L’any 1978 va néixer la fundació ITeC gràcies a l’impuls del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona preocupat per la qualitat de la construcció. Al llarg dels quasi 50 anys d’història, l’ITeC sempre s’ha caracteritzat per anar per davant, marcant directrius i ajudant al sector a la seva transformació. En aquest sentit, ja des del Pla Estratègic de l’any 2014, l’ITeC s’ha centrat en la transformació del sector posant el focus en tres eixos: digitalització, sostenibilitat i innovació. Després d’una dècada treballant a fons en aquests eixos podem dir que estem en la millor disposició per ajudar el sector a fer les passes necessàries per assolir aquesta transformació que la societat està demandant.
- Des de la perspectiva del món local, fins a quin punt els criteris de sostenibilitat estan entrant realment en la presa de decisions dels tècnics municipals en projectes d’obra pública?
Malauradament, no ens trobem en un nivell satisfactori. Malgrat que les directives europees ens empenyen a treballar tenint en compte l’impacte ambiental de les nostres decisions i a quantificar aquests impactes, el grau de compliment és molt baix. Només algunes administracions públiques s’han posat les piles en aquest tema. I no sembla que sigui un problema de mida, ja que ens trobem grans administracions públiques que no ho fan i Ajuntaments de Municipis mitjans que ho estan incorporant des de fa uns anys. Poso com a exemple l’Ajuntament de Viladecans, que des de fa anys està introduint aquests càlculs als seus processos de presa de decisions.
Des d’ITeC treballem per a facilitar l’accés al coneixement i les eines dels agents del sector de la construcció, posant el focus en els que tenen menys recursos.
- Els ajuntaments disposen avui d’informació ambiental prou clara i comparable sobre materials per incorporar-la als seus plecs i projectes, o encara és una barrera per a la seva aplicació pràctica?
La informació està disponible. La nostra base de dades BEDEC, per exemple compta amb molta informació dels impactes ambientals de qualsevol partida d’obra o material que s’hagi d’incorporar a un projecte. Emissions de CO₂, consum energètic, consum d’aigua, residus generats, circularitat, emissió de partícules volàtils, etc, fins a 23 paràmetres que oferim als tècnics per a fer possible el càlcul de la petjada ambiental dels projectes i obres. Cert que tota aquesta informació sense un tractament digital del projecte es fa ingovernable, però per això també disposem del software TCQ/TCQi que permet fer de manera molt simple aquests càlculs.
Amb BEDEC i TCQ/TCQi, a la vegada que elaborem un pressupost (amidaments i euros) podem obtenir les Tn d’emissions de CO₂, els m3 d’aigua, les Tn de residus, etc. Aquest concepte, que li diem “pressupost en 5 divises”, pretén indicar que és tan important els euros com les Tn de CO₂, els m3 aigua o els MJ d’energia consumits i les Tn de residus generats. Donem a l’Administració Pública l’oportunitat de valorar de manera objectivable tots aquests paràmetres (i molts altres) de manera que en cada licitació pugui introduir al Plec de Licitació, criteris objectivables no econòmics per a fer la valoració de les ofertes. Considero que és una eina molt potent que posem a disposició de l’Administració i que malauradament no es fa servir prou.
Per facilitar aquest procés tenim editades unes guies sobre “Recomanacions per a la redacció de plecs de licitació d’obra” que podran trobar al següent enllaç: Publicacions – CCF | Comissió Construïm el Futur
- El passaport digital de producte pot esdevenir una eina útil per als serveis tècnics municipals en la gestió del parc edificat i de l’espai públic, o pot generar una complexitat difícil d’assumir per administracions amb recursos limitats?
El passaport digital de producte (DPP en nomenclatura anglesa) es convertirà en un estàndard a tota Europa. Tots els fabricants de productes que hagin de ser incorporats a un projecte/obra hauran de tenir el seu DPP. Quan això sigui així, es facilitarà molt la feina de tractar digitalment els projectes i obres i els tècnics tindran al seu abast tota la informació pel disseny, construcció i explotació de qualsevol actiu.
Com he dit abans ITeC treballa per democratitzar totes aquestes feines i que ningú es quedi fora d’aquest avançament tècnic tan important. Actualment, estem treballant en diversos projectes europeus que busquen generar DPP i estem seguint totes les iniciatives europees en la matèria.
- Quins són avui els principals obstacles que troben els tècnics municipals a l’hora d’integrar criteris de circularitat, traçabilitat o impacte ambiental en el dia a dia dels projectes?
Des del nostre punt de vista, els principals obstacles són:
• La manca de recursos (no només econòmics, també manca de personal i de temps) per incorporar-se a aquesta nova manera de treballar els projectes
• Falta de formació i /o assessorament per facilitar aquesta transformació.
• Falta de conscienciació del problema greu que tenim i de les seves conseqüències. A les seves mans està posar fil a l’agulla i començar a exigir que els col·laboradors que treballen pels ajuntaments fent projectes i executant les obres (constructors i direccions facultatives) incorporin aquestes metodologies de treball que han de posar negre sobre blanc sobre l’impacte ambiental de les seves actuacions.
- Com està impactant el nou marc europeu —taxonomia, reglament de productes de construcció, etc.— en la contractació pública i en la manera com els ajuntaments planifiquen les seves inversions?
Comença a impactar però curiosament més en l’àmbit privat que en el públic. Les grans corporacions privades que estan sotmesos a la reglamentació (Taxonomia) ja estan incorporant la metodologia de càlcul d’impacte ambiental als projectes de la seva organització. Però es tracta de grans corporacions com he dit. Cert que arrosseguen a les empreses que treballen per a ells com despatxos d’arquitectura, enginyeries i constructores. De moment una minoria, però, poc a poc, anirà creixent el nombre d’empreses preparades per a fer-ho.
Respecte al Reglament de productes de la construcció europeu (RPC), afectarà a tots els actors, fonamentalment als fabricants de productes i sistemes per a la construcció. La voluntat europea és que la seva adopció sigui molt pausada de manera que el primer que s’està fent és l’adaptació de tota la normativa harmonitzada europea (portarà molts mesos) abans de començar a aplicar-la de forma real a la construcció.
- Mirant a mig termini, quines oportunitats pot generar aquesta transformació per millorar la qualitat, la gestió i la sostenibilitat de les infraestructures municipals?
Clarament, totes aquestes iniciatives ens han d’ajudar a millorar la qualitat, el control i el cicle de vida de qualsevol actiu, però això serà com bé dius a mitjà termini. És un procés de transformació molt necessari però molt ambiciós, i que s’ha de fer de manera no traumàtica pel sector. Una altra cosa és que a nosaltres com ITeC ens agradaria poder anar més de pressa, ja que hi estem treballant des de fa molts anys i ho tenim molt per la mà i no ho veiem tan difícil com sembla.
L’ITeC està al servei de les administracions públiques que vulguin avançar en aquest procés de transformació. Ja estem col·laborant amb administracions públiques tant de Catalunya (Infraestructures de la Generalitat, Direcció General de Carreteres de la Generalitat, BIMSA, Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) i de l’Habitatge (IMHAB) de l’Ajuntament de Barcelona, ATL, etc.) com de la resta d’Espanya (Actualment treballem per la Dirección General de Carreteras del Estado, el Canal de Isabel II i l’Ajuntament de Madrid)