-En quins àmbits s’emmarquen els seus serveis de consultoria?
Innopro és una consultora que prenent la innovació i la tecnologia com a base, opera en els àmbits del desenvolupament urbà i l’economia regional dissenyant i implementant projectes d’estratègia, innovació i desenvolupament. Projectes que aporten solucions en camps concrets com ara la transferència tecnològica, l’R+D, l’estratègia empresarial, organitzativa i regional, els espais urbans innovadors, la promoció econòmica, l’atracció d’inversions, els processos de creixement, l’emprenedoria, la formació i la gestió de la innovació, entre d’altres. Els nostres clients són empreses, agents tecnològics, universitats i administracions públiques a nivell local, regional i nacional.
-En què consisteix una estratègia territorial d’especialització?
Una estratègia territorial d’innovació defineix les apostes d’inversió i promoció en els àmbits de la recerca, el desenvolupament, la innovació, i de forma més amplia, la promoció econòmica. Parteix d’un diagnòstic realista i compartit de les fortaleses i debilitats d’un territori, i d’una visió ambiciosa però possible de desenvolupament. Aquesta visió s’articula en iniciatives, que poden tenir un caràcter més vertical (projectes d’especialització en un sector concret) o més transversal (programes de formació, emprenedoria o eficiència energètica per a tots els sectors i el conjunt de la ciutadania.
Una estratègia territorial d’especialització hauria de servir per especificar a mig termini les apostes de suport públic i les iniciatives publico-privades, i ordenar, en la mesura del possible, les inversions i programes dels municipis i agències vinculades, així com de la resta de la quàdruple hèlix. En resum, i per concretar, una estratègia territorial d’especialització hauria de servir per treballar conjuntament al territori funcions clau com l’emprenedoria o la formació, i també per assegurar que les inversions específiques (per exemple, en un sector o tecnologia particular) compten amb consens i co-inversió.
-Ens podria comentar alguns projectes Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) que estant realitzat a través de la seva consultoria?
Actualment estem treballant en cinc PECT que s’estan conformant per tal de llançar-se aquest 2015. D’aquests, tres són en territoris d’àmbit metropolità, i dos en comarques no metropolitanes, amb un nivell divers d’especialització econòmica en els sectors turístic, agrícola i industrial.
Aquesta és una diferència important, ja que en l’àmbit metropolità hi ha una concentració d’universitats i centres de R+D que facilita l’aportació de coneixement i d’experts (tal com demana RIS3), però la diversitat econòmica dificulta l’elecció d’especialitzacions innovadores clares. Per contra, en territoris menys densos on hi ha un nombre inferior d’agents a implicar, les iniciatives són més fàcils d’identificar i la reducció en el nombre d’agents facilita la governança dels projectes.
-Com es transforma una ciutat en un ecosistema innovador?
Tot ecosistema és innovador en major o menor mesura. Des de la situació de partida, la transformació de l’ecosistema es realitza a través d’una multiplicitat i diversitat d’iniciatives d’èxit desenvolupades per diversos agents o grups d’agents. Unes iniciatives que haurien d’estar concertades dins una visió conjunta de creixement econòmic basat en una aposta pel talent, el coneixement i la internacionalització. Des del sector públic, cal vetllar per dotar d’aquesta visió de conjunt estratègica a tots els àmbits d’actuació (urbanisme, promoció econòmica, educació, serveis urbans, etc.) i assegurar que les inversions i projectes de cada àmbit connecten amb la resta i amb la quàdruple hèlix del territori. A més, és imprescindible facilitar la feina a les empreses i institucions innovadores, donant-los suport i construint col·laboracions al seu voltant.
-Quines oportunitats creu que tenen els ajuntaments actualment per definir una bona estratègia de promoció econòmica?
A nivell estratègic, cal avançar-se a les tendències i respondre a les noves oportunitats, i per això cal tenir coneixement (bones relacions institucionals i presència en els fòrums adequats a nivell local i internacional) però sobretot treballar de costat amb els ciutadans i empreses, executant projectes pas a pas, cada cop més complexos i connectats internacionalment.
Les oportunitats específiques varien de ciutat a ciutat, però tant per la definició de l’estratègia, com per la seva posterior execució i avaluació, cal un model organitzatiu en xarxa a més de l’aprofitament de les capacitats i talent dels agents i actors de dins i fora del territori. Igualment, és clau internalitzar la cultura del projecte i basar el creixement en projectes singulars (i preferentment) a costos variables, sempre sobre una estructura de personal core estable i d’alt nivell.
