L’Agenda Rural de Catalunya identifica 7 reptes clau a desenvolupar en els propers anys per fer que els territoris rurals catalans incrementin el seu dinamisme social, cultural i econòmic, esdevinguin territoris atractius per a nova població i, alhora, se’ls tingui en compte com a territoris clau en el camí cap a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.
Un d’aquests reptes clau fa referència a la innovació i dinamització social i econòmica d’aquests territoris, remarcant la necessitat de promoure l’Economia Social i Solidària a les zones rurals.
Tenint en compte que l’Agenda Rural de Catalunya està a punt de ser una realitat, parlem del paper dels Ateneus Cooperatius en el seu desenvolupament amb Alba Rojas, Coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central:
- La cultura cooperativa al món rural ha estat històricament lligada al sector primari. Encara és així?
No, ni de bon tros. El cooperativisme, com a forma empresarial de l’Economia Social, es desenvolupa per a satisfer necessitats de persones i projectes, i aquestes són transversals. Actualment podem trobar projectes cooperatius al món rural en molts sectors i àmbits. El sector primari en continua sent un, però n’hi ha molts d’altres: des de l’energia a l’habitatge, passant per múltiples propostes del sector serveis, que naixen per cobrir necessitats i perquè les persones que els impulsen creuen amb els principis i valors cooperatius, que acostumen a treballar en sintonia amb l’entorn immediat i amb un alt sentiment de pertinença.
- Cada vegada, és doncs, un model a tenir en compte?
Cada vegada hi ha més persones que s’agrupen en formes de l’Economia Social, ja sigui per a desenvolupar la seva activitat econòmica, o bé per accedir a bens de consum d’una manera diferent a com les ofereix el “mercat”. Una economia que s’ha estès i que ha guanyat pes gràcies, en part, per la feina de divulgació que hem anat fent des dels Ateneus Cooperatius de la mà de la Direcció General d’Economia Social i per la feina feta per les entitats representatives; però també perquè el “mercat”, amb una clara aposta per l’acumulació i la concentració, ha anat descuidant certs àmbits, certs espais i, en definitiva, a les mateixes persones. Això ha fet que, veient el context, hi ha certa tendència de la ciutadania en voler fer les coses d’una altra manera, però pensem que encara estem lluny de tenir reconeixement, segurament per dos motius principals: per una banda perquè hi ha molt desconeixement al respecte, des del l’àmbit educatiu i universitari o en les activitats de promoció econòmica d’ens locals o en l’acompanyament de prescriptors privats, que en molts casos encara veuen el cooperativisme com quelcom estrany, per a pocs o antic; i per altra banda perquè la majoria de propostes trenquen amb dinàmiques establertes i amb una implicació, corresponsabilitat i participació en la presa de decisió del les quals, en general, les persones ens hem desconnectat: volem que hi hagi iniciatives que facin les coses diferents, però ens costa fer-les per nosaltres mateixes.
- Parlem dels avantatges que suposa escollir el model cooperatiu enfront del model empresarial més tradicional. I si parlem de l’impacte d’aquest model al territori.
En primer lloc convé dir que el cooperativisme va ser un model empresarial tradicional i arrelat a Catalunya des de la revolució industrial, que el franquisme va procurar fer desaparèixer, i que durant la transició no s’hi va voler apostar. Dit això, l’avantatge principal, des del nostre punt de vista, és que es gestiona de manera democràtica. Les persones que en formen part participen en la gestió i se’n corresponsabilitzen, i a la vegada hi ha un arrelament territorial, i per tant són projectes que difícilment es deslocalitzaran.
Aquesta característica cal cuidar-la i acompanyar-la, perquè l’objecte de negoci tiri endavant, cal una bona salut econòmica, però també organitzativa. Entenem que aquesta mirada corresponsable i tirada endavant per les mateixes persones, quan l’activitat es desenvolupa de manera satisfactòria, té gran impacte i factors multiplicadors per l’entorn on es desenvolupa, perquè acostuma a adaptar-se a les necessitats d’aquest i a treballar en xarxa. Després és com tot, les coses poden es poden fer bé, malament o com es pot.
- L’Agenda Rural de Catalunya fa una aposta clara per l’Economia Social i Solidària als territoris rurals com a palanca de canvi per una economia per la vida. Com a entitat impulsora d’aquest model empresarial, quin paper podeu tenir els Ateneus Cooperatius?
Els Ateneus Cooperatius hem participat en l’Agenda Rural de Catalunya des del “Grup de Treball de Ruralitats” on, tots aquells Ateneus que fem activitat en l’àmbit rural ens trobem de manera permanent per coordinar accions, compartir bones pràctiques i referenciar la resposta que el cooperativisme pot tenir en el món rural. A l’Agenda Rural creiem que hi podem tenir, fonamentalment, tres papers: per una banda, fer visible que al territori ja hi ha projectes de l’ESS que estan desenvolupant accions que van en sintonia amb els reptes i les actuacions que s’han de desplegar; per una altra banda podem donar a conèixer l’Agenda i les actuacions que se’n desprenguin a tota la xarxa territorial amb la que treballem cadascun dels Ateneus i; finalment, podem acompanyar incitatives que donin resposta als reptes o a fomentar-ne la intercooperació territorial i sectorial.
Creiem que el bagatge de treballar en xarxa amb el teixit de l’Economia Social de tot el país, i amb ens locals implicats en la nostra governança, és un valor que també podem aportar en la construcció dels espais de seguiment pel desplegament d’aquesta Agenda.
- El projecte “BCN Smart Rural”, centrat en fomentar l’economia social al sector agroalimentari i forestal de la província de Barcelona ha sigut el primer projecte on els Ateneus Cooperatius i els Grups d’Acció Local han col·laborat activament. Com valores l’experiència?
Com a Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central hem pogut participar en moltes de les línies de desplegament del projecte: en la prospecció i conceptualització dels Espais Test Agraris, en l’acompanyament a projectes cooperatius per a la gestió d’infraestructures com el supermercat cooperatiu o l’obrador, en el mapeig d’entitats i en compartir acompanyaments, etc.
La valoració per nosaltres ha estat molt positiva, ja que estem convençudes, perquè aquesta és la nostra gènesi, que coordinar i complementar serveis és d’obligat compliment per a tots els agents de foment de desenvolupament local i econòmic, i la predisposició de treball en aquest sentit dins del “BCN Smart Rural” ha estat molt còmoda per a nosaltres i creiem que amb resultats satisfactoris.
- Una cooperació exitosa i que amb l’Agenda Rural de Catalunya agafa embranzida.
Esperem que sí. Ara ens cal, però, continuar trobant aquests espais de coordinació i treball conjunt a l’hora de desplegar les noves estratègies i plans de treball amb cadascun dels GAL que tenim al nostre territori d’influència, i estem convençudes que els trobarem.
- I si parlem del futur de l’Economia Social al món rural, creus que el canvi que s’està produint a vingut a quedar-se.
Com ja hem comentat, el cooperativisme no ha vingut, el cooperativisme ja hi era, i ara també hi és, però per satisfer unes necessitats diferents de les que satisfeia a principis del segle XX. Tenim l’obligació de saber recollir el pòsit de les que ens van precedir i el repte de saber-lo transformar i adaptar a les noves realitats socioeconòmiques, i això passa perquè tant el teixit existent com les institucions públiques continuem apostant perquè aquest model econòmic estigui, com a mínim, en les mateixes condicions de desenvolupar-se que la resta de models.