El 2010 Santander començava un camí de transformar-se en una ciutat intel•ligent a través d'un projecte europeu, SmartSantander. Actualment es considera una de les ciutats espanyoles més avançades pel que fa a R + D + I i tractora en certa mesura d'altres ciutats espanyoles que s'han sumat a la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI), el president de la qual és el mateix alcalde de Santander, Íñigo de la Serna. Parlem amb ell per conèixer com s'han creat aquests ecosistemes innovadors i per conèixer les seves properes metes.
- Quin va ser el punt d'arrencada per pensar que Santander havia de canviar cap a una Smart City?
Des dels seus inicis el model creixement futur de Santander s'ha assegut en dos pilars fonamentals per a fomentar el desenvolupament socioeconòmic: cultura i innovació. Ha estat molt important també una confluència de la definició del model per part dels ciutadans amb un procés de participació pública molt ampli i, per un altre, la fortuna de comptar amb una universitat que va arrencar amb nosaltres i amb un sector privat amb socis com telefònica que ens han permès avançar.
- Importants empreses han apostat per Santander per fer grans inversions, en cultura per exemple s'ha fet la major inversió que coneixem a Espanya i vull recordar que estem parlant d'una ciutat de menys de 200.000 habitants. Què suposen aquestes inversions per a la ciutat?
La inversió en infraestructures és fonamental per desenvolupar un projecte que tenim per convertir-nos en un laboratori urbà. Actualment tenim potser el desplegament més gran d'internet de les coses que hi hagi a Europa, amb més de 20.000 sensors i dispositius distribuïts per tota la ciutat amb gran intensitat d'infraestructura en serveis urbans que serveix per a ser utilitzat pel sector privat, per fomentar l'estalvi de l'administració pública i per millorar la qualitat dels serveis. A més, és una plataforma fantàstica per al sector privat per provar els seus prototips, productes i serveis i exportar-los a altres ciutats.
- Actualment, amb quina infraestructura compta la ciutat a nivell de dispositius, sensors, punts de recàrrega, etc.?
Cada ciutat ha de desplegar infraestructures en funció de les seves necessitats. En el nostre cas vam decidir desplegar sistemes sensors per resoldre temes de mobilitat principalment que ens transmetia la ciutadania, com detectar places d'aparcament a la via o conèixer la situació del trànsit als carrers principals. També ens hem focalitzat en temes d'energia i molt especialment en il·luminació. Referent a aquest aspecte hem instal•lat sensors que detecten la presència de persones i vehicles i que regulen la intensitat lumínica. Acabem de treure un gran concurs per valor de 45 milions d'euros dels quals 15 milions es destinaran a una inversió inicial per substituir 25.000 punts de llum de la ciutat i per transformar les lluminàries amb tecnologia led, amb control remot de punt a punt. Esperem un estalvi del 65% com a mínim.
- Per a la substitució d'aquests punts de llum per led s'ha fet un estudi d'impacte mediambiental?
S'ha fet un importantíssim diagnòstic de quants coneixem gràcies a la nostra participació en uns fons del Banc Europeu d'Inversions que ens ha permès agafar totes les dades d'enllumenat, edificis, instal•lacions, col·legis... i fer balanç detallat de nivells de CO2 i dels estalvis econòmics.
- Al Sabadell Smart Congress vostè va avançar en roda de premsa que des de la FEMP es volia treure un concurs internacional de Plataformes Smart City. Ens pot explicar quins avantatges suposaria aquesta iniciativa per als ajuntaments i per quan està previst que surti el concurs?
Els plecs estan ja finalitzats. És un tema molt complex perquè ha de ser viable per a totes les casuístiques dels municipis. En aquest moment després de les municipals s'acaba de produir una transició de la FEMP a la nova Federació i en breu sortirà el tema. El que permetrà aquesta plataforma és integrar la gestió de l'aigua, transport, etc. Tota la informació es congrega en un espai i permet a qui hagi de prendre les decisions canviar models de gestió, gestionar i coordinar els serveis de manera integrada. Què passa al treure un concurs públic a nivell nacional? Primer, hi ha molts ajuntaments que no tenen els mitjans per treure aquests plecs, d'aquesta manera la FEMP accelera el procés perquè puguin tenir la plataforma; segon, afavoreix que més municipis ho facin; i tercer fa que les plataformes de diferents ciutats siguin interoperables, que parlin unes amb les altres.
- Però una Smart City és més que instrumentalitzar la tecnologia d'una manera o una altra per tenir una ciutat més sostenible. Com s'aconsegueix crear un veritable ecosistema innovador?
La societat va cap a un nou model d'ecosistemes innovadors. De fet el consumidor agafa unes dades obertes i genera una aplicació o desenvolupa un nou producte. S'estan produint ecosistemes de co-creació que transformen els sistemes tradicionals. A més, tot això amb uns costos marginals molt baixos. L'administració per afavorir-ho el que ha de fer és obrir les seves dades, la seva informació, i generar oportunitats per canalitzar el talent i el finançament. No tant innovar en si sinó generar les condicions de contorn perquè es produeixin.
- La col·laboració públic privada sembla indispensable per avançar cap a un model de futur, estem en el camí?
De forma obligada. Els programes de la Unió Europea així ho proposen també. De fet la capacitat d'innovació està realment en el sector privat.
- Per impulsar projectes interessants hem de recórrer a buscar el finançament a Europa. En això vostès tenen molta experiència, podria explicar-nos en quines línies estan treballant a Santander i també a nivell de la RECI?
Intentem accedir a tots els projectes que hi ha ja que és una via important de finançament. De nou ressaltar que és important la col·laboració públic privada perquè el sector privat participi també de la inversió. En aquest sentit tenim experiències d'èxit en el sector de l'aigua com el projecte "Smart Watter" d'interpretació de cabals de cadascuna de les cases a temps real; al sector de recollida de residus; en col•laboracions com la de telefònica amb el centre de demostració de la ciutat que és important per sensibilitzar la població; o la mateixa ESE d'enllumenat públic.
- Santander és una ciutat que està en el punt de mira pel que fa a desenvolupament de Smart City. Però, què ciutats són referents per a Santander?
Podríem parlar de Tel-Aviv com els millors creadors d'start ups, o Amsterdam pel que fa a aplicacions mòbils i desenvolupaments tecnològics relacionats amb temes de medi ambient, o Londres com un referent en plataformes open data avançades. Sense deixar de banda totes les ciutats espanyoles de les que podem aprendre com Barcelona, Sabadell ... de fet aquesta és la filosofia de la RECI compartir entre totes i aprofitar el que altres han fet sense minvar la competitivitat de cada ciutat.
- Per finalitzar ens agradaria tenir la seva opinió i visió sobre quins són els reptes de futur de la nostra societat sobre els quals les ciutats haurien d'adaptar-se o transformar-se
Jo crec que el repte serà veure com ens adaptem a l'ecosistema d'economia col·laborativa i com saltem obstacles per participar en nous models de gestió i de col·laboració públic privada i que el sector privat trobi models de negoci atractius perquè inverteixi.