La contractació pública ha esdevingut una eina clau per impulsar polítiques públiques més sostenibles, innovadores i socialment responsables. Per aprofundir en la seva evolució i en els reptes que enfronten les administracions locals, conversem amb la Dra. M. Eugenia López, doctora en Dret, especialista en contractació pública i professora associada de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona, a més de lletrada de la Generalitat de Catalunya i fundadora de DOCREMC.
- Des de la seva experiència a la Generalitat ia la docència universitària, quin paper creu que juga avui la contractació pública com a instrument de política pública i no només de gestió administrativa?
Actualment és innegable que la contractació pública ha passat de ser una mera compra de béns, serveis i prestacions a convertir-se en un instrument o una palanca per dur a terme polítiques socials, laborals, mediambientals i d'innovació. Aquesta ha estat la línia que les Directives de quarta generació van marcar ja fa onze anys i que actualment en diversos treballs de la Comissió es consolida i impulsa més encara. La incorporació de clàusules socials i mediambientals ja sigui com a solvència, criteris d'adjudicació o condicions especials d'execució a les licitacions públiques és un exemple clar d'aquest nou paper de la contractació pública.
- En els darrers anys es parla molt de la compra pública innovadora (CPI). Quins avenços reals ha observat en la seva implementació i quines barreres continuen trobant les administracions locals per aplicar-la?
La CPI representa una aposta per contractar i donar una resposta millor a determinades necessitats públiques. Avui ja comptem amb moltes experiències de CPI dutes a terme per diferents administracions públiques permetent avançar i realitzar importants contractes i projectes. Tanmateix, és cert que la bona marxa d'una CPI requereix de la concurrència de diferents extrems, com ara: la identificació real de la necessitat objecte de la compra esmentada, tenir molt clar per què es necessita, un bon equip que lideri les diferents fases i que controli l'execució, una bona planificació i dels temps del procediment, conèixer bé el mercat per ajustar bé el contracte… tot això resulta fonamental.
- Podria compartir algun exemple inspirador –nacional o europeu– de compra pública verda o innovadora que consideri especialment rellevant per als ajuntaments?
En general, moltes CPI són de caràcter tecnològic per donar resposta a diverses necessitats que es presenten i, entre aquestes, considero que aporten gran valor les que s'han dut a terme al sector sanitari (disposicions per a intervencions quirúrgiques, sistemes per millorar la gestió de l'assistència sanitària...). A nivell de compra pública verda rellevant per als ajuntaments, destacaria les CPI relatives a il·luminació pública intel·ligent, gestió intel·ligent de residus, plataforma de mobilitat urbana, la instal·lació del panot de l'Ajuntament de Barcelona per conservar el valor patrimonial i intangible del disseny actual i dirigit a fomentar l'economia circular i la disminució de l'empremta de carboni mitjançant la utilització d'àrids reciclats i la neutra en carboni a l'any 2030.
- Com poden els municipis petits, amb recursos tècnics limitats, incorporar criteris ambientals, socials o d'innovació sense que això suposi complicar o alentir els seus processos de contractació?
En primer lloc, si la normativa sectorial ja preveu la incorporació d'aquests criteris als contractes públics, això simplifica substancialment la procedència i adequació dels mateixos. En general, recomano observar diferents treballs que guien i orienten la configuració dels plecs, en concret: el Pla d’acció de compra pública verda 2022-2025 i de manera recent s’ha publicat l’Informe Contractació Pública Verda 2025 de la Càtedra de Contractació Pública Ecològica del Ministeri on aborda precisament aquest tema.
A tot això, resulta també clau la professionalització del personal, sobretot en contractació pública atès el tsunami normatiu existent, principalment en normativa mediambiental.
- Creieu que la contractació pública pot ser una eina útil per lluitar contra la despoblació rural? Quins tipus de clàusules o estratègies podrien afavorir un desenvolupament territorial més equilibrat?
