Quan parlem de polítiques de canvi climàtic sembla que només els estats tinguin un paper rellevant al respecte, però són les regions i els organismes locals els que tenen força protagonisme a l'hora de fer actuacions efectives i interessants tant en la mitigació dels gasos amb efecte d'hivernacle, com en l'adaptació als impactes del canvi climàtic.
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) és l’organisme de la Generalitat de Catalunya (Departament de Territori i Sostenibilitat) que proposa el desenvolupament i fa el seguiment de les polítiques de canvi climàtic a Catalunya per mitigar-ne els efectes i buscar les fórmules d’adaptació més adequades. Disposar de bons estudis en l’àmbit local és clau per encertar les mesures d’adaptació més eficaces, i això és el que està fent l’OCCC. Anem doncs a conèixer la realitat de les nostres comarques i algunes de les mesures que podem implementar per adaptar-nos als impactes del canvi climàtic.
-Actualment l’Oficina està realitzant el projecte Life+MEDACC que inclou una sèrie d’experiències pilot sobre el territori. Ens en pot parlar breument?
MEDACC -acrònim en anglès d'Adaptant la Mediterrània al Canvi Climàtic- és un projecte de 5 anys de durada (juliol 2013-juliol 2018), cofinançat pel Programa LIFE+ (Polítiques Ambientals i Governança) de la Unió Europea i compta amb la participació de 4 institucions diferents: l'OCCC, que n'és el soci coordinador, el CREAF, l'Instituto Pirenaico de Ecología-CSCIC i l'IRTA.
MEDACC neix amb l’objectiu de provar solucions innovadores orientades a adaptar els nostres sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic. Ho fa, especialment, a partir de la posada en marxa d’activitats demostratives (proves pilot) en tres conques representatives de Catalunya (la Muga, el Segre i el Ter). Aquestes són les principals accions de MEDACC:
-Participació d’actors en diferents fases del projecte, aportant el seu coneixement i experiència.
-Avaluació dels principals impactes del canvi climàtic i les vulnerabilitats territorials de les tres conques.
-Identificació d’aquelles àrees, sistemes i sectors econòmics més sensibles al canvi climàtic.
-Diagnosi de quines mesures d’adaptació s’han aplicat prèviament a les conques d’estudi i quin efecte han tingut.
-Definició de noves mesures d’adaptació (gestió de l’aigua, conreus i boscos); algunes d’aquestes noves mesures s’implementen en proves pilot (agrícola i forestal).
-Seguiment i monitoreig dels efectes de les proves pilot a les tres conques.
-Difusió dels resultats a diferents xarxes i plataformes.
-A través d’aquest projecte i altres estudis disposen ja de dades interessants que són colpidores quan baixem a una escala local. Ens podria dir per exemple algunes de les conclusions a les que estan arribant?
Entre d'altres resultats que estem obtenint hi ha els derivats de l'anàlisi històrica de la relació entre paràmetres climàtics -temperatura, precipitació-, físics -canvi en els usos del sòl, evapotranspiració potencial- i hidrològics -cabals circulants als rius, ràtio precipitació versus cabal- a les tres conques. Aquests resultats indiquen una reducció significativa de cabals a la capçalera de la Muga, Segre i Ter com a conseqüència d'una reducció de la precipitació i un increment de l'evapotranspiració -lligada a l'increment de temperatura-; reducció que es veu incrementada pel canvi d'usos en el sòl i per l'augment de les demandes aigües avall dels embassaments, sobretot pel que fa al reg agrícola. Un canvi d'usos en el sòl en el que el fenomen de l'aforestació -increment natural de la superfície boscosa a causa de l'abandonament de la gestió agroforestal i ramadera- hi té molt a veure.
- Si a tot això hi sumem que Catalunya és un país densament boscós, tenim un problema de vulnerabilitat els propers anys?
La vulnerabilitat no ve determinada perquè Catalunya tingui més d'un 60% de superfície forestal, sinó per què estem fent -o deixant de fer- amb aquest 60% del nostre territori. A menys intervenció, més risc de grans incendis forestals, més vulnerabilitat a la sequera i menys aigua als rius.
- I com estem a nivell de gestió forestal?
Segons dades del Departament d'Agricultura, dades que hem pogut corroborar a les tres conques que estudiem, només són executades un 25% de les tasques forestals aprovades en els plans de gestió corresponents. Dit d'una altra manera: de cada 100 hectàrees que disposen d'instruments de gestió, només 25 hectàrees són realment intervingudes (estassades, aclarides, podes, etc.).
- Quines són les zones de Catalunya que estan fent una correcta gestió forestal?
Sortosament, són moltes les iniciatives locals que s'adrecen a fer una progressiva recuperació de la intervenció en l'espai agroforestal i ramader. Aquestes iniciatives són excel•lents mesures d'adaptació als impactes del canvi climàtic perquè redueixen la vulnerabilitat del nostre territori. A les conques d'estudi del MEDACC, són especialment destacables les del Ripollès, Lluçanès, Gavarres i Solsonès, així com també a l'Alt Pirineu.
- Sembla que hi ha camí per recórrer. Què recomanaria als municipis per tal de parar l’aforestació?
I tant que hi ha camí per recórrer. Penso que tots els estaments de l'administració catalana haurien de considerar els boscos i els serveis ecosistèmics que ens ofereixen com una infraestructura cabdal de país, de la mateixa manera que les carreteres, els ferrocarrils o els hospitals. Ens proveeixen de materials, regulen el cicle hidrològic i el control de l'erosió, el clima, actuen d'embornals de carboni i són un marc de relació cultural i de lleure. Però cal actuar-hi; altrament, és com si no féssim res al 60% de casa nostra i només tinguéssim endreçats el menjador i una habitació.
- Estem acostumats a sentir que determinades empreses fan polítiques de Responsabilitat Social Corporativa ajudant a plantar arbres a l’Amazònia, per exemple. Curiosament vostès estan començant a promoure tot el contrari en algunes empreses catalanes, que ajudin a fer baixar la massa forestal. Com s’està acollint aquesta iniciativa?
Promoure la plantació d'arbres a l'Amazònia està molt bé, però si a Catalunya volem lluitar contra el canvi climàtic cal fer gestió forestal i això suposa, entre d'altres, tallar arbres. És un xoc cultural, però és necessari plantejar-ho; és evident que hi ha boscos madurs i singulars on les actuacions no passen per tallar arbres. Però suposen només el 2% de les masses boscoses del país. La resta, necessita la nostra intervenció. Per tant, el que estem plantejant a les empreses és que si volen contribuir a què el nostre territori sigui més resilient, ens ajudin a fer efectives tasques de gestió forestal com les que es plantegen als Punts Estratègics de Gestió, definits pel cos de bombers i les ADF, per reduir el risc de gran incendi forestal. És un repte, però cal afrontar-lo.
Més informació a:http://medacc-life.eu/ca