la primera plataforma 2.0
que connecta proveïdors
i administració local
ENTREVISTA A ADRIÀ SOLER I ESCOLÀ
ENTREVISTA A ADRIÀ SOLER I ESCOLÀ

ADVOCAT I TÈCNIC EN SUPORT JURÍDIC DE L'AJUNTAMENT DE MARTORELLES



“L’oferta inicial que va fer l’empresa contractista ja era un 20 per cent més econòmica que el que pagàvem en aquell moment, per tant, aquí ja tenim un primer estalvi. Pel que fa a estalvi energètic en aquest moment estem gastant menys de la meitat de Kw dels que gastàvem abans de fer l’actuació, la qual cosa significa que estem emetent la meitat de gasos contaminants a l’atmosfera”


L’Ajuntament de Martorelles ha estat el primer de Catalunya en licitar, mitjançant una ESE, un contracte de subministrament de l’energia elèctrica, servei de manteniment i semàfors. Adrià Soler és qui ha portat a terme tota la part contractual d’aquest primer projecte d’enllumenat públic a Catalunya dintre del pla 2000 ESE.
 

1- Quines inquietuds tenia l’Ajuntament de Martorelles per proposar un concepte fins aleshores inèdit a Catalunya?

Ja fa alguns anys que a Martorelles hi havia algunes deficiències en les instal·lacions de l’enllumenat públic. S’havia anat fent el manteniment preventiu però calia una inversió que permetés un estalvi energètic i que, alhora, modernitzés les instal·lacions. L’Ajuntament de Martorelles forma part del Pacte d’Alcaldes de la Diputació de Barcelona i hi havia un compromís per la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Tot plegat més la necessitat d’estalviar en les factures de l’energia elèctrica ens va portar a pensar en alguna solució que permetés unificar totes aquestes necessitats.


2- Ens pot explicar en què consisteix el servei energètic prestat per una ESE (Empresa de Serveis Energètics)?

Aquestes empreses assumeixen un conjunt de prestacions que fins ara havien realitzat diverses empreses diferents. D’una banda el contracte s’inicia amb una inversió que fa la mateixa ESE. Aquesta inversió es recupera amb l’estalvi energètic que es produeix gràcies, justament, a les modificacions fetes a l’inici del contracte. Alhora l’empresa també assumeix el manteniment preventiu de les instal·lacions d’enllumenat i la garantia total, és a dir, la certesa per a l’Ajuntament de que qualsevol circumstància que es produeixi en la instal·lació serà solucionada per l’empresa contractista.
 

3- Li sorprèn la capacitat que tenen les empreses per proposar millores i afrontar reptes d’aquest tipus?

No, no em sorprèn, en el nostre país fa molts anys que les empreses privades inverteixen en innovació i desenvolupament, per això Catalunya ha anat al capdavant d’aquest i d’altres tipus d’iniciatives. Podríem dir que són aquestes empreses les que ja tenen les idees clares pel que fa als serveis que presta una empresa ESE i l’administració la que ha d’aprofitar aquesta iniciativa. Si l’administració té ganes i es pot establir aquesta col·laboració amb el sector privat podem arribar a fer projectes molt interessants. De fet, la Generalitat de Catalunya, preveu un creixement molt important en el sector gràcies a les polítiques d’estalvi energètic.
 

4- Què inclou un projecte de Serveis Energètics?

Inicialment és imprescindible fer una auditoria de les instal·lacions d’enllumenat públic o bé, si és el cas, dels edificis on es vulgui aplicar aquest contracte. Nosaltres vam escollir l'enginyeria GESA per realitzar-la. Aquesta auditoria ha de permetre saber l’estat real de les instal·lacions que consumeixen energia i determinar quines actuacions s’hi poden dur a terme per aconseguir un estalvi prou important com perquè permeti el finançament de la inversió inicial. Un cop tenim aquestes dades cal fer un plec de clàusules administratives que s’adapti a les necessitats de cada municipi i un plec de prescripcions tècniques que marqui les actuacions a seguir. Fet tot això ja només cal licitar i traslladar a l’empresa ESE totes les prestacions que abans he esmentat.


5- Quin tipus de suport econòmic han tingut del Pla 2000 ESE?

En el nostre cas el Pla 2000 ESE ha pagat bona part de l’auditoria inicial i ara estem pendents de rebre una subvenció que cobriria el 15 per cent de la inversió inicial i que podrem repercutir en abaratir el preu de la factura mensual que ens fa l’empresa contractista. Val a dir que també hem rebut molt suport, tant econòmic com tècnic i humà de la Diputació de Barcelona. De fet, ha estat gràcies al personal de l’àrea de medi ambient de la Diputació que hem pogut tirar endavant el projecte.


6- S’han trobat amb alguna dificultat a l’hora d’implantar aquest tipus de contractació?

El cert és que no, hi ha hagut, durant tot el procediment, molts dubtes legals i tècnics, però tots s’han anat resolent a base d’hores i dedicació.


