Aquest mes d’abril tindrà lloc la segona edició del Sabadell Smart Congress, un certamen que es va consolidant en una ciutat on administracions, sector privat i tercer sector sumen esforços en un partenariat per definir la ciutat dels propers anys. I és que Sabadell està esdevenint un punt de mira per moltes ciutats de mida mitjana, amb més de 35 projectes en marxa que s’aglutinen gràcies al programa transversal 'Sabadell ciutat Intel·ligent', del qual Cristian Sánchez n’és el màxim responsable.
- El proper mes d’Abril organitzen el II Sabadell Smart Congress que posa especial èmfasi a la difusió de noves tecnologies i procediments innovadors aplicats a ciutats de mida mitjana. Quins seran els temes prioritaris d’aquest Congrés?
Així com en l’edició de l’any passat vam posar l’èmfasi en la vessant mediambiental de les “smart cities”, en la 2a. edició, els propers 3 i 4 d’abril, volem tractar més la dimensió participativa, amb nous modes d’interacció del ciutadà amb el govern de la ciutat a través de les noves tecnologies, l’anomenat “ciutadà digital” o “ciutadà 2.0”. Un altre canvi important és el posicionament del congrés cap a les ciutats mitjanes i petites, de menys de 350.000 habitants, on hi viuen 3/4 parts de la població europea. Hem demanat als ponents que exposin casos rellevants de ciutats d’aquesta mida, per marcar la diferència amb ciutats més grans, que en general tenen l’avantatge de disposar de més recursos econòmics per tirar endavant projectes “smart”, però en canvi tenen una complexitat organitzativa i de gestió que pot dificultar la seva implantació. En canvi, el que també mantenim respecte l’edició anterior és la temàtica econòmica, per mostrar com les “smart cities” poden ser una palanca de creixement econòmic, i com es poden finançar projectes “smart”, particularment per parts d’institucions internacionals com la Unió Europea. I, sobretot, la voluntat de tenir ponents del màxim nivell i alhora un preu de les entrades molt assequible.
- Quines seran les ponències més destacables?
Comptarem amb la presència del Dr. Federico Casalegno, del centre de recerca nord-americà Massachusetts Institute of Technology (MIT). El Dr. Casalegno dirigeix el “Mobile Experience Lab” del MIT, que ha desenvolupat projectes punters en l’àmbit de les “smart cities”, connectant persones i objectes a través de la tecnologia mòbil. Per exemple, han desenvolupat una marquesina de bus Intel·ligent, amb la que els ciutadans poden interactuar, una bicicleta elèctrica o una llar connectada i eficient energèticament, així com altres projectes vinculats al turisme, el comerç o la mobilitat urbana.
D’altra banda, amb la presència de l’ex-ministre espanyol d’Indústria, Miguel Sebastián, podrem fer balanç de la legislació en matèria d’eficiència energètica i energies renovables que tant ha evolucionat en els últims anys.
La dimensió europea i llatinoamericana de les “smart cities” també estarà molt present, amb ponències de dos representants de la Comissió Europea en l’àmbit de l’energia i les tic, coincidint amb les oportunitats de finançament dels programes Horizon 2020 i Feder, i dels alcaldes de dues ciutats mitjanes de l’Argentina i el Brasil, Vicente López i Florianápolis.
Finalment, dins de la temàtica econòmica, comptarem amb la participació d’un economista expert en desenvolupament econòmic com és en Xavier Sala-i-Martín, per a que doni la seva visió sobre si les “smart cities” poden contribuir al creixement econòmic. I repetirem amb la presència d’un gran orador com és en José María Gay de Liébana, tant ben valorat en l’edició anterior.
La resta d’informació del congrés la trobareu a www.sabadellsmartcongress.com
- Perquè han organitzat un concurs d’Apps?
Estan proliferant moltíssimes apps vinculades directament o indirectament amb la ciutat, en els àmbits de la mobilitat, el comerç, el turisme, la cultura... Veiem com és el sector dels petits emprenedors el que s’està animant a desenvolupar moltes aplicacions de les que els ciutadans es poden beneficiar, en un magnífic exemple de com també des del sector privat es pot millorar la qualitat de vida de la gent. Però sovint passa que aquestes apps cauen en l’oblit per manca de promoció i per una excés d’ofertes molt similars que acaba confonent els usuaris potencials. Per aquests motius, i perquè es tracta d’un àmbit en què emprenedors amb pocs recursos poden fer productes molt útils i enginyosos, volíem recolzar-los a través del concurs #InnoApps que tindrà lloc durant el congrés, remunerat amb 1.500 euros per l’aplicació que resulti guanyadora. Les inscripcions estan obertes a la pàgina web del congrés fins el 31 de març.