-Però per això cal un canvi de model i de mentalitat, no?
Els ajuntaments estan més oberts que mai a desenvolupar estratègies i iniciatives innovadores, conscients del talent que hi ha fora dels seus serveis de promoció i de les oportunitats de finançament (a nivell local, català, espanyol i europeu). En moltes ocasions, han estat les restriccions normatives de la funció pública, o de les diverses subvencions i formes de finançament, les que han dificultat les iniciatives més innovadores. Cal doncs que construïm els espais de governança i gestió adequats per a respondre, amb el suport polític i l’empenta a nivell tècnic que això demana.
-Quan pensem en el creixement econòmic d’un territori una de les variables a tenir en compte és la inversió estrangera, però això és molt complex, que s’ha de fer per captar-la?
Efectivament és més que complex, evitant l’eufemisme: és difícil. Tampoc tots els territoris, per característiques objectives o per massa crítica competeixen en igualtat de condicions.
D’inici, s’han d’identificar i documentar els avantatges competitius del territori i conèixer les mancances. Sobre aquesta diagnosi, es defineix una estratègia i es construeix un discurs comunicatiu que maximitzi les fortaleses i mitigui les debilitats. Molt probablement, el territori per la seva configuració i teixit actual, sigui més atractiu per uns sectors o tipus d’inversió en particular.
És el moment aleshores de treballar en tres vectors complementaris: 1) l’accés a mercats (és a dir, anar a cercar als potencials inversors de forma focalitzada d’acord amb l’estratègia), 2) la reducció de costos, temps i dificultats per a la inversió (per exemple, en els àmbits d’urbanisme i serveis urbans) i 3) diferenciació de l’oferta de serveis (posant a disposició de les empreses serveis diferencials proveïts des del sector públic o en col·laboració publico-privada).
A llarg termini, és necessari treballar sobre l’entorn per tal de millorar les condicions objectives del territori, per exemple en infraestructures, qualitat urbana, capital humà o agents de coneixement (universitats, centres R+D), entre d’altres.
En casos puntuals es pot apostar per projectes específics d’atracció d’inversió, com l’atracció d’emprenedors o l’atracció d’empreses que utilitzin la ciutat com a laboratori, facilitant-los l’experimentació a més d’apostar per projectes amb programes de compra pública innovadora.
-Un repte molt important pels municipis els propers anys serà la reconversió dels polígons industrials, alguns dels quals experimenten alts graus de degradació, què proposa Innopro Consulting en aquest àmbit?
A més dels elements físics i urbanístics, tota anàlisi i programa de treball per a definir un projecte sobre els PAEs s’hauria de centrar en els que són els tres objectius últims de la seva existència:
• Atracció de noves empreses
• Millora de la competitivitat de les empreses existents, mitjançant el proveïment de serveis existents i eliminant limitacions pel seu creixement i productivitat
• Generació de beneficis i externalitats positives per al territori, i la seva correcta quantificació i comunicació
Tenint presents aquests tres punts cal redefinir els PAE com a nous Espais d’Activitat Econòmica (EAE), centrals en l’economia catalana (sobretot la industrial), i alineats amb estratègies i models de desenvolupament econòmic globals orientats a impulsar les activitats basades en el coneixement. Els PAEs són un actiu clau, una infraestructura de país, que s’ha de tractar a tots els nivells administratius. En aquest sentit, pensem que finançament FEDER gestionat per la Generalitat i també gestionat per l’Administració Central pot ser d’utilitat, però sempre apalancant sobre el més fonamental: l’activitat i inversió privada.
-Per tirar endavant molts d’aquests temes que comentem cal poder accedir a fons de finançament, quines són les seves recomanacions?
La recerca de finançament és un element clau i imprescindible, i s’ha de gestionar de forma estratègica i al màxim nivell. Primer de tot, s’han de conèixer les fonts i la tipologia de projectes possibles a tots els nivells.
Cada iniciativa o programa que es tira endavant ha de tenir un programa propi de finançament, i l’estratègia territorial d’innovació ha de consolidar aquests projectes en una matriu única que permeti resoldre el “sudoku”, és a dir, l’assignació o paquetització de les diverses activitats cap a les convocatòries que es van obrint. Ara estem a l’inici de l’actual període de programació dels fons europeus, de forma que hi ha molt espai per recórrer en els fons regionals (que no oblidem, estan repartits entre la Generalitat de Catalunya i l’Administració Central), i en d’altres programes o prioritats europees vinculades a la innovació, la formació, la sostenibilitat, les smart cities o la col·laboració entre territoris.