- Quins serveis de transparència i bon govern ofereix la Diputació de Girona als seus municipis?
Oferim suport, assessorament i formació sobre tot allò que fa referència a legislació de transparència, als municipis de la demarcació de Girona, sobretot els més petits i amb menys recursos econòmics i de personal.
La llei catalana és una llei que parla de “transparència, accés a la informació pública i bon govern”. Per tant els acompanyem en l’aplicació de tots aquests àmbits.
Treballem la transparència a partir dels indicadors (o ítems) que ens marca la llei (els que hem de publicar) però també amb la informació que cada administració vol explicar als seus ciutadans més enllà del que demana la llei. Aquests ítems han d’estar publicats a les webs de corporatives (a les Seus electròniques i Portals de transparència) i són el que, amb llenguatge jurídic en diem “publicitat activa”.
La llei també parla de l’accés a la informació pública que és el que a vegades anomenem “publicitat passiva” i que fa referència a tota aquella informació que qualsevol ciutadà té el dret de demanar a una administració i que aquesta li ha de facilitar.
Per tant, treballem amb transparència, amb el dret d’accés a la informació pública i finalment assessorem i fem formació a treballadors públics i càrrecs electes en els temes de bon govern, com per exemple el codi de conducta.
Però també els acompanyem en temes de Govern Obert. Els tres pilars del Govern Obert són la transparència, la col•laboració i la participació. Des de la Diputació fa 11 anys que ja col•laborem amb els municipis que estan desenvolupant projectes de participació ciutadana.
- Considera que la qualitat de transparència dels ajuntaments gironins és bona?
La transparència és un concepte que està, i que ha d’estar, en permanent anàlisi i millora. Ens equivoquem si pensem que la qualitat de la transparència d’una institució és bona si aquesta publica el 100% dels indicadors que demana la llei. La llei és només el marc mínim. No és l’objectiu final.
A la demarcació de Girona, igual que a la resta de Catalunya, encara ens queda molt de camí per córrer per poder estar satisfets de la qualitat de la transparència dels ajuntaments. Però hem de tenir en compte que hi ha molts factors que influeixen en la bona gestió de la transparència. El més important, evidentment, és el lideratge i el convenciment de les persones que tenen càrrecs polítics, sobretot a l’hora de publicar informació que els afecta a un nivell molt personal. Però també cal un esforç molt gran d’organització, d’aprenentatge i de canvi de mentalitat de molts treballadors públics que estan obligats a preparar una informació, que sempre havien tingut preservada, per fer-la transparent! Ei! però, a més a més, protegint les dades de caràcter personal que conté la informació.
La transparència ens obliga a tots a pensar, planificar i treballar molt diferent. És un canvi gegantí que ens està costant molts esforços i que tots plegats anem entomant de mica en mica.
- Quins són els aspectes o ítems més rellevants a tenir en compte per al portal de transparència?
Jo crec que el més rellevant és observar el conjunt de la informació que es publica i que aquesta informació sigui fàcil d’interpretar i entendre per a qualsevol persona, sobretot per a aquells que no estan familiaritzats amb el llenguatge que utilitzem a l’administració.
En aquest aspecte sí que crec que el camí per córrer és llarguíssim. Per mi és el repte amb lletres majúscules que hem d’encarar governs i administracions per apropar-nos realment als ciutadans, i que quan rendim comptes ho fem amb el llenguatge que entén la gent del carrer.
No crec que sigui massa significatiu tenir o no publicat un ítem determinat si no respon a un tot, i a la capacitat que tothom entengui el significat de la informació que conté. És evident que és molt important conèixer el pressupost del nostre ajuntament i poder tenir accés a les dades de cada partida pressupostària, però no ens servirà de res aquesta dada si no entenem a quina política concreta respon, si no entenem com es poden gastar aquests diners, quins límits tenim les administracions per invertir els diners, etc. Hem de d’ensenyar als ciutadans a entendre en quines polítiques està aportant un equip de govern a partir dels números que publica al portal de transparència.
- Com creu que el grau de transparència d’un ajuntament repercuteix al ciutadà?
Hi repercuteix des de molts aspectes: millor informació, mostra de bona gestió de l’ajuntament, millors eines perquè el ciutadà pugui participar del que passa al municipi, millora de la confiança del ciutadà cap l’administració, etc, però un dels elements més importants és el de la pedagogia. Pedagogia sobre com i perquè es prenen les decisions a l’administració, i pedagogia de la importància de la implicació dels ciutadans en tot allò que els afecta.
