El 2021 Vic esdevenia subseu del CBCat (Centre Blockchain de Catalunya) especialitzant-se en alimentació i begudes amb l’objectiu de formar empresaris del sector en blockchain i tecnologies descentralitzades per transformar el model productiu i oferir noves oportunitats. Aquest mes el CBCat i l'Ajuntament de Vic han presentat un projecte per minimitzar l'empremta de carboni del sector alimentari català. Parlem d’aquests temes amb Anna Erra, l’Alcaldessa de Vic.
- El 12 de gener es donava el tret de sortida de la iniciativa Carboni Zero a l'Ajuntament de Vic, amb la participació de tres grans empreses de la indústria alimentària catalana: Bonpreu, Noel i Llet Nostra. En què consisteix aquest projecte? I qui hi està vinculat?
Aquest projecte es basa en la creació de l'etiqueta Carboni Zero, a la que podrà adherir-se la indústria alimentària catalana. La via per arribar a aquesta fita és tenir una plataforma tecnològica que mesuri, certifiqui i transparenti les emissions generades en l’elaboració dels productes alimentaris. Aquesta plataforma, a més, incentivarà a emprendre tant projectes de reducció d’emissions com tècniques d’agricultura regenerativa i altres bones pràctiques quant a sostenibilitat ambiental.
El projecte està liderat pel CBCat, que és un centre de la Cambra de Comerç de Barcelona, impulsat també per la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a entitats i empreses, a més de Bonpreu, Noel i Llet Nostra, del sector agroalimentari, també participa molt activament el Centre Tecnològic Beta, adscrit a la Universitat de Vic, i referent en sostenibilitat. Addicionalment, l'empresa Seidor també juga un paper important, ja que serà l’encarregada de construir els enllaços per recuperar la informació necessària a partir dels sistemes d’informació de les empreses participants.
És fonamental automatitzar al màxim l’obtenció de dades. Actualment, el procés de mesurar i certificar les emissions és molt manual, per tant, lent i costós, i aquest és un dels motius pels quals no es fa.
- El fet de tenir aquest Node d'alimentació i begudes del CBCat a Vic què suposa per a les empreses de la ciutat i de la comarca?
El Node d'Alimentació del CBCat dona a conèixer aquesta tecnologia i això té un efecte crida sobre les empreses d’aquí, que podran ser capdavanteres en l’adopció d’una tecnologia que els permetrà assolir l’alt nivell d’innovació i qualitat necessari per ser competitives en el mercat global actual.
Un primer exemple és aquest projecte que engeguem. La tecnologia blockchain ofereix seguretat i transparència, però sense mostrar dades privades.
- Creu que Vic esdevindrà un centre de referència a Catalunya a nivell d’innovació alimentària?
La nostra voluntat és que així sigui, i en aquest aspecte nosaltres posem els recursos necessaris. Aquest projecte i el pilot que farem donarà, sens dubte, un important impuls en aquest sentit.
- Quins són els reptes més importants amb els quals es troba actualment el sector d'alimentació i begudes?
El sector agroalimentari es veu sotmès a un procés d’adaptació i transformació on es sol·licita gradualment més sostenibilitat en tota la cadena de valor.
Per una banda, les noves directives a nivell Europeu i Nacional aniran afectant-hi i condicionant un escenari que cada cop aposta més cap a la bioeconomia, amb un gran pes de la innovació i tecnologia, i per altra banda, les creixents noves demandes de mercat, per exemple la proteïna alternativa, aniran modificant tota la cadena de valor. Així doncs el sector té per davant grans reptes com són la millora de la competitivitat, la gestió de la dimensió dels models de negoci, les exigències de sostenibilitat mediambiental, les noves demandes del mercat i el consumidor final, la necessitat de més recerca i innovació, la transformació digital o la gestió dels residus per a la seva valorització.
