Al 2001 una gran companyia de telecomunicacions guanyava un concurs per fer arribar la fibra òptica a les escoles i hospitals de Catalunya. Però 16 anys després, el desplegament de fibra òptica encara no és òptim, malgrat hi ha un compromís del Govern de connectar totes les capitals de comarca abans de l’any 2020. Veient que no hi ha intencions en desplegar de forma ràpida aquesta xarxa a bona part dels municipis catalans, especialment els mitjans i petits, alguns Ajuntaments com el de Llanars han decidit actuar per compte propi.
Perquè l’Ajuntament de Llanars va considerar estratègic aquest projecte per sobre d’altres?
Nosaltres som un petit poble de muntanya d’uns 500 habitants però que els caps de setmana i les vacances multiplica per tres la gent que hi ha al poble. Vam considerar que tenir una bona connexió a internet és fonamental per fixar la població que tenim i per donar servei a les persones de segona residència i turistes que hi venen.
De fet, no disposar de connexió a Internet de mínima qualitat és un servei bàsic a dia d’avui que resta moltes oportunitats.
Qui ha desenvolupat el projecte i qui el gestiona?
L'Ajuntament tenia clar que si havia d'esperar les grans operadores trigaria molt a tenir internet amb alta capacitat. Ara la xarxa principal de fibra òptica s'acaba a Ripoll. Per construir la xarxa vam contactar amb Fundació Guifinet, nascuda a Osona, i que ja n'ha desplegat diverses en desenes del municipi del país.
Actualment l’operador que està gestionant la xarxa fins l’usuari final és Goufone, una empresa també osonenca.
Quan temps s’ha tardat en desenvolupar-lo?
Un any aproximadament.
Quina infraestructura han necessitat per dur-ho a terme?
S’ha construït un centre de procés de dades (CPD) i una primera anella de 96 fibres.
Què ha costat a l’Ajuntament?
45.000 euros de fons propis per fer la primera fase de construcció del centre de procés de dades (CPD) i l’anella. La resta del projecte, es finançarà amb les mateixes quotes de l'usuari per fer créixer la xarxa. Actualment els abonats estan pagant uns 17 € d’aquest concepte.
La titularitat d’aquesta infraestructura és municipal?
Sí.
La fibra però no arriba físicament fins el nucli urbà, la qual cosa limita els Mb de pujada i baixada. Com s’ha encarat aquest problema i quan es preveu que arribi?
No, la troncal arriba només a Ripoll, que està a uns 30 km d’aquí. El que hem fet és instal·lar dins del poble el cablejat de fibra òptica, que té forma de semicercle, amb vuit arquetes per arribar a tot arreu. La centraleta de recepció del senyal, el CPD, és a la piscina municipal i la sortida del CPD fins a un punt de fibra òptica s’ha fet via antena. El senyal arriba via Olot fins al repetidor de Sant Antoni de Camprodon gràcies a guifi.net i des d'aquell punt fins al poble.
Inicialment l’operador està oferint de 30 a 50 Mb de pujada i baixada degut a aquesta connexió que comentàvem via antena.
Quan arribi per terra des de Ripoll, o per altres vies que s’estan estudiant com ara per cablejat elèctric, la capacitat serà màxima.
El que si hem previst és l’enllaç per terra de Camprodon a Llanars amb el nou carril bici que ja està construït on vam aprofitar per passar-hi cable. De la mateixa manera altres ajuntaments com el de Sant Joan de les Abadesses també estan treballant en aquest sentit aprofitant la construcció del nou tram de via verda que s’està fent al Ripollès.
Mentrestant, el que s’està fent és una millora de la part tecnològica actual per tal de tenir encara més capacitat. De fet, cap a finals d’any hi ha previst un increment d’aquesta capacitat que permetrà començar a donar l’oportunitat de veure també televisió via internet.
Una vegada arribi la fibra físicament de quants Mb disposaran els usuaris?
Si aconseguim el que dèiem abans es podran oferir tants Mb com marquin les operadores, en el cas de l’actual Goufone fins a 1000 Mb.
Gràfic del desplegament de la fibra òptica a Llanars
