En aquesta entrevista ens interessem per com s’està treballant el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona fins el 2018 a través d’Adrià Gomila, el Director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.
- El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (PMU), que abasta el període 2013-2018, aposta per una mobilitat més segura, sostenible i equitativa i per incidir en la tendència a la baixa de l'ús del vehicle privat dels últims anys. Quines mesures s'adoptaran en aquest sentit?
El PMU inclou mesures que volen afavorir els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic per la ciutat sense empitjorar les condicions per al cotxe i la moto. S'estructura a partir de quatre eixos: que la mobilitat sigui més segura, amb menys accidents; més sostenible, amb menys emissions; més eficient; i també més equitativa, és a dir, per a qualsevol persona i barri de la ciutat.
- Com s'optimitzarà el transport públic per tal de complir els paràmetres de qualitat d'aire que exigeix la Unió Europea?
Una de les mesures que contemplem és fer més eficient la xarxa d'autobusos urbans i interurbans però utilitzant els mateixos recursos. Amb línies fàcilment identificables i on l'interval de pas sigui d'uns 5-8 minuts, força menys de la mitjana actual de 7 a 12 minuts. També es millorarà la mobilitat metropolitana en col·laboració amb altres institucions com l'Àrea Metropolitana i la Generalitat.
- El pla també vol augmentar l'espai destinat als vianants fins al 50%. En quins punts de la ciutat i amb quines mesures concretes?
Això s'aconseguirà bàsicament de dues maneres. D'una banda, amb l'ampliació de les voreres a artèries de la ciutat com el c/Balmes, la Diagonal, el Paral•lel i el Passeig de Sant Joan; per l'altra banda, millorant els desplaçaments a peu per les 'superilles', que són uns espais de trànsit pacificat pensats com a punts de trobada i convivència a la ciutat. La creació d'aquestes 'superilles' es farà sense empitjorar el nivell de servei del trànsit rodat.
- Altres objectius són reduir el soroll del trànsit rodat en el 30% de l'espai públic i les víctimes d'accidents. Com es vol aconseguir?
En aquest sentit, un dels elements que resultarà molt important serà també les 'superilles', que van un pas més enllà que la Zona 30 (amb velocitat limitada a 30 km/h i pensades per ordenar l'espai). Les 'superilles' ajudaran a reduir les víctimes de trànsit perquè milloren les condicions dels vianants i redueixen així el risc d'atropellament.
- Un dels mitjans de transport que més ha crescut a Barcelona és la bicicleta. Quines mesures es prendran per tal de doblar-ne els desplaçaments, tal com es pretén? Es preveu ampliar l'oferta del bicing?
És cert que els desplaçaments amb bicicleta han pujat l'últim any (1,7%) però perquè l'ús de la bicicleta privada ha augmentat contràriament al de la bicicleta pública, que ha baixat. Per això, volem potenciar aquest mitjà millorant les condicions de les calçades per la circulació de bicis; habilitant més carrils bici i també permetent que puguin circular per la calçada amb seguretat. També s'augmentaran els aparcaments de bicicletes on s'ha de millorar la seguretat per evitar robatoris. Respecte el Bicing, el que cal fer és potenciar l'eficiència del servei o fins i tot repensar-lo.
- Pel que fa a la moto, l'ús de la qual ha crescut també els últims anys, quines polítiques de mobilitat es preveuen aplicar?
És un mitjà de transport que ens interessa especialment per la seva eficiència en l'espai públic.
Hi ha dos aspectes que hem de treballar: la seguretat viària, donat el risc superior dels desplaçaments amb moto per als conductors, i ordenar l'aparcament d'aquests vehicles a la ciutat; de fet, estem augmentant el nombre de places.
- Com s'adaptarà la flota municipal i la guàrdia urbana als criteris de sostenibilitat que marca el PMU?
El PMU afecta el conjunt de vehicles i no només els de la flota municipal però també és cert que aquesta última ha de donar exemple en matèria d'eficiència. En aquest sentit, una part important dels vehicles de neteja ja són sostenibles i el plec de condicions dels contractes així ho marca; en el cas de la Guàrdia Urbana, s'està fent una prova pilot amb motos elèctriques i també n'hi ha alguns que van amb bicicletes assistides però encara queda força terreny per recórrer.
- Com es preveu el desenvolupament del pla a la zona de les Glòries després de l'enderrocament de l'anell?
La transformació de les Glòries suposa una millora substancial dels moviments a peu, en bicicleta i transport públic que garanteix, no obstant, el nivell de saturació dels vehicles privats. El pla preveu que els vianants se'ls permeti el pas i que els carrils bici tinguin continuïtat igual que l'autobús a partir del setembre. A banda, els busos interurbans també hi podran parar. Quan estigui urbanitzat (les obres tenen data de començament al 2015), l'autobús serà l'únic vehicle a motor que podrà creuar el parc. Respecte els cotxes, des del febrer els vehicles circulen per la malla urbana en lloc de concentrar-se en un punt rodó; ara entren i surten de la ciutat per un viaducte i a partir del setembre ho faran per la Gran Via. Està planejat construir un túnel perquè passin per sota de la plaça.
- Com està anant la prova pilot de distribució de mercaderies a Ciutat Vella amb tricicles elèctrics?
Bàsicament, estem en la fase de recollir informació sobre l'operativitat de la càrrega i descàrrega, els costos, etc. d'aquest tipus de transport en el sector de les mercaderies i estudiant-ne la potencialitat per, si resulta interessant, estendre'l a altres barris de la ciutat. La prova acabarà abans de l'estiu.
- Algunes ciutats, com Hamburg, Louvain-la-Neuve, Freiburg i Amsterdam projecten una reducció molt dràstica de l'ús del cotxe mentre d'altres com París han restringit el trànsit de la ciutat. Podria arribar a plantejar-se una opció similar a Barcelona?
No ens ho plantegem. Estem convençuts que apostant per potenciar els desplaçaments a peu, en bicicleta i el transport públic, sense perjudicar el trànsit rodat, és una bona manera per contribuir a reduir els índex de contaminació de la ciutat i arribar a complir els paràmetres que marca la UE en aquest sentit.
- Hi ha alguna ciutat del Mediterrani en la qual Barcelona es pugui emmirallar i prendre com a model pel que fa a la mobilitat?
No n'hi ha cap de concreta. Ens emmirallem en moltes i de cada una ens quedem amb el que trobem més interessant. Des del punt de vista del seu model de distribució, Barcelona compta amb un bon model, ara bé, quan mirem l'àrea metropolitana i la seva oferta, la situació ja no és tan bona. És cert també que hem de seguir treballant per millorar el tema de la contaminació però aquí també influeixen factors com la indústria, característiques de l'entorn, condicions atmosfèriques, etc.
- Què en pensa de les noves aplicacions mòbils relacionades amb el trànsit i transport públic que cada vegada proliferen més?
La tecnologia aplicada a la mobilitat ha provocat canvis força interessants per les possibilitats que ha obert als usuaris: millor informació de l'oferta per escollir intel•ligentment el transport públic, busos disponibles, places d'aparcament, millors rutes, etc. També faciliten informació de la mobilitat a les administracions que no han de gastar-se tants diners com a gestors del servei; a banda, és ideal per temes com compartir cotxe. Per la nostra banda, posem a disposició de tothom totes les dades de mobilitat a través d'una pàgina web, de la ràdio, d'una aplicació mòbil i d'un sistema d'open data perquè tothom pugui utilitzar-la.