat). Més enllà de l'àmbit català, l'agenda també identifica els elements de millora en normes estatals o europees, per això caldrà buscar aliats si es vol aconseguir els canvis necessaris en òrbites que no estan sota la competència directa de l'administració catalana. Perquè l'àmbit administratiu i legislatiu funcioni, aquí és bàsic que la societat civil segueixi actuant perquè interpreti, validi, opini sobre la utilitat d'unes mesures o unes altres a mesura que es vagin executant.
De fet, ja s'està avançant en diversos fronts per atendre les peticions de l'agenda:
• S'ha constituït un grup de treball per a la redacció de l’estatut del municipi rural de Catalunya”.
• S'han modificat certes limitacions urbanístiques perquè els fills d'agricultors es puguin construir una casa a prop de la masia d'origen, entre d'altres incloses a la llei d'acompanyament dels pressupostos 2022.
• S'està tramitant la nova Llei de Muntanya i estan avançant els treballs de la nova llei de Territori que haurien d'incloure propostes sobre el tracte de l'espai i la norma urbanística en sòl rústic.
Es presentarà ben aviat el Decret de terres, que farà efectiva la Llei d'Espais Agraris.
De moment tot són bones voluntats, esperem que donin fruit amb un nou marc normatiu que faciliti la vida a la gent al medi rural. Així doncs, queda molt per fer, però alguna cosa es mou.
- Quins són per a tu els reptes més grans de les àrees rurals catalanes?
A la línia dels 7 reptes que identifica l'Agenda Rural, de manera resumida:
1. Cotilla burocràtic-administrativa. A l'àmbit rural s'aguditza la problemàtica general de la nostra administració, que es focalitza en el paper, al formulari i no al servei o objecte. Terminis de revisió i tramitació eterns, juntament amb la tan anhelada, com inexistent, finestra única davant de tot tipus de tramitació d'activitat econòmica, impedeixen o coarten moltes vegades la capacitat emprenedora rural, minvant la seva capacitat de renovació, innovació i el ple desenvolupament de les nostres zones rurals. Menció a part, la tasca dels professionals-funcionaris locals, secretaris i interventors, arquitectes i enginyers que ho tenen molt difícil si volen facilitar la tramitació de noves activitats, inversions o projectes si no se'ls facilita una “guia interpretativa” que els garanteixi seguretat jurídica quan han de prendre decisions sobre àmbits competencials no concrets, o activitats no tradicionals comuns, que és on la norma és fàcil d'interpretar. La situació actual és d'absolut bloqueig i sensació de desbordament constant del sistema públic.
2. Al meu entendre, caldria una revisió dels àmbits competencials, per solucionar o aclarir els problemes de competències creuades, harmonització interdepartamental i fer efectives unes agendes compartides entre les diferents administracions i organitzacions (general, autonòmica, provincial, comarcal, local, societat civil).
3. Habitatge. Ha arribat "la moda" de parlar de la despoblació, del repte demogràfic, però no és res més que demagògia pura parlar de repoblació sense habitatge disponible, no té sentit plantejar-se segons quines polítiques de dinamització territorials bàsiques en el marc legal actual. Mobilitzar el parc d'habitatge privat deshabitat perquè estigui disponible i en condicions, flexibilitzar la norma urbanística per a l'habitatge compartit a masies i cases de poble (i altres formes emergents i innovadores d'habitatge compartit i coliving) i facilitar l'evolució del parc públic ser prioritats elementals i urgents, si volem que els nostres pobles es revitalitzin i la nostra joventut no s'hagi d'anar a la capital de comarca per trobar habitatge assequible.
4. Transició energètica, distribuïda i participada. I aquí estem... després de més de deu anys de reivindicació, tenim l'allau del canvi a sobre, sense un marc que faciliti el clar establiment de les comunitats energètiques locals, entre altres reptes sobre com i on ubicar les instal·lacions massives perquè el benefici sigui repartit i el impacte sigui mínim, i per aconseguir el canvi efectiu del sistema elèctric a Catalunya.
5. No tot són "problemes", sinó que el potencial de "allò rural" està en la seva capacitat de resiliència i manteniment dels serveis ecosistèmics. Per això, tenim el repte de reprogramar els nostres sistemes de gestió, harmonització i recuperació d'activitats més o menys tradicionals i arrelades, donant pas a la seva modernització (gestió forestal sostenible, mosaic agroforestal, silvopastura...). Al mateix temps, hauríem de tenir un pla de reconversió per a l'abandonament de pràctiques intensives i promoció de la filosofia regenerativa, és a dir, facilitar un trànsit REAL i sincer de l'agroindústria a l'agricultura arrelada i regenerativa, que respecti i tanqui cicles i minimitzi els inputs negatius al sistema. Més enllà de fer-ho efectiu, hem de conscienciar la població dels serveis imprescindibles que un rural viu i actiu donen i donaran a la població de totes les àrees rurals.
6. Relleu generacional de certes activitats rurals clau (relleu agrari, forestal, oficis...)
7. Reconnexió Rural i Urbana.
- Creieu que aquest model d'agenda rural és exportable a altres territoris?
Totalment! processos territorialitzats i sistemes de governança alternatius locals són el futur davant la crisi sistèmica que estem vivint... En estats més o menys descentralitzats com l'espanyol, les Agendes Rurals territorialitzades prenen sentit si realment hi ha una aposta governamental, però també una implicació i -governança efectiva de les accions i processos amb els actors territorials i la societat civil. Sense aquests dos ingredients, aquestes agendes poden acabar com les Agendes21 o altres productes i eines d’aplicació voluntària que s’han dotat les administracions o territoris en aquestes últimes dècades. Temps al temps, veurem si aquest és un cas més d'esperança col·lectiva frustrada, o realment estem construint, com ens sembla, una eina potent de transformació i equitat territorial de llarga durada.
Font: REDR http://www.redr.es/es/portal.do