Crec que és important no perdre de vista que la transparència, per respondre realment al seu objectiu, s’ha de treballar des de la voluntat i la vocació de servei públic i no des de la obligació de complir amb la llei.
Sé que, de moment, sembla que el compliment de les obligacions de la transparència només ens repercuteix als mateixos treballadors públics. I també sé que som nosaltres mateixos (els treballadors públics) els consumidors de la informació que publiquem. Però aquest és el primer pas cap a una repercussió molt més important cap al ciutadà. De moment a l’administració estem immersos en l’ofec de complir amb les obligacions que ens imposa la llei (que són moltes, sobretot pels ajuntaments amb menys recursos i personal) però quan aquesta etapa estigui superada i automatitzada (que seria la situació òptima si només parlem de dades) llavors ens podrem dedicar a explicar de manera fàcil i senzilla aquesta informació als ciutadans (aspecte al qual també ens obliga la llei) i llavors es visualitzarà la repercussió real de la transparència cap al ciutadà.
- Quin cost pot tenir per un ajuntament engegar el portal de transparència?
La resposta a aquesta pregunta hauria de ser “cost zero”. Aquesta és la directriu que tenim totes les administracions supramunipals, des de l’any 2015 moment que es va signar un conveni marc pel desplegament de la llei de transparència a Catalunya. El conveni marc entre Generalitat, Diputacions, Consorci AOC i les entitats municipalistes ACM i FMC ens emplaça a oferir als ens locals tant l’eina tecnològica necessària per a poder publicar la informació i donar compliment a la llei (El Portal de transparència que també és Seu Electrònica) com el suport jurídic i la formació necessaris.
Per tant, tots els ajuntaments i altres ens locals que ho volen, disposen d’una plataforma gratuïta de Portal de Transparència, en la qual s’ha treballat molt intensament per tal que un percentatge molt gran d’informació sigui automàtica. Això vol dir la informació que contenen determinats indicadors ja es carrega al Portal de manera automàtica sense que ningú de l’ajuntament hagi de fer res (bé! Només revisar que sigui correcta). Cada indicador compta amb una fitxa informativa que explica el significat d’aquest indicador, quina informació ha de contenir i un model o plantilla per omplir en cas que l’ajuntament l’hagi de treballar.
La realitat però, ens va mostrant que els ajuntaments no estaven preparats per aquestes obligacions i tenien tasques pendents que ara la llei els obliga a tenir acabades i a publicar-les. Es creia, o es volia creure, que determinats temes estaven resolts quan només estaven “embastats”. Ara molts ajuntaments han d’invertir recursos (ja sigui amb personal o amb serveis externs) per posar-se al dia en aquests temes que estaven encallats o aparcats. Per tant segur que la llei de transparència els comporta algunes despeses als ajuntaments.
- Com es fomenta la participació ciutadana als municipis des de la Diputació de Girona?
Com he comentat abans, a la Diputació ja oferíem suport, assessorament i formació en participació ciutadana molt abans que es parlés de la transparència i de les obligacions d’aquesta llei, i també de que es parlés de bon govern i de govern obert.
A més del suport i assessorament també tenim una línia de subvencions (o sigui, diners, en llenguatge de carrer) perquè els ajuntaments puguin portar a terme els projectes de participació ciutadana que planifiquen.
Però, per a mi, el més important és la relació amb els tècnics i persones que treballen als ajuntaments, que ens permet tenir prou contacte i vincles per tal de captar les seves necessitats i poder oferir-los els serveis que necessiten. La nostra tasca és acompanyar-los perquè ells, des de l’ajuntament, puguin fer participar els ciutadans del municipi en els tot allò que els afecta, que els impliquin en la vida pública municipal i en conseqüència que es responsabilitzin del que passa al municipi.
La participació no es fomenta d’avui per demà, és un camí de llarga tirada. Encara que sembli un tòpic, “s’aprèn a participar, participant” i per tant el foment de la participació és una tasca que es va consolidant amb els anys.
La participació ciutadana no és un concepte nou, tot i que ara la demanda ha augmentat, ja sigui per efectes de la llei o pel convenciment dels equips de govern de la necessitat de fer participar als ciutadans en les polítiques publiques locals, cosa que és un indicador de millora de la salut democràtica de la nostra societat i que em satisfà enormement.