- Un dels eixos del seu Pla d’Acció Municipal era que Vic fos una ciutat del coneixement i amb progrés econòmic. Quina valoració en fa ara que s’acaba el període d’aquest PAM?
En faig una valoració positiva malgrat que aquest mandat de quatre anys s'ha vist interromput o alterat per la pandèmia durant pràcticament dos anys i, com és lògic, ha estat molt atípic en diversos aspectes.
D'una banda, pel que fa a "ciutat del coneixement", voldria destacar sobretot el paper de la UVIC-UCC que sens dubte és un dels eixos principals sobre el qual es basteix la generació de coneixement a la ciutat. La UVIC-UCC ha passat en pocs anys a ser una de les universitats joves amb més reconeixement internacional gràcies a la gran quantitat d'investigadors que hi fan recerca, no només en l'àmbit tecnològic i científic des del Centre Beta, per exemple, que és el màxim exponent en recerca i innovació, sinó també en camps com la pedagogia, els estudis de gènere o, evidentment, en l'àmbit mèdic a través de la Facultat de Medicina de la qual aquest any sortiran els primers graduats. A més de la universitat, un altre eix generador de coneixement a la ciutat, són totes aquelles empreses, en molts casos liderades per joves i del sector TIC, que aposten per nous processos d'innovació des de la seva activitat privada però que des de l'Ajuntament acompanyem i ajudem des de Creacció posant a disposició els recursos humans i econòmics i, sobretot, creant un ecosistema de col·laboració, d'intercanvi d'experiències, etc. gràcies a l'espai de coworking del VIT al recinte firal. Tot aquest coneixement que es va gestant i generant acaba tenint un impacte, directe o indirecte, en la vida des persones que treballen i viuen a Vic i això és el que acaba donant-hi sentit. Un altre element generador de coneixement important a la ciutat, que sovint no són comptats en aquest àmbit, són tots els equipaments culturals encapçalats per la nova biblioteca Pilarín Bayés i l'Atlàntida que, especialment amb la irrupció de les noves tecnologies, s'han convertit en espais d'experimentació i innovació en els diversos camps artístics.
Tot i això, el progrés econòmic que sempre m'agrada destacar és el de totes aquelles empreses que contribueixen a fer avançar la ciutat i les persones des de cadascuna de les parcel·les que ocupen, des de les microempreses i pimes que són el 80% a la nostra comarca, fins a les més grans. Aquest és el veritable motor de l'activitat econòmica de la ciutat i des de l'administració, i en aquest cas, l'Ajuntament, l'únic que hem de fer és acompanyar-les, donar-los suport i facilitar-los l'activitat.
L'altra cara de la moneda del progrés econòmic també són totes aquelles infraestructures públiques i activitats que es promouen des de l'Ajuntament, com poden ser els equipaments, les vies de comunicació, els espais de creació i detecció de talent, etc. que són multiplicadores d'activitat econòmica per la que generen al moment i per la que faciliten a la resta d'actors a mitjà i llarg termini. Aquí, un tema pendent però que mai com ara s'havia tingut tant com a prioritat és l'ampliació i millora de la R3, una infraestructura que és clau pel progrés econòmic de la ciutat, la comarca i els territoris veïns.
En l’àmbit del turisme, Vic s’està posicionant en el mapa. Equipaments com el Vicpuntzero, la rehabilitació de les adoberies evidencien una oferta de turisme cultural, de qualitat i amb un model sostenible que posen en valor el ric patrimoni històric de la ciutat.
- Quines altres accions han treballat per fomentar la implantació i competitivitat empresarial?
Destaquem la feina que s'està fent des de Creacció per a dinamitzar les comunitats d'empreses que són un grup d'empreses amb les mateixes necessitats, amb un mateix repte estratègic que s'uneixen per a crear instruments per reforçar la seva competitivitat. Comparteixen necessitats i fan sinergies i col·laboren entre elles. D’aquí en tenim dos exemples, una comunitat de Seguretat i Salut i una de Proenergia.