7- Han experimentat algun estalvi des de que van treure la licitació?

Sí, hem experimentat dos tipus d’estalvi, d’una banda un estalvi econòmic. Els preus dels que partíem per licitar tot el projecte eren els que estàvem pagant actualment per actuacions com el manteniment o el subministrament d’energia. L’oferta inicial que va fer l’empresa contractista ja era un 20 per cent més econòmica que el que pagàvem en aquell moment, per tant, aquí ja tenim un primer estalvi. Pel que fa a estalvi energètic en aquest moment estem gastant menys de la meitat de kW dels que gastàvem abans de fer l’actuació, la qual cosa significa que estem emetent la meitat de gasos contaminants a l’atmosfera. També hem reduït de forma significativa la contaminació lumínica. Tot plegat ens permet complir amb la normativa actual i amb els compromisos del Pacte d’Alcaldes.
 

8- Sabem que el tema de les ESE fa 20 anys que es practica, especialment a EEUU i França, però tot i així segurament molta gent es pregunta... Però sent un contracte tant llarg i depenent d’una empresa externa, l’Ajuntament pot quedar “penjat”?

Aquesta va ser una de les nostres preocupacions quan vam decidir iniciar aquest tipus de projecte. El cert, però, és que ara ho veiem d’una altra manera. L’empresa contractista ha fet unes inversions molt importants en el municipi i, per tant, això ens dóna molta tranquil·litat. D’altra banda les empreses que es presenten a aquest tipus de licitacions tenen un bagatge i una solvència que van més enllà, fins i tot, del que la mateixa llei demana. Naturalment durant l’execució del contracte pot passar qualsevol cosa però no seria diferent a qualsevol altra projecte que sigui més o menys llarg en el temps, per exemple, la gestió d’una escola bressol on s’ha fet la inversió inicial de construcció de l’equipament.


9- Es podria plantejar aquest tipus de contractació de forma mancomunada?

No tant sols es podria plantejar sinó que crec que és una de les millors solucions per aconseguir, si hi cap, un major estalvi i fer viable alguns projectes que inicialment podrien ser més petits. Abans de que la situació econòmica se’ns mengi és necessari que els Ajuntaments apostin per mancomunar tot tipus de serveis, ja sigui amb gestió directa o indirecta. La majoria de poblacions de Catalunya no arriben als 15.000 habitants i molts estan molt per sota d’aquesta quantitat per tant cal treballar entre tots en aquest sentit i prendre nota de les experiències que ja funcionen en serveis mancomunats.


10- Quines són les tecnologies més comuns per desenvolupar un projecte mitjançant una ESE?

És difícil concretar perquè cada població necessita una tecnologia diferent segons la situació de les instal·lacions i, alhora, fruit d’aquella investigació que comentava, la tecnologia avança molt ràpidament. Per això és necessari, com deia, estudiar cada cas per separat i aplicar les solucions que calgui a cada projecte.


11- Arrel de la seva experiència en la licitació d’enllumenat, s’estan plantejant d’avançar en alguna d’aquestes altres tecnologies?

Sí, estem començant a preparar un contracte similar pels edificis municipals. És cert que aquest tipus de contracte és molt més complicat perquè hi intervenen factors de més difícil control però treballant conjuntament amb l’ICAEN podem aconseguir un estalvi molt important.


12- I quan s’acaba el contracte amb la ESE... Deixen els equipaments nous? Comencem amb un altre contracte?

Quan acabi el contracte tindrem unes instal·lacions eficients que gastaran menys de la meitat del que consumien abans de començar i, per tant, ens podrem plantejar un altre tipus de contracte similar que solucioni d’altres aspectes de la instal·lació que no hem pogut incloure en aquest perquè la inversió inicial s’hagués disparat. El cert és que una de les coses que hem aconseguit és recuperar la sensació de que l’enllumenat públic torna a estar sota control i que no es deteriorarà en els pròxims anys.
 

13- Recomanaria a la resta d’Ajuntaments que estan llegint aquesta entrevista que duguessin a terme pràctiques d’aquest estil?

Sí, ho recomanaria per diverses raons, l’estalvi econòmic, l’estalvi energètic, l’estalvi en emissions de gasos contaminants... però, sobretot, pel que deia: saber que les instal•lacions d’enllumenat públic estan controlades i que l’Ajuntament té un control absolut del que s’està gastant, dels horaris d’encesa i apagada... Com a Ajuntament estem molt satisfets.  
 

CERCADOR DE PRODUCTES
Subscriu-te gratis al newsletter
La incorporació del vehicle elèctric dins les flotes municipals
Jornada Eficiència Energètica
Jornada F2F:Noves Formes de Gestió de l’Administració Local
Conveni amb AMEC
FOTOBOOK Jornada VEM
GPI Software - Internet & Web Solutions

Distribuït per: Micrològic SLU

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto