ENTREVISTA A ANDREU FRANCISCO

Després d’un 2025 marcat per la preparació de projectes estratègics amb vocació de servei públic, Localret es prepara per un 2026 que vol ser un autèntic punt d’inflexió per al món local. Parlem amb Andreu Francisco per conèixer quines eines, aliances i noves línies marcaran aquesta nova etapa.


-  Des de Localret heu definit el 2026 com un any de punt d’inflexió. Què veurem materialitzat que fins ara només s’estava preparant?

Els darrers sis anys es va definir una primera estratègia perquè Localret pogués aportar major valor públic i el re enfoc del consorci va anar en línia amb l’estratègia del municipi digital i ens hem reposicionat més enllà de la coneguda àrea d’infraestructures.

Actualment, continuem treballant amb els ajuntaments però també amb la Diputació de Barcelona, elaborant estudis per ajuntaments a través seu; i amb la Diputació de Lleida, redactant els projectes pel desplegament de la fibra per les seves carreteres. 

Fa anys vam començar a fer compres agregades de serveis de telecomunicacions, cosa que suposa importants estalvis (prop del 30%) i facilitats a nivell de procediment, i actualment estem consolidats contractant per compte de més de 700 ens locals, que inclouen les ciutats més grans del país, excepte Barcelona, i també per les  4 diputacions. Fa prop de 4 anys vam començar a desplegar un conjunt d’acords marc que faciliten la contractació als ajuntaments amb l’homologació de diferents empreses. En aquests moments tenim nou acords marc en vigor amb solucions i serveis digitals, des de les llicències fins solucions i serveis de ciberseguretat. Properament, ens estem plantejant elaborar algun acord d’RPA. I en breu, podrem posar a disposició de les totes les administracions locals d’Espanya aquests acords marc.

Com a darreres fites, l’any passat vam rebre l’encàrrec de dues agències del Govern, la de Ciberseguretat i la de Residus per tal de prestar serveis de ciberseguretat a Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions, i per una altra banda, aixecar una plataforma de dades per la gestió de la taxa de residus.


- Projectes com la plataforma TaxaCat, recentment nominada als premis CNIS, exemplifiquen una nova manera de gestionar dades públiques. Com s’està treballant aquest tema?

La veritat és que estem treballant molt intensament per tal de poder finalitzar la implementació d’aquesta solució, tenim data límit 31 de maig. Aquesta eina ve a ajudar en el càlcul de la taxa de residus que ha de ser per comportament segons la normativa europea. Això requereix d’unes dades d’alta qualitat, com l’obertura de contenidors, l’ aixecament de bujols, etc., que són de la ciutadania i entenem que han d’estar en una plataforma pública. Aquest servei significa un canvi i un salt evolutiu en el que ha vingut fent Localret fins ara perquè aquí passem a oferir un servei continu en el temps que ha de funcionar 24/7. 


-  A nivell de gestió què aportarà aquesta plataforma?

Jo crec que s’aportarà ordre i estructura perquè des de fa molts anys alguns ajuntaments havien encarregat a empreses de gestió de residus que prenguessin dades de rutes, pesos etc., però aquestes dades si no eren d’alta qualitat no acabava de passar res. En el moment que des d’Europa es trasllada la idea que la ciutadania ha de pagar pel residu que produeix, el que cal es estructurar les dades i aconseguir que siguin de major qualitat, establint algunes ordenances tipus per fer que allò pel que s’acabi tributant tingui uns mateixos criteris, respectant l’autonomia local, però homogeneïtzant el servei. 


- I com afectarà això als ajuntaments i a la ciutadania?

S’ha traslladat als ajuntaments l’aplicació d’una norma sense la sensibilització per part de governs europeus, estatals i autonòmics, ni els recursos necessaris. I ara, es troben davant del fet d’haver de desplegar un nou model de gestió tributària i haver de de fer pagar a la ciutadania per tot el cost d’aquest servei. 

Els ciutadans ara s’hauran de corresponsabilitzar i pagar en funció de com aporten els residus. Es trobaran que els augmenten l’import i els tanquen el contenidor.

Per tant, el repte és important i des de Localret el que volem fer és facilitar una part d’aquesta feina que han de fer els ajuntaments. El nostre objectiu, a mig termini, és que la ciutadania tingui accés també a les seves dades de forma transparent, per això és important vetllar per la qualitat de la dada.


-  La ciberseguretat s’ha convertit en una prioritat per al món local. Quin impacte tindran els nous serveis d’auditoria, formació i adequació a l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) impulsats amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya?

Estem començant a oferir aquests serveis a ajuntaments de més de 50.000 habitants, Consells Comarcals i Diputacions. Per una banda, estem fent una fotografia de l’estat de les infraestructures d’aquests ens per poder-los oferir un full de ruta per poder prendre accions i a aquells que vagin més avançats els volem ajudar a l’adequació de l’ENS. I per altra banda, hi ha la feina de formació i sensibilització pel personal, pels tècnics i pels responsables electes que han d’invertir recursos en aquests temes de ciberseguretat. De cara al segon semestre de l’any disposarem d’una plataforma Moodle per oferir aquests serveis als ens locals.


- Vostè parla del “Trident de Gestió Integral de la Informació”. Com ajudarà aquest nou marc —ordenança tipus, governança de dades i política de gestió de la informació— a fer administracions més eficients i transparents?

Venim d’administracions basades en documents que ara s’han de basar en dades. 

En el marc de l’Agenda Digital dels Municipis de Catalunya aprovada el 2022, en la que s’hi ha adherit més de 260 ajuntaments, es van desplegar un seguit de grups de treball per elaborar documents tipus (normatius, informatius, etc.) i posar-los a disposició de tots els municipis. A resultes d’aquest treball s’han elaborat 3 documents que en diem el “Trident de Gestió Integral de la Informació”, que generen una base per introduir la dada i la seva governança dintre de les polítiques i gestió de les administracions. Aquí hi ha l’ordenança tipus d’Administració Digital, que ja porta moltes edicions, i la Política de la Gestió de la Informació que es va elaborar amb algunes de les persones arxiveres més reconegudes de l’administració d’aquest país que introdueixen un nou concepte de documents i dades. Aquest document està sent de referència en altres àmbits més enllà del local. 

A més, de forma col·laborativa, en l’àmbit dels grups de treball de l’AOC junt amb la Diputació de Barcelona i altres administracions locals ens anem dotant d’eines comunes en l’àmbit del govern de la dada per avançar de manera col·lectiva.


-  Estan preparant una compra pública innovadora per incorporar IA als processos de contractació. Què s’està fent en aquest aspecte? 

Vam fer una consulta preliminar d’avaluació de diferents propostes i amb els resultats s’ha generat un grup de treball en dues línies d’actuació: pel curt termini es vol  produir un sistema dinàmic d’adquisió (SDA) per facilitar la contractació de les actuals solucions de mercat; i a mig-llarg termini volem impulsar una eina, que el mercat no proveeix al nivell que nosaltres considerem que es requereix, que utilitzi la IA generativa per elaborar plecs en l’àmbit de la tecnologia i fer la valoració de les diferents ofertes.

Al darrer consell d’administració també vam aprovar l’estratègia de Localret per l’impuls de la IA a les administracions locals per tal d’ajudar als Ajuntaments.


- Tenim per endavant reptes monumentals...

Al meu parer, fins ara nosaltres podíem estar acostumats a que l’administració trigués un o sis mesos en respondre, o fins i tot no donar resposta. Però actualment, les noves generacions estan acostumats a tenir la informació immediatament i potser no entendran que quan es relacionen amb les seves administracions no obtinguin la resposta ràpida o no la tinguin. Per tant, hem de canviar el marc mental i no ens sobra el temps perquè tot va hiperaccelerat.