ENTREVISTA A EDUARD BARCONS

ENTREVISTA A EDUARD BARCONS

GERENT CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ

“Entre moltes de les polítiques necessàries que podem fer des del sector públic per lluitar contra la crisi del COVID, a banda d'accelerar pagaments i afavorir la liquiditat, és de posar en funcionament keynesianament la màxima despesa pública possible”

El Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) va atorgar a la comarca del Berguedà més de set milions d'euros, una inversió que es destinarà a un total de 66 projectes presentats pels municipis berguedans. El Consell Comarcal del Berguedà, amb l'objectiu de fer costat als ajuntaments i donar-los tot el suport perquè les obres puguin activar-se amb la major celeritat possible, va assessorar 10 projectes i en va redactar 15 més.
 
Parlem amb Eduard Barcons, que des de finals de finals de juny de 2017 és gerent del Consell Comarcal del Berguedà .

 
- Com valora els més de set milions d'euros atorgats a la comarca?

D'entrada, content ja recursos econòmics són sinònims d'obra pública, de millora de serveis dels pobles del Berguedà, senyal d'entrega i professionalitat de totes les persones que hi han participat per part dels ajuntaments de la comarca del Berguedà i, com no, en relació a la tasca feta del consell, de l'excel·lent equip tècnic humà del consell comarcal.
 
Des de la perspectiva del treball realitzat pel consell, demostra la visió que té la casa té des de fa uns anys de "no inhibir-se" i de sumar amb els ajuntaments, de fet en els darrers anys plegats hem aconseguit dos FEDERs, un PECT, 3 plans de foment de turisme ... En el cas que ens ocupa del PUOSC, el setembre de 2019 es va obrir de bat a bat la possibilitat que tots els ajuntaments que volguessin tinguessin un suport nostra, desconec sincerament si això es va fer en molts altres consells...Al final sempre dic que el Consell Comarcal del Berguedà és la baula que fa possible cooperar i competir, cooperar entre ell i els ajuntaments, i competir perquè els màxims recursos es quedin a la comarca!
 
En tot cas, la resolució no és el final, sinó el final del principi. Caldrà estar al costat dels ajuntaments per tal d' ajudar-los i accelerar en la mesura possible les licitacions.  
 

- Quins són els projectes més destacats que es preveuen realitzar a la comarca amb aquesta inversió?  Els projectes que poden tirar endavant amb aquesta línia de subvenció representen un avanç significatiu per la comarca?

Recordar que els projectes que han entrat en concurrència a nivell de Catalunya i que han estat presentat pels ajuntaments responen a les necessitats més urgents i estratègiques seves. No crec pertinent, davant la diversa realitat geogràfica i poblacional comparar els projectes. Cal posar en valor per a la ciutadania que aquests recursos han de servir per millorar la qualitat de vida de les persones que viuen al Berguedà en primer terme, però també les que en viuen o ens visiten.
 
En segon terme, entre moltes de les polítiques necessàries que podem fer des del sector públic per lluitar contra la crisi del COVID, a banda d'accelerar pagaments i afavorir la liquiditat, és de posar en funcionament keynesianament la màxima despesa pública possible. Sense oblidar que la Llei de contractes del sector públic permet per exemple que les administracions puguem incentivar la contractació per part de les empreses adjudicatàries de persones amb risc d'exclusió social o vulnerabilitat.
 
I en tercer lloc, més enllà de la visió keynesiana, des d'un punt de vista d'especialització i competitivitat econòmica, òbviament són recursos que sumaran en una marató per construir un desenvolupament intel·ligent, socialment responsable i sostenible.
 
I acabo, són recursos públics, per tant, caldrà avaluar d'aquestes inversions i sobretot, rebre inputs de cara a futures inversions per part de la ciutadania. A vegades, quan parlem de govern obert ens quedem amb la necessitat de millorar òbviament en  transparència, però la participació i col·laboració també són essencials. Per això, més enllà dels quadres o indicadors preceptius, m'agradaria ajudar a dissenyar algun mecanisme fàcil i efectiu d'avaluació de cara a la ciutadania.
 

- A més del suport i assessorament als municipis, quines són les principals línies d'actuació del Consell Comarcal del Berguedà?  

Més enllà de les problemàtiques financeres dels consells comarcals que deixo per una altre moment i  que algun dia caldria resoldre, recordar que els consells prestem tota una pila de serveis i som presents en el dia a dia de la ciutadania. Portem la mainada a l'escola, gestionem les depuradores, gestionem els residus, gestionem múltiples programes adreçats a l'atenció a persones amb necessitats o vulnerables, ajudem a implantar l'administració electrònica.... Amb les directrius i l'esforç de tothom hem passat de ser un " ajuntament més" a ser l'ens públic amb cada cop més serveis i pressupost de la comarca...
 
En els darrers anys el consell ha anat ampliant tasques: funcionaritzant els serveis tècnics, fent el pas de constituir-nos com a entitat local de l'aigua, creant una de les primeres oficines de supervisió de projectes, impulsant un veritable model de transport a demanda, facilitant una línia de préstecs als ajuntaments.... Sense oblidar, l'enorme aposta per un nou model de recollida de residus que gràcies a lideratges i consensos polítics, n'hem culminat la primera etapa ja, passant de ser pràcticament "la darrera comarca de la llista", a encapçalar el rànquing de recollida selectiva a Catalunya.
 
En una comarca rural com el Berguedà, "els consells o són sistèmics o no seran". A vegades, un que els utilitza..., ens perdem en neologismes (smart region, labs, hubs...), la ciutadania crec que el que vol que el consell faci el necessari perquè a la comarca hi hagi activitat econòmica vinculada amb un model comarcal compartit, vol serveis de qualitat, vol cohesió social i com no, combatre el despoblament.  Un repte que a la data Catalunya ha d'afrontar per mitjà d'instruments més transversals i amb veritable dotació econòmica, en el seu defecte es balafiaran molts recursos i esforços...


- Quins són els seus reptes de futur?

Reptes de futur?  Continuar ajudant als/les companys/es i millorar la gestió del consell.

Les administracions públiques tenim camí de millora en incrementar velocitat, adaptació constant a les necessitats dels nostres usuaris, canvis organitzatius ...hem d'introduir un "market-oriented ecosystem" en l'àmbit de la gestió pública.  
 
I, a nivell personal... m'agrada una frase d'autoreflexió de Steve Jobs que diu que "si avui fos el darrer dia de la teva vida, t'agradaria fer el que estàs fent?" Cada dia me l'aplico, veurem...



 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top