Sí, de fet algunes comunitats autònomes ja han regulat sobre això, facilitant per tant que via legal ja quedin previstes mesures i consideracions per lluitar contra la despoblació rural. En concret, la majoria de les regulacions contemplen aquesta finalitat via prescripcions tècniques (Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura, Galícia), però també via criteris d'adjudicació i condicions especials d'execució (València, Galícia) fins i tot en solvència (Extremadura). Destaca la normativa adoptada per la Comunitat Valenciana, la Llei 5/2023, de 13 d'abril, integral de mesures contra el despoblament i per l'equitat territorial a la Comunitat Valenciana, estableix específicament algunes mesures en l'article 31 consistents a procurar, mitjançant la seua inclusió en les prescripcions tècniques, els criteris d'adjudicació o les condicions d'execució del contracte, que les obres, els productes, utilitzin-hi, compleixin requisits determinats i característiques específiques de tipus social i mediambiental, que contribueixin a frenar el despoblament, preferentment aquells relacionats amb la igualtat de gènere i el foment de la contractació femenina, la inclusió, el comerç just i de proximitat, l'agricultura i la ramaderia ecològiques i la gestió forestal sostenible. Addicionalment, s’estableix que es facilitarà la contractació amb pimes i les empreses d’economia social de municipis en risc de despoblament o les seves comarques, sempre que fomentin la creació d’ocupació local, retenció i atracció de talent, la innovació, responsabilitat social corporativa, sostenibilitat o desenvolupament de base territorial. I també la Llei 5/2021, de 2 de febrer, d'impuls demogràfic de Galícia, ja que l'article 17 fixa que el sector públic autonòmic haurà de dissenyar i articular la seva estratègia en matèria de contractació pública tenint en compte els principis de desenvolupament social, econòmic i ambiental contemplats en la llei, procurant mitjançant la seva inclusió en les prescripcions tècniques, els criteris d'adjudicació o les condicions de les els processos o procediments que s'utilitzin, compleixin requisits determinats i característiques específiques de tipus social i mediambiental, preferentment aquells relacionats amb la igualtat de gènere, el comerç just, l'agricultura i la ramaderia ecològiques i la gestió forestal i pesca sostenibles. Així mateix estableix que els òrgans de contractació introduiran criteris d'adjudicació qualitatius, vinculats a fi del contracte, referits a les polítiques empresarials en matèria d'igualtat en el procés específic de producció, prestació o comercialització de les obres, subministraments o serveis, preferentment aquells referits als plans d'igualtat de gènere. Per acabar, determina que es facilitarà l'accés a la contractació amb pimes i determina mesures de preferència per factors de proximitat o risc de despoblació.
- Des de la seva perspectiva, quin paper haurien de tenir els contractes públics en la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic?
Com ja he indicat, hi ha una aposta clara per la contractació estratègica i precisament la contractació verda és la que és més present a les licitacions públiques. Per tant, el paper de la contractació pública en la transició energètica i lluita contra el canvi climàtic resulta actualment clau i indispensable via la LCSP i les lleis sectorials que permeten la introducció de les condicions mediambientals als plecs de manera transversal durant tota la licitació i execució ja sigui en l'àmbit d'alimentació, construcció sostenible, canvi climàtic, economia circular o. Dins de l'elenc de la normativa existent, l'article 31 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, sobre contractació pública, ja preveu expressament que: “s'incorporessin de manera transversal i preceptiva criteris mediambientals i de sostenibilitat energètica quan guardin relació amb l'objecte del contracte” i preveu que per a aquesta prestacions en la contractació de les quals es tindran en compte els criteris de lluita contra el canvi climàtic, i que acaba de ser publicat a l'octubre de 2025.
- Com imagina la contractació pública en els propers deu anys? Quin paper jugaran la digitalització, la intel·ligència artificial o les dades obertes?
La veritat és que em resulta difícil imaginar-me l'horitzó de 10 anys, espero que la contractació pública arribi a un equilibri perfecte entre simplificació i garanties, i zero corrupció. A curt termini, en uns dos anys ja puc vaticinar canvis importants, ja que en breu termini ja disposarem del cinquè paquet de normativa europea en matèria de contractació pública. A tot això, apuntar el nou “rumb” que la contractació pública està prenent respecte a operadors econòmics de tercers estats, amb què s'haurà de tenir en compte el principi de reciprocitat com ja s'ha pronunciat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
D'altra banda, l'aparició de la intel·ligència artificial, com qualsevol canvi, ha de ser entès com una oportunitat per aprofitar els avantatges que brinda. Tasques mecàniques poden ser realitzades per la IA, també comparatives, anàlisi de dades… proporcionant més objectivitat, eficiència i eficàcia en determinades tasques, sempre acompanyada amb una verificació posterior de l'ésser humà. Això no obstant, tasques purament de judici o de decisió final han de seguir realitzades pels professionals o especialistes, ja que són els qui aporten la suficient seguretat jurídica, fiabilitat i empatia.
- Finalment, quin consell donaria als tècnics municipals que volen avançar cap a una contractació més innovadora, verda i eficient?
Avui dia resulta imprescindible que tot professional en la matèria estigui contínuament actualitzat respecte de les novetats normatives en contractació a través dels diversos documents i estudis que emeten: la UE, els òrgans com l'OIRESCON, la ONE, les direccions generals de contractació, les juntes consultives, els tribunals resolutoris de recursos contractuals i, per descomptat, la jurisprudència.
Específicament, respecte a la contractació verda destaco tant (i) l'Informe de Contractació Pública Verd 2025 que ofereix un mapa de ruta de la legislació sectorial que ha establert noves obligacions de sostenibilitat ambiental amb incidència en els contractes públics, (ii) el Catàleg de Prescripcions tècniques ecològiques de l'article 31 de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Repte Democràtic i el Ministeri d'Hisenda i (iii) el marc consolidat de la Comissió Europea de criteris voluntaris sota la denominació de Green Public Procurement (GPP) Criteria, elaborats per a diferents sectors de productes, serveis i obres, amb l'objectiu de facilitar als poders adjudicadors la integració de requisits ambientals als contractes públics.