ENTREVISTA A ELOI GUINJOAN

En el marc de la presentació de les 50 propostes per a la millora de la mobilitat en entorns rurals, parlem amb ARCA per entendre els reptes, les solucions plantejades i l’impacte que poden tenir en el futur del territori.


- Les zones rurals sovint queden fora del radar quan es parla de mobilitat. Quins són, segons vostès, els principals obstacles que dificulten una mobilitat eficient en aquests territoris?

El principal obstacle és l’absència d’una oferta de transport públic que permeti satisfer les necessitats quotidianes de la població sense dependre del vehicle privat, la qual cosa és especialment rellevant en el cas de les persones que no tenen edat per conduir o no disposen de vehicle propi. Però a part d’aquesta mancança, que en certa manera és comprensible, el problema és que el conjunt del sistema de transport públic està pensat majoritàriament per a les ciutats, sense tenir prou en compte les necessitats i les particularitats de les àrees rurals. Per exemple, hi ha zones de Catalunya que encara avui en dia no estan integrades dins de cap sistema tarifari regional, de manera que queden excloses del sistema de desplaçaments integrats que et permet utilitzar diferents mitjans de transport amb un únic bitllet. Un altre clar exemple el trobem en les actuals zones del sistema tarifari integrat de Barcelona, que responen a un model concèntric i amb canvis de zona aleatoris, de manera que un poble sense serveis bàsics pot trobar-se perfectament en una zona diferent del seu nucli de serveis de referència, la qual cosa vol dir que els habitants d’aquell poble han de pagar un bitllet de 2 zones per satisfer qualsevol necessitat quotidiana. El problema és estructural, i per això creiem que no se soluciona amb millores puntuals, sinó que s’ha de repensar el conjunt de la mobilitat amb una visió transversal de país.


-  El 5 de maig van presentar un document que inclou 50 propostes concretes. Ens en podria destacar alguna que consideri especialment transformadora o urgent d’implementar a curt termini?

Hi ha dues propostes especialment rellevants que caldria implementar de forma immediata. En primer lloc, incorporar la perspectiva rural a les noves Directrius Nacionals de Mobilitat de Catalunya, que s’estan definint actualment i que marcaran el camí a seguir pel que fa a les polítiques de mobilitat durant els pròxims anys. Cal aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per incorporar directrius adaptades a les necessitats i les particularitats de les àrees rurals, que són clarament diferents de les que poden tenir les àrees urbanes. I, en segon lloc, també considerem clau que el futur model tarifari que es vol implementar a Catalunya, i que actualment ja està en fase d’estudi, no acabi perjudicant els territoris rurals. En aquest sentit, tant si acaba sent un model zonal com un model quilomètric o una barreja dels dos, reclamem que incorpori els mecanismes necessaris per no perjudicar les zones rurals, on els desplaçaments quotidians són forçosament més llargs que a la ciutat, per la mateixa naturalesa del territori.
 

-  Aquestes propostes són fruit d’un treball col·laboratiu amb agents del territori. Com s’ha estructurat aquest procés participatiu i quin grau de consens han aconseguit?

A principis de 2024 vam crear un grup de treball en mobilitat rural, integrat per una vintena de persones expertes en mobilitat i representatives del món rural. Aquest grup de treball es va reunir en 4 ocasions, en sessions telemàtiques de dues hores, en les quals es va debatre sobre una gran diversitat de qüestions, analitzant les problemàtiques i plantejant possibles solucions. Les 50 propostes que ara hem presentat són fruit d’aquests debats mantinguts pel grup de treball i, per tant, podem dir que són propostes consensuades per un gran nombre d’entitats públiques i privades, entre les quals hi ha el mateix Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i les Autoritats Territorials de la Mobilitat (ATM) de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Alhora, aquestes propostes donen resposta a l’Agenda Rural de Catalunya, el document marc que ha de guiar les polítiques de cohesió i equilibri territorial durant els pròxims anys, i que va ser aprovada l’any 2022 pel Govern de la Generalitat.


-  La mobilitat no només connecta espais, també condiciona oportunitats. Com pot un sistema de transport adaptat al món rural contribuir a frenar el despoblament i dinamitzar aquestes àrees?

La connectivitat d’un territori és clau, tant per retenir població com per atraure nous residents. Els pobles que no tenen serveis bàsics, com ara escola, institut, CAP, serveis socials, etc., estan condemnats a desaparèixer si no disposen de bones connexions amb els nuclis més propers on hi ha aquests serveis. Si tens un territori ben connectat, és més fàcil que els joves vulguin quedar-s’hi a viure, és més fàcil atreure famílies amb fills, és més fàcil que la població d’edat avançada pugui viure la vellesa al seu poble, és més fàcil atraure activitat econòmica, etc. I tot això, és el que dona vida als pobles. Per tant, és evident que l’oferta de transport públic i les opcions de mobilitat d’un territori impacten de forma directa sobre les seves possibilitats de retenir i captar població, i de retruc, sobre la seva vitalitat.


-  Més enllà de la presentació d’aquest document, quins passos estan planejant per assegurar que aquestes 50 propostes no es quedin en paper i puguin tenir un impacte real sobre el territori?

D’entrada, cal tenir present que el grup de treball ha comptat amb la participació activa del Departament de Territori i les 4 ATMs, que són els principals organismes de Catalunya amb competències en l’àmbit del transport i la mobilitat. Per tant, hem de pensar que tots ells tenen una voluntat real d’actuar per millorar la mobilitat als territoris rurals; si no fos així, no haurien participat en el grup de treball ni haurien validat les propostes resultants. Tot i això, des d’ARCA anirem fent seguiment i vetllant perquè s’implementin el màxim nombre de propostes possibles. En aquest sentit, la nostra intenció és que el grup de treball es mantingui actiu i esdevingui el mitjà per anar seguint quins avenços s’han fet i exercir una certa pressió sobre les institucions que toqui. A part d’això, també estem posant molt d’èmfasi en la difusió del document, per tal que totes les entitats públiques o privades amb competències o interès en la mobilitat el tinguin present i que esdevingui un document de referència a l’hora de dissenyar polítiques o de prendre decisions.