- “Sabadell Ciutat Intel·ligent” és un projecte o és ja una realitat?
Doncs les dues coses alhora. És una realitat ja que tenim projectes executats prou rellevants a nivell europeu, com la recollida pneumàtica de residus o l’enllumenat exterior amb LED, i alhora moltes coses per fer, com la sensorització en la mobilitat i en la recollida d’escombraries tradicional o la neteja viària, i aprofitar al màxim les oportunitats de finançament de l’Horizon 2020 o els FEDER europeus. Però el que quedi per fer no ens preocupa, sinó que ens motiva encara més, ja que per definició un programa de ciutat Intel·ligent vol dir mirar cap al futur i innovar, i per tant pensar sempre en coses noves i maneres diferents de treballar a l’administració local. La combinació de realitats i projectes de futur, previstos o possibles, la veiem com intrínseca a la idea de ciutat Intel·ligent.
- Com va sorgir la idea de fer un partenariat entre empreses i institucions i perquè?
La idea va sorgir del propi Ajuntament veient que d’uns anys ençà el sector privat està bolcat a innovar en nous productes i serveis que es poden aplicar a la gestió de les ciutats. Ens vam adonar que hi havia empreses i entitats més enllà de l’Ajuntament que estaven disposades a col•laborar conjuntament, en lloc de competir, per aportar idees i fer recomanacions de tipus tècnic per ajudar a tirar endavant el programa de ciutat Intel·ligent. La crisi dels últims anys segurament també hi ha tingut molt a veure, ja que els models tradicionals de licitació d’inversions s’han vist molt frenats per la manca de recursos de les administracions. La manca de recursos ha estat efectivament un fre, però això no significa que no es pugui col·laborar en compartir experiències i coneixements des del punt de vista tècnic, que puguin ser útils en el futur quan hi torni a haver disponibilitat de recursos. Fins i tot hi ha hagut empreses del partenariat com Telefonica que durant aquest període han portat a terme projectes importants a Sabadell, com el desplegament de la fibra òptica FttH i de la tecnologia 4G per mòbils. Per últim, les entitats membres del partenariat poden ser uns partners Excel·lents per l’Ajuntament de Sabadell, a l’hora de presentar-se a convocatòries de subvencions de recerca i innovació de la Unió Europea, com ha succeït en el cas del projecte del 7è programa marc, “District of Future”.
Per tant, el partenariat representa un canvi de filosofia en què ja no s’entén la gestió urbana des de compartiments estancs sinó col·laborativament entre sector privat, sector públic, universitats i ciutadans (la cèlebre “quàdruple hèlix). És una idea que a més encaixa molt bé a Sabadell, on hi ha un teixit associatiu ciutadà molt potent.
- El fet de que moltes d’aquestes empreses siguin internacionals, els dona una visió més àmplia del que es fa a nivell mundial en matèria de ciutats intel·ligents?
Sens dubte una empresa internacionalitzada té una visió més àmplia de la seva activitat, i les solucions que poden ser útils a Sabadell poden venir tant dels llocs més propers com dels més allunyats. Ara bé, empresa internacionalitzada no vol dir necessàriament ni estrangera ni de gran dimensió, ja que hi ha pimes al nostre país amb fort potencial exportador i innovador que poden ser molt útils per construir la ciutat Intel·ligent de Sabadell. Al partenariat de Sabadell també hi són presents.
- Segons Mercer’sQuality of Living Ranking Reports, Viena encapçala el rànquing de ciutats amb millor qualitat de vida del món. Un dels seus objectius més destacats dins el seu pla 'Smart City' és que per l’any 2050 els edificis de la ciutat no consumeixin més energia de la que siguin capaços de produir. La mateixa idea recomanava J.Rifkin als dirigents catalans en la passada edició del “Sabadell Smart Congress”. Preveu Sabadell afrontar aquest repte?
Sí, l’eficiència energètica en els edificis és una prioritat de l’Ajuntament de Sabadell, des de ja fa anys, per la seva importància econòmica i mediambiental. Aquesta política ve emanada de l’Estratègia Municipal per la Mitigació del Canvi Climàtic (2008-2012), i de l’Agenda 21+10 Local (2011-2020) i ha tingut resultats concrets importants, sobretot pel que fa a la reducció del consum: instal·lació de comptadors Intel·ligents, telegestió de la climatització dels equipaments municipals, proves pilot d’il·luminació interior amb LED en escoles i edificis administratius, etc. També hem abordat la producció o aprofitament descentralitzat dels recursos energètics, a través de la geotèrmia i d’instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica en edificis municipals, tot i que aquesta última s’ha vist força frenada pels últims canvis legislatius. Fins i tot disposem d’un captador eòlic al Parc Central del Vallès. Tot això redunda en estalvis econòmics importants, i també d’emissions de diòxid de carboni. Seguirem per aquest camí, que fem acompanyats de la Diputació de Barcelona i l’Institut Català d’Energia, amb mesures d’eficiència energètica com ara il•luminació amb LED, detectors de presència o renovació de calderes en els equipaments municipals. I seguim donant molta importància a la gestió Intel·ligent de la informació energètica, a través de programaris més sofisticats que integrin informacions diverses de consum i producció, i que impliquin els ciutadans per millorar els seus hàbits energètics. Finalment, confiem que en un futur la legislació quant a producció descentralitzada sigui més favorable i ens permeti assolir el repte que ens marcava en Jeremy Rifkin.
- En l’àmbit de la gestió energètica compten amb una ESE per implantar un nou model de gestió de l'enllumenat públic, està funcionant segons el previst?
Sí, a finals de 2013 hem substituït ja 8.500 llumeneres de vapor de sodi d’altra pressió per altres amb LED, el que representa el 29% del total de l’enllumenat públic de la ciutat. La valoració que en fem és molt bona, tant per part dels ciutadans com dels gestors municipals de l’enllumenat. Creiem que la qualitat de l’espai públic en horari nocturn ha millorat, amb la llum més blanca i focalitzada que proporcionen les LED. Al nostre país per costums culturals la gent passa més hores al carrer en la franja nocturna, i per tant és important cuidar aquest aspecte. D’altra banda, les primeres dades reals que hem obtingut en quant a consum energètic van en línia amb les previsions, amb estalvis d’entre el 70% i el 80%, en funció de si a més de les LED hem incorporat també el sistema de regulació del flux lumínic o no. Conforme anem tenint les dades de facturació, que malauradament encara no tenim en temps real, podrem fer una valoració dels estalvis econòmics aconseguits, que haurien d’arribar al milió d’euros anual de mitjana en el període 2013-2022. tot apunta que aquestes previsions es compliran.
De totes maneres, penso que més enllà de les xifres, el missatge de fons més important que Sabadell ha transmès amb aquest projecte és que és possible fer coses, i fins i tot coses molt grans, ja que estem parlant d’una inversió de més de 6 milions d’euros, sense incrementar la despesa de l’Ajuntament. La crisi no ha estat una excusa per aturar-nos.
- Estava previst fer una licitació per al manteniment de 12 equipaments municipals oberta a empreses de serveis energètics (ESE). Ja s’ha dut a terme? Què suposarà aquest tipus de gestió?
La traurem molt properament. La idea és traslladar el model que ens està funcionant en l’enllumenat públic també pel que fa a la gestió energètica dels edificis municipals. L’objectiu és assolir més eficiència energètica gràcies a determinades inversions que van a càrrec de l’empresa adjudicatària, que les recupera al llarg de la durada de contracte, gràcies als estalvis energètics assolits. Per l’Ajuntament, no implica una despesa addicional i aconsegueix tenir uns equipaments més eficients energèticament i per tant amb una menor empremta mediambiental. Una vegada més, hem d’agrair a la Diputació de Barcelona i a l’Institut Català d’Energia el seu recolzament en aquest projecte.
- Ens pot explicar en què consisteix el Programa District of Future i com s’ha obtingut finançament per dur-lo a terme?
El projecte District of Future, finançat per la Unió Europea a través del 7è programa marc, té per objectiu contribuir a l’eficiència energètica i la reducció d’emissions de gasos contaminants a nivell de districte. La idea que hi ha al darrere del projecte és crear un sistema de gestió TIC amb grans dades per a l’optimització energètica de districtes que són productors i consumidors d’energia. Es tracta d’una prova pilot en diversos edificis públics, amb una combinació interessant d’usos administratius, d’habitatge social i de gestió de serveis públics, que posa l’accent en obtenir dades de consums i producció energètica en aquests espais, a través de comptadors Intel·ligents, i posteriorment gestionar i integrar aquestes dades en un programari molt sofisticat que vol aconseguir modelitzar energèticament un districte i aportar una millor informació a tots els agents implicats, per aconseguir una major eficiència energètica. El projecte l’estem desenvolupant amb Telefonica i altres empreses i subministradors energètics, i els municipis de Corby al Regne Unit i Orleans a França.
