Els Centres Cívics son equipaments municipals ubicats en diferents barris de la ciutat i destinats a cobrir iniciatives diverses ja siguin socials, culturals, educatives o esportives. Són per tant, uns espais que generen cohesió, participació ciutadana, i una millor qualitat de vida. Però la seva gestió és complexa i per aprofundir una mica més sobre la mateixa parlem amb Jaume Casacuberta, educador social en l’àmbit de l’animació sociocultural i la gestió cultural, qui actualment coordina els centres cívics a l’Ajuntament de Granollers.
- Sr. Casacuberta, quants equipaments gestionen a Granollers?
La ciutat de Granollers disposa d'una xarxa de centres cívics municipals formada per cinc equipaments: el Centre Cívic Can Bassa (1986), el Centre Cívic Can Gili (1991), el Centre Cívic Palou (1995), el Centre Cívic Jaume Oller (2000) i el Centre Cívic Nord (2007).
Aquests equipaments de caràcter sociocultural, es troben repartits per la ciutat seguint criteris de distribució territorial, amb la finalitat que s'ubiquin en localitzacions accessibles i properes a la ciutadania dels diferents barris.
- La gestió és directe o tenen contractes de serveis amb alguna empresa externa?
En l'argot administratiu cal dir que la gestió és directe i es du a terme mitjançant l'adjudicació d'un contracte administratiu per a la prestació del servei de gestió i dinamització sociocultural i comunitària de la xarxa de centres cívics municipals de Granollers.
En l'argot més col·loquial aquesta forma de gestió és coneix com a externalització de serveis, que no gestió indirecte que seria l'altre modalitat de gestió.
- Quin ha estat el motiu pel qual han optat externalitzar els serveis?
La necessitat d'avançar en la gestió eficient i la d'aconseguir valor afegit. Aquests van ser els dos motius principals que van ser objecte de consideració, a l'hora de valorar (en el marc de la gestió directe) la idoneïtat d’ externalitzar la prestació del servei de gestió i de dinamització dels centres cívics.
En l'actualitat podem constatar que, amb la externalització de la prestació de serveis vinculats a la programació d'activitats o a la contractació de proveïdors, ha estat possible simplificar i agilitar diversos tràmits tant d'ordre administratiu com comptables, fent-los més senzills per a la ciutadania, guanyant d'aquesta manera en eficiència. D'altra banda, la externalització cal entendre-la també com una oportunitat per aconseguir valor afegit, atès que ha significat la inclusió de la xarxa de centres cívics en el sistema relacional de l'empresa de serveis adjudicatària del servei, la qual és present i actua en el sector cultural i sociocultural.
- Quines són les exigències que marquen als perfils professionals?
Cal disposar dels recursos humans necessaris i qualificats per a executar els diferents programes, projectes, serveis i activitats que es presten en els centres cívics, amb garanties de qualitat suficients. Tenint en compte aquesta premissa, els requeriments per tal que un /a professional pugui formar part de l'equip tècnic de centres cívics, passen sobre tot per què estigui format/da en l’àmbit de l’animació sociocultural i de l’educació social.
- Un dels punts forts de la gestió dels centres cívics de Granollers és que compten amb un sistema de Gestió de Qualitat. Ens podria explicar en què consisteix i què els permet assolir?
Disposem d'un Sistema de Gestió de Qualitat l'abast del qual es concreta en la definició de procediments específics relacionats directament amb els cinc dels serveis clau que presten els centres cívics, i que són: el procediment de prestació del servei de cessió d’espais a la xarxa de centres cívics, el procediment per a gestionar i executar programes d’acció conjunta amb altres serveis municipals, el procediment per a gestionar i executar activitats socioculturals, el procediment per a programar activitats en col·laboració amb entitats i grups, i el procediment per al servei d’assessorament a entitats i grups. Tots aquests procediments estan sotmesos anualment a una auditoria de qualitat, i el sistema està certificat d'acord amb la norma UNE-EN ISO 9001:2008
La incorporació en qualsevol organització d'un sistema de gestió de qualitat, sigui certificat o no, fa possible la sistematització de l'operativa dels procediments i del corresponent procés d'avaluació, aspectes claus per a la millora constant en la prestació de serveis públics .
Vinculat al Sistema de Gestió de Qualitat, també es disposa d'una Carta de Serveis, l'objectiu de la qual és donar a conèixer a la ciutadania, els compromisos de la xarxa de centres cívics respecte als serveis que s'hi realitzen.
- Sovint sentim a dir que alguns equipaments estan sobredimensionats. És el cas dels equipaments de Granollers que gestionen des de la seva àrea, o els usos s’adeqüen al que estava previst en un inici?
Els centres cívics de Granollers, lluny de mostrar-se com edificis majestuosos i especialitzats, es caracteritzen per la seva dimensió volumètrica ajustada a la població concreta del territori d'incidència, per la seva multifuncionalitat i per la polivalència dels seus espais. Això els permet ser aptes per a diversos usos i per a la realització de diferents activitats.
