Durant el 2021 s’està desenvolupant l’Agenda Rural de Catalunya. L’ Agenda Rural identifica 7 reptes clau a desenvolupar en els propers anys per fer que els territoris rurals catalans incrementin el seu dinamisme social, cultural i econòmic, esdevinguin territoris atractius per nova població i, alhora, se’ls tingui en compte com a territoris clau en el camí cap a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic que forçosament s’haurà de dibuixar a nivell planetari. Temes com la transició energètica, la sobirania alimentaria o el repte demogràfic son imprescindibles pel futur dels territoris rurals i per Catalunya.
A Senan ja s’han començat a prendre decisions i a tirar endavant projectes en aquesta línia i la seva organització interna com a Consell Obert permet que els seus habitants participin directament de les decisions que els afecten a ells i al seu territori: Senan governa i gestiona el seu poble amb la gent del poble.
En parlem amb la Carme Ferrer:
- Com es viu la gestió diària d’un municipi amb menys de 50 habitants? Quines avantatges té funcionar amb un Consell Obert? Hi ha molts municipis a Catalunya que funcionin d’aquesta manera?
A Senan històricament s’ha funcionat sempre en règim de Consell Obert, i actualment a Catalunya els podríem comptar amb els dits d’una mà els que encara quedem. Entenem que és la manera més democràtica de governar un municipi amb poca població donant l’oportunitat de formar part de la presa de decisions a tota la ciutadania que així ho vol. Tanmateix també te les seves dificultats ja que el ritme de l’administració actual i el del funcionament de règim de Consell Obert son oposadament diferents i en alguns moments confluir costa. Amb tot, la gestió d’un municipi de 50 habitants a nivell de burocràcia administrativa no difereix massa de la de municipis amb més població el que varia son els recursos tècnics i econòmics per a donar-hi sortida. Pel que fa més a la gestió logística, agafant perspectiva crec que entre tots i totes ens n’anem en sortint i de moment prou bé, tot i que hi ha moments desesperant, ho reconec.
- La transició energètica és un dels aspectes clau per al futur de Catalunya. Que està fent Senan en aquest sentit?
Ja abans que es parlés de transició energètica, Senan esdevenia municipi pioner i començava a implementar la primera infraestructura municipal per a l’aprofitament de les renovables. Quinze anys després el municipi disposa d’una pèrgola fotovoltaica que injecta a xarxa i la venda de l’energia va 100% directe a les arques de l’Ajuntament de Senan, és a dir als veïns i veïnes, tots els equipaments municipals funcionen amb biomassa, tot l’enllumenat municipal s’ha optimitzat amb tecnologia LED, així com els equipaments de les bombes dels pous. Amb totes aquestes mesures d’eficiència i estalvi energètic que s’han anat implementant al llarg d’aquests anys, en l’actualitat ja som autosuficients energèticament (a nivell d’equipaments i serveis municipals.) a través de les diferents instal·lacions de captació d’energia fotovoltaica.
- El repte demogràfic dels territoris rurals preocupa especialment pel dinamisme futur d’aquestes zones. Com faciliteu des del municipi l’arribada de nous habitants?
El gran repte no passa només per facilitar l’arribada de nous habitants sinó també com fem atractiu perquè la població que ja hi tenim s’hi quedi. Desenvolupar polítiques transversals en tots els àmbits que garanteixin el benestar de les persones. Des de Senan, l’òptima i eficient gestió històrica dels escassos recursos de l’Ajuntament, son el que ens ha permès tirar endavant projectes com la construcció de l’EDAR, la portada d’aigua, el manteniment dels espais públics, entre d’altres que son els que han de permetre un entorn de qualitat on viure. Malgrat això la població tendeix a la baixa i actualment tenim el focus posat en la creació d’habitatge de propietat municipal, habitatge que no quedi a mans d’un privat que quan se’n cansa tanca la porta i impossibilita l’arribada de persones que mostren interès en vindre a viure al poble. Això conjuntament amb el Local Social amb bar restaurant i la rehabilitació de l’Abadia, dos espais punta de llança de la dinamització econòmica del municipi creant llocs de treball qualificats, i que complementen la ja existent economia local (el taller de ceràmica, les cases rural, l’agroeconomia). El nostre terme municipal és el nostre valor, el nostre museu és a l’exterior i en estat pur.
- La presència de bona cobertura mòbil i d’una connexió d’alta velocitat a internet també son aspectes bàsics per poder atraure gent i activitat econòmica als territoris rurals. A Senan heu desplegat la fibra òptica vosaltres mateixos?
Des de Senan, no només hem apostat per democratitzar l’energia, sinó a més hem destinat recursos propis a democratitzar les telecomunicacions i desplegar la FO Municipal, allò de si no t’ho fan ens ho fem naltres mateixos! A més ho hem fet amb valor afegit, defugint de les grans companyies i fent una aposta ferma per l’ESS, de la mà d’una cooperativa i operadora local de comunicacions, i amb un conveni amb la Fundació GuifiNet, entrant a formar part de la xarxa de comuns. Les telecomunicacions ja son tant o més importants que la mobilitat, la COVID així ho ha posat també de manifest, les infraestructures terrestre connecten pobles, les telecomunicacions ens connecten amb el món sencer!
- L’Agenda Rural de Catalunya aviat serà una realitat. Per què és important que Catalunya tingui una Agenda Rural?
L’Agenda Rural de Catalunya, és la veu del territori que reivindica formar part de les decisions que es prenen en el desenvolupament territorial, el punt de partida per on començar a desplegar les propostes per a un món rural viu i per viure-hi amb les necessitats essencials i bàsiques garantides. A tal efecte cal que es situï a l’agenda estratègica i pressupostària de totes les institucions públiques del país, des de la Generalitat fins a les supramunicipals i municipals.