- La mobilitat és un altre dels aspectes claus que ens pot permetre millorar les ciutats del futur. On centren els seus objectius?
La mobilitat efectivament té un fort impacte mediambiental, econòmic i de qualitat de vida. En una ciutat amb un trànsit fluid i harmònic entre els diversos modes de transport s’hi viu millor, l’aire és més net i l’activitat econòmica s’hi pot desenvolupar amb més eficiència. Per tant, és una prioritat de l’Ajuntament de Sabadell i molts dels projectes d’ “smart city” que ens hem marcat es refereixen a la mobilitat. El Pla de Mobilitat Urbana 2009-2014 ja plantejava diverses mesures, com la incorporació d’autobusos propulsats amb energies alternatives, o la creació d’una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, que hem de seguir desenvolupant en els propers anys. Des del punt de vista dels sistemes Intel·ligents de gestió del trànsit, també hem de fer un salt endavant: la sensorització de les places d’aparcament de zona blava, o de les zones de càrrega i descàrrega, i la millora del control centralitzat i remot de la mobilitat urbana són objectiu que ens plantegem a curt i mitjà termini.
- A nivell de gestió de residus quines accions podríem dir que estan emmarcades dins del desenvolupament de l’estratègia Sabadell Smart City?
En gestió de residus el gran èxit de Sabadell ha estat la recollida pneumàtica, que ja arriba al 13% de la població, en bona part gràcies al finançament de la Unió Europea. Hem vist com a les zones on s’ha implantat, s’ha incrementat sensiblement l’índex de reciclatge, i s’han reduït notablement les molèsties als veïns i comerciants derivades de la recollida de residus amb camions. Fins i tot hem tingut visites de municipis de Corea del Sud per conèixer aquest model de gestió!
De cara al futur, els reptes són la sensorització dels contenidors convencionals així com la renovació de la flota de vehicles de recollida i neteja viària, amb incorporació de vehicles elèctrics i d’altres de menys contaminants, tal com preveu el contracte actualment vigent.
- Destacaria alguna altra innovació tecnològica que ja hagin dut a terme? I que pretenguin posar en marxa en un futur?
Estem especialment orgullosos dels nostres sistemes de telegestió, tant en climatització dels edificis municipals com pel reg dels parcs i jardins, tant pel grau d’implantació assolit com pels guanys en eficiència que se n’han derivat. Reguem o climatitzem només quan és necessari, de forma molt més àgil i amb menys costos de manteniment.
També tenim moltes expectatives amb la instal•lació de la fibra òptica FttH i 4G que està portant a terme Telefonica a tota la ciutat, sobretot pel potencial de desenvolupament econòmic que se’n pot derivar. Si les empreses valoren molt especialment, i cada vegada més, la connectivitat com un dels aspectes clau a l’hora de prendre una decisió d’implantació en un lloc o un altre, hauríem de percebre un impacte molt positiu d’aquesta inversió, que permetrà a curt termini que la connexió a internet a màxima velocitat arribi al 100% de la ciutat.
- Quines accions s’estan duent a terme en relació amb la comunicació i participació ciutadana?
Vam fer una presentació inicial del programa Sabadell ciutat Intel·ligent a tots els districtes de la ciutat, per a recollir les aportacions d’associacions de veïns i altres entitats dels barris. Alhora estem molt presents a les xarxes socials, i també hem fet campanyes informatives a través de panells a l’espai públic. Procurem també que tota la informació útil que generen els projectes d’ “smart city” arribi al ciutadà, i d’això en són una mostra els nous portals d’open data, mobilitat i parcs i jardins que hem posat en marxa, així com la nova app del servei d’autobusos. Per últim, el Sabadell Smart Congress també és una manera d’afavorir la reflexió i el debat entre la ciutadania de Sabadell al voltant de les ciutats intel·ligents.
- Es viurà millor a Sabadell d’aquí uns anys?
Segur que si treballem bé i amb esperit constructiu com fins ara, aconseguirem millorar la ciutat, tot i que el ritme del progrés sigui més o menys ràpid en funció dels avatars de les conjuntures econòmiques. En l’últim segle hem avançat moltíssim i no tinc cap dubte que seguirà sent així en el futur, tot i que em preocupa que arribem a un progrés equitatiu que beneficiï tots els ciutadans i afavoreixi la igualtat d’oportunitats.