Òbviament, però, les necessitats expressades per la ciutadania a l'entorn del primer centre cívic construït l'any 1986, a les expressades l'any 2007 quan va iniciar la seva activitat el darrer dels centres cívics de Granollers, no son les mateixes. Han canviat de manera substancial, per la qual cosa la funció dels centres cívics i en conseqüència els seus usos, també han variat.
Els centres cívics han de ser capaços d'adaptar-se constantment a les realitats canviants de l'entorn i de la pròpia ciutadania, per això és important que els centres cívics disposin d'un Projecte de Centre actualitzat, que defineixi quina és la visió i la missió d'aquests equipaments en la ciutat. Aquest és el document marc que ha d'orientar tant la planificació general com els projectes concrets que impulsin els centres cívics.
- Com es definiria un pla d’usos a l’hora de fer un equipament?
És el primer document que cal redactar quan hi ha la intenció de dotar a la ciutat d'un nou equipament.
El pla d'usos ha de recollir, entre d'altres aspectes, les necessitats d'espais per a usos concrets amb indicació dels aforaments òptims i les relacions de proximitat entre els diferents espais.
El què és més important, però, d'un pla d'usos, és que aquest hagi estat redactat de manera participada amb tots el que n'hagin de fer ús: veïns/es, entitats, grups, els tècnics que el gestionaran, tècnics d'altres serveis municipals, etc.
- I quan s’ha de reordenar algun espai i cal una rehabilitació, la cosa ja es complica, no?
No necessàriament. Si es defineix un procés participatiu per a la redacció del pla d'usos l'èxit del resultat està gairebé garantit. Només cal, però, que en el marc del procés i durant la fase d'informació, s'expliquin amb la màxima concreció possible tots els aspectes que condicionen la definició dels espais per a un tipus d'ús determinat.
- Els equipaments normalment estan descentralitzats per tot el municipi, per gestionar-los segurament l’aplicació de les noves tecnologies deuen haver jugat un paper molt important...
La dispersió dels equipaments en el territori i la preocupació constant de l'equip tècnic per a la millora de la gestió d'aquests, són el motiu pel qual els entres cívics de Granollers s'han dotat d'un complet entorn web, que facilita la gestió i el control de tots els aspectes que comprenen el dia a dia de cada un dels centres cívics, alhora que els posa en relació i afavoreix que la informació d'un centre pugui ser compartida d'una manera molt àgil pels altres centres.
Amb aquesta aplicació hem abandonat el model de control tradicional que, per exemple en relació a la gestió de les inscripcions, baixes i seguiment de les activitats, consistia en omplir formularis en paper o en diversos fulls d'excel, processos que esdevenien poc àgils i poc eficients.
Ara podem gestionar els diversos centres cívics des de la mateixa aplicació, i des de qualsevol dels centres es poden fer les inscripcions, d'aquesta manera es porta un control centralitzat ja que tenim una completa base de dades accessible des de tots els centres i on es guarden totes les dades de les activitats, com les referides a participants, horaris, nombre de places, etc.
- Quines són les funcionalitats bàsiques del programa de gestió integral que més fan servir a Granollers?
Les principals funcionalitats de l'aplicació fan referència al control d'entitats, la reserva d'espais, el control de material, la gestió d'activitats, cursos o tallers, l'organització del professorat, la gestió del calendari i horaris, les inscripcions, l'emissió d'informes i estadístiques, l'enviament per grups de correus electrònics i l'edició d'etiquetes nominatives.
- Quants usuaris poden accedir a aquests programaris?
El nombre d'usuaris que hi poden accedir és molt elevat. El què cal destacar, però, és la tipologia d'usuari que pot fer ús de l'aplicació. Cal distingir entre l'usuari públic que és el que realitza una inscripció i l'usuari tècnic que és el/la professional que gestiona el centre. Per tal de garantir el control i la seguretat, els diferents usuaris de l'aplicació precisen d'un nom d'usuari i d'una clau d'accés, que els permet accedir als diferents nivells d'accés que s'han definit.
- Els darrers anys l’ús dels centres cívics i altres equipaments està en alça o a l’inrevés?
Està clarament en alça i no només ho està l'ús global que la ciutadania fa dels centres, sinó que han augmentat de manera significativa també el nombre d'entitats i d'associacions que troben en els centres cívics la plataforma ideal per desenvolupar noves programacions de cursos i tallers, incrementant d'aquesta manera l'oferta d'oci formatiu a l'abast de la ciutadania en general.
- Com és l’associacionisme actualment, i quines són les entitats que més funcionen?
Amb l'adveniment del què s'ha convingut en anomenar la crisi de l'estat del benestar, el món de l'associacionisme ha sofert una sacsejada considerable, que ha ressituat a moltes entitats i associacions ciutadanes.
Aquesta sacsejada ha estat positiva en tots els sentits, atès que ha afavorit que moltes entitats que semblava que podien estar instal·lades en un immobilisme permanent i/o que condