L’Agència de l’Energia del Ripollès és un ens depenent de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès que dona assistència tècnica a la gestió energètica dels municipis per fomentar les accions d’estalvi i eficiència energètica en l’àmbit públic. Recentment, i conjuntament amb l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, estan impulsant el projecte TE21 de transició energètica a municipis i comarques.
- Què és la transició energètica?
La transició energètica és el canvi de model energètic actual, basat en l’ús d’energies fòssils i nuclear, cap a un model 100% renovable. Però, a més, la transició tal i com nosaltres l’entenem ha d’implicar un canvi social, polític i econòmic. Passa per un canvi en la manera que usem l’energia, sent més conscients i reduint-ne l’ús. Alhora, s’ha de canviar la manera com distribuïm l’energia, passant d’una distribució centralitzada a un model enxarxat o descentralitzat. Finalment, la transició comporta una democratització de l’energia i una adopció d’un model participat, fent que les instal•lacions siguin de la ciutadania i, per tant, siguem nosaltres els que decidim on i com la produïm.
- I el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya?
El Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya consisteix en un full de ruta per a assolir una Catalunya 100% renovable per 2050, mitjanant un canvi de model energètic. Entre altres, contempla l’abandonament de l’energia nuclear, la reducció de la dependència dels recursos fòssils, l’apoderament de la ciutadania perquè adopti un rol més actiu i participatiu, a través d’una comunicació clara i motivant, i l’obertura del mercat energètic a la competència regulada, la creació d’un marc normatiu i impositiu favorable a la transició energètica.
- Què s’analitza amb l’Informe de Transició Energètica dels municipis?
En l’informe que hem elaborat, a partir del model de càlcul de Ramon Sans, analitza 4 blocs d’informació. Cal dir que tota aquesta informació l’hem extreta de fonts oficials com pot ser l’Idescat, i que en cas que es detectin errors, es parla directament amb el municipi i es genera un nou informe més acurat. Si haguéssim volgut parlar amb els 948 municipis d’entrada, no hauria estat viable ni temporalment ni pels recursos humans dels que disposem.
Pel que fa a les dades analitzades, en primer lloc analitzem les dades bàsiques del municipi o territori: habitants, superfície, població estacional a l’estiu i població estacional a l’hivern.
En segon lloc, dades de treball i oci: població de bestiar estabulat, treballadors en vaixells pesquers, nombre de vaixells d’oci, número d’enlairaments en aviació pesada i també en lleugera.
En tercer lloc analitzem 5 factors territorials: disseminació, mobilitat, fred a l’hivern, percentatge de bosc i percentatge de cultiu el municipi o territori.
Finalment, analitzem els percentatges que el municipi o territori considera adequats d’energia solar, eòlica i hidràulica, així com els anys previstos per fer la transició. Per fer la primera versió de l’informe, i per manca de dades, hem treballat amb un percentatge de 100% solar i una temporització a 25 anys, tot i que aquests valors són revisables si un ajuntament determina amb quins percentatges vol fer la seva transició.
- Quines conclusions s’extreuen d’aquest informe?
A cada informe detallem la potencia nominal a instal·lar al municipi, el cost de la inversió, la despesa acumulada en combustibles fòssils tan si es fa com si no es fa la transició i l’estalvi final.
Dels informes que hem generat podem extreure una conclusió clara: la transició energètica és completament viable, econòmica i territorialment parlant. Els valors que obtenim a nivell de tots els municipis indiquen un estalvi aproximadament 4 vegades superior a la inversió efectuada. I pel que respecta a territori, es necessita un percentatge petit de territori, sobretot si emplenem les teulades de plaques.
- Quins són els timings que es calculen perquè un municipi pugui realitzar aquest procés?
Cada municipi tindrà un timing diferent, molt vinculat a la facilitat que tingui per fer el procés. En municipis molt petits, amb molt poca o sense indústria, aquest procés serà força ràpid. La part més costosa serà el canvi de la totalitat de vehicles del municipi a elèctrics pel cost particular que té aquesta acció.
En general, nosaltres establim un procés de 3 etapes en el procés de transició:
• Una primera etapa en què es farà un canvi especialment en ús domèstic, administració i empreses de consum mig i baix. Aquest canvi passarà especialment per posar plaques a teulades, fomentar l’autoconsum.
• Una segona etapa, que ja està començant, que és la del canvi del parc de vehicles a elèctrics. Ho considerem segona etapa perquè l’autonomia i preu d’aquests vehicles encara no els permeten estar tan estesos entre la població com es voldria.
• I com a tercera etapa hi entrarien els grans consums i solucions tèrmiques, i aquells canvis que tecnològicament actualment no es poden dur a terme.
- Els municipis estan receptius per fer el procés de transició energètica?
Cada cop més. Un cop veuen els números de l’informe no hi ha excusa possible i cada cop són més els que s’interessen pel projecte.
- Quina és la funció de l’Agència de l’Energia del Ripollès en el procés de transició energètica d’un municipi?
Nosaltres tenim una doble feina. Per un costat, la feina de sensibilització, tan de la població com dels polítics. I per altre costat, una tasca d’acompanyament per verificar que el procés s’està fent de forma adequada.
El que no podem fer en cap cas és un paper d’enginyeria o d’instal•ladors. Com a administració pública que som no ens pertoca: els diferents territoris ja tenen els professionals adequats per a tirar endavant el canvi energètic que necessitem.