Amb el naixement del Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT), l’Ajuntament de Barcelona obre una nova etapa en la seva transformació digital. Parlem amb Isabel Escorza, directora de Transformació Digital, sobre el BIT i com la tecnologia pública pot ser més pròxima, útil i orientada a les persones.
1. El pas d’IMI a Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT) va molt més enllà d’un canvi de nom. Què simbolitza realment aquest nou BIT en la manera d’entendre la tecnologia pública a Barcelona?
El canvi d’IMI a BIT simbolitza un pas endavant en la manera com Barcelona concep i desplega la tecnologia pública. Ja no parlem només d’informàtica o de sistemes, sinó d’un model que integra innovació, dades, ciberseguretat i serveis digitals amb una mirada de ciutat. El BIT reforça la idea que la tecnologia ha de ser un instrument útil, pròxim i orientat al servei públic, construït de manera col·laborativa amb les àrees municipals. També posa el focus en superar silos i avançar cap a solucions corporatives que generin més valor per a la ciutadania. En definitiva, és un canvi de cultura: entendre la tecnologia com una política pública estratègica que requereix governança, ambició i capacitat real de transformació.
2. Durant la presentació que van fer del BIT vostè va remarcar que ha de ser motor, laboratori i activador de la transformació digital. Com es tradueix aquest triple rol en el dia a dia amb les àrees municipals?
Sí, en efecte, aquests tres rols es materialitzen en una manera de treballar molt directa amb les direccions municipals. Com a motor, el BIT acompanya i dona ritme als projectes digitals, ajudant a prioritzar, planificar i assegurar que els recursos i les decisions tècniques estan alineats amb les necessitats de cada àrea. Com a laboratori, impulsem proves, pilots i nous enfocaments que permeten validar solucions abans d’escalar-les, evitant esforços duplicats i incorporant aprenentatges reals. I com a activador, el BIT connecta equips, dades, processos i proveïdors perquè els projectes avancin amb fluïdesa i esdevinguin solucions corporatives. En el dia a dia això significa estar molt a prop de les àrees, entendre les seves prioritats i oferir una tecnologia que realment resol problemes i genera valor públic. I estem a prop també físicament, al costat de les àrees de negoci per aconseguir aquest lligam i aquest coneixement.
3. Des de la Direcció de Serveis a les Persones, Seguretat i Convivència, quin valor diferencial aporta un model de transformació digital basat en la proximitat amb les direccions i en l’execució real dels plans?
La proximitat ens permet entendre de veritat què necessita cada direcció i com la tecnologia pot ajudar-los en el seu dia a dia. Això fa que els plans digitals deixin de ser documents teòrics i es converteixin en projectes que resolen problemes concrets: millorar l’atenció, simplificar processos o donar més seguretat en la gestió. El model del BIT posa molt pes en l’acompanyament, en escoltar i co dissenyar amb els equips, i això genera confiança i agilitat. També evita solucions fragmentades i permet adoptar enfocaments més corporatius i sostenibles. En definitiva, el valor diferencial és que la transformació digital deixa de ser “un projecte tecnològic” i passa a ser una eina de servei públic orientada a resultats i construïda colze a colze amb les direccions.
4. Com bé diu, el nou BIT aposta clarament per evitar silos i impulsar solucions corporatives. Ens pot posar algun exemple de com aquesta visió impacta directament en el servei públic i en la ciutadania?
Un exemple molt significatiu és el nou model unificat de les campanyes d’ajuts per a activitats extraescolars i d’estiu, que es va posar en marxa el 15 de gener amb les àrees responsables. Fins ara, cada campanya —com T’Estiu Molt, les activitats extraescolars esportives o les Tardes Educatives— funcionava per separat, amb criteris i calendaris diferents, i això obligava les famílies a repetir tràmits, aportar documentació diverses vegades i gestionar processos complexos.
Amb el nou model corporatiu, Barcelona ha passat a tenir una única sol·licitud anual per determinar el nivell d’ajut de tota la unitat familiar, que serveix per a totes les campanyes de l’any. Les famílies només han de fer un tràmit i reben un codi per infant que els permet inscriure’s a qualsevol activitat sense tornar a presentar documentació. Això simplifica radicalment el procés, redueix burocràcia, garanteix criteris unificats i facilita una gestió molt més eficient per part de l’Ajuntament. I l’any que ve el volem fer proactiu per aconseguir reduir encara més el tràmit.
El resultat per a la ciutadania és molt clar: més equitat, més claredat i menys tràmits, i per a l’Ajuntament, una governança compartida que evita silos i assegura una informació coherent i centralitzada. Aquest projecte exemplifica perfectament què volem dir quan parlem de solucions corporatives que “generen ciutat”: serveis dissenyats pensant en la vida real de les famílies, no en l’estructura interna de l’administració.
5. El Pla Estratègic 2024–2030 reforça àmbits clau com dades, ciberseguretat i la incorporació responsable de la intel·ligència artificial. Quin paper hi juga la governança digital per garantir confiança, seguretat i valor públic?
La governança digital és el que dona coherència i sentit a tot aquest desplegament tecnològic. Sense un bon marc de govern, les dades, la ciberseguretat o la IA quedarien desconnectades entre si i no generarien el valor públic que busquem. Per això, el BIT està impulsant un model de governança que defineix criteris comuns, rols clars i processos compartits per assegurar que totes les solucions digitals siguin segures, ètiques i orientades al servei.
En l’àmbit de les dades, això vol dir assegurar qualitat, traçabilitat i ús responsable, evitant biaixos i garantint que la informació es pugui reutilitzar en projectes de ciutat. En ciberseguretat, significa reforçar la prevenció, la detecció i la resposta corporativa perquè l’Ajuntament funcioni amb confiança. I en intel·ligència artificial, vol dir establir principis i controls perquè les aplicacions que despleguem siguin transparents, fiables i realment útils.
En definitiva, la governança digital actua com un paraigua que protegeix, ordena i dona legitimitat a la transformació digital. És el que fa possible que la tecnologia pública sigui una palanca de confiança i no un risc, i que cada projecte —gran o petit— es desplegui amb criteris comuns i amb impacte real per a la ciutadania.
6. Aquest projecte només és possible amb aliances sòlides amb l’ecosistema tecnològic. Què esperen dels partners que col·laboren amb el BIT i quin tipus de relació volen construir abans, durant i després de la licitació?
Per nosaltres, els partners són una extensió natural del projecte de ciutat. Necessitem col·laboradors que entenguin que treballar amb el BIT no és només lliurar un contracte, sinó contribuir a una transformació digital coherent, sostenible i orientada al servei públic. Abans de la licitació, esperem que els partners escoltin, entenguin bé els reptes i proposin solucions realistes, alineades amb els objectius municipals. Durant l’execució, valorem la transparència, la capacitat d’adaptació i la voluntat d’innovar sense perdre el rigor tècnic ni la seguretat. I després de la licitació, volem relacions que es mantinguin en el temps, basades en la millora contínua i l’aprenentatge compartit. En definitiva, busquem aliances que aportin confiança, qualitat i visió, i que ens ajudin a construir una tecnologia pública que estigui a l’altura de les necessitats de Barcelona.