El gerent municipal és una figura encara poc coneguda, però clau per fer que les coses passin dins l’administració local. David Camps, gerent de l’Ajuntament de Cassà de la Selva, explica com el seu paper actua de pont entre el món polític i l’administratiu per garantir coordinació, qualitat i eficàcia al servei de la ciutadania.
1. Quan es parla de la figura del gerent municipal, sovint es desconeix quina és exactament la seva tasca. Com explicaria a la ciutadania què fa un gerent d’un ajuntament?
És una pregunta que m’han fet algunes vegades, fins i tot persones que treballen a l’administració pública. Molts coneixen què fa un gerent en una empresa privada, però els costa imaginar que pugui existir una figura com aquesta en un ajuntament. I és normal: és una figura que és present en pocs municipis i, per tant, encara poc visible.
El gerent municipal té funcions com ajudar a impulsar projectes (per exemple, un nou equipament), coordinar serveis o treballar per millorar la qualitat dels serveis públics. Però a mi m’agrada destacar sobretot un aspecte més intangible: la capacitat de dominar dos llenguatges, el polític i l’administratiu, i aconseguir que dos mons que sovint van a ritmes diferents acabin trobant-se per treballar plegats al servei de la ciutadania.
2. Vostè defineix el gerent com un “traductor entre dos mons”, el polític i l’administratiu. Quins són els principals reptes d’aquesta traducció en el dia a dia?
El món polític i el món administratiu formen part d’una mateixa organització, però parlen llenguatges diferents. El món polític té com a finalitat assolir els objectius establerts en el programa de govern i donar resposta a problemàtiques diverses a través de polítiques públiques. Sovint és el món de les idees i de les propostes, que després cal aterrar.
I per aterrar-les, per fer-les realitat, és imprescindible comptar amb el món administratiu. Aquí el llenguatge és un altre: el dels empleats públics que treballen d’acord amb procediments establerts, amb recursos limitats i dins un marc legal que delimita què es pot fer i què no. Un exemple molt habitual és quan el món polític demana rapidesa i el món administratiu posa l’èmfasi a garantir el compliment dels procediments.
El repte d’un gerent, en el dia a dia, és precisament aquest: detectar quan hi ha dificultats per avançar, analitzar la situació, entendre la visió de cadascú i oferir camins transitables per a tothom. Que els polítics vegin que els seus objectius poden esdevenir reals, i que els empleats públics puguin executar-los sense contradiccions. A vegades aquesta traducció és complexa, però és aquí on el paper del gerent és més útil i necessari.
3. La seva missió passa per garantir qualitat, eficàcia i eficiència en la gestió pública. Com es concreten aquests tres pilars en el funcionament real d’un ajuntament?
De manera gràfica i senzilla, la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència s’aconsegueixen amb empleats públics conscients que la seva feina és clau per al funcionament de l’ajuntament. Sempre dic als meus companys que és millor dedicar un xic més de temps a revisar una feina, una o fins i tot dues vegades abans de donar-la per bona. Aquest petit esforç ens estalvia errors i embolics que després fan perdre molt més temps. Al final, fer les coses bé a la primera és la millor manera de ser eficaços i eficients. I això, aplicat a escala organitzativa, és el que marca la diferència.
4. Entre les funcions que assumeix hi ha la planificació estratègica, la coordinació d’àrees i la millora de processos. Quin d’aquests àmbits considera més clau per assolir resultats visibles per a la ciutadania?
Tots aquests àmbits són importants i acaben aportant valor a l’actuació de l’administració. Ara bé, si m’hagués de mullar, diria que la coordinació d’àrees és la que genera resultats més immediats i visibles per a la ciutadania. Quan les àrees es comuniquen i treballen alineades, els projectes i serveis s’executen amb més agilitat i eficàcia, perquè cadascú sap què ha de fer i quan. És com una orquestra: la diferència entre sonar harmònics o descoordinats depèn de la coordinació.
5. Malgrat la seva rellevància, la figura del gerent municipal continua sent poc valorada i, fins i tot, desconeguda. Per què creu que passa això i com es podria revertir?
És cert, és una figura encara poc coneguda i poc estesa, perquè només existeix en un nombre reduït d’ajuntaments. Al meu entendre, té sentit sobretot en administracions amb un volum determinat de recursos humans i econòmics; en municipis petits amb poc personal no tindria lògica.
Ara bé, hi ha ajuntaments amb una dimensió suficient que encara no compten amb aquest perfil, i aquí sí que penso que seria molt recomanable. Als alcaldes i alcaldesses els diria que valorin seriosament la possibilitat de crear aquestes places de direcció pública professional. La figura del gerent s’emmarca en l’objectiu més ampli de professionalitzar les administracions públiques. Per això crec que cal mirar amb bons ulls la seva incorporació: els beneficis que aporta —millor coordinació, més qualitat dels serveis i més eficiència en l’ús dels recursos— la converteixen en una aposta que realment val la pena.
6. Si hagués de definir en una sola idea què aporta un gerent a l’administració local, quina seria la seva resposta?
Ho resumiria en una frase: fer que les coses passin. I això, en l’àmbit de l’administració pública, no sempre és tan senzill com podria semblar. La coexistència de dos mons amb llenguatges diferents —el polític i l’administratiu— pot generar ritmes i prioritats que no sempre coincideixen. La tasca del gerent és precisament actuar de pont: traduir, facilitar l’entesa i aconseguir que tots avancin en la mateixa direcció. Perquè, al capdavall, el millor que pot fer una administració al servei de la ciutadania és, simplement, això: fer que les coses passin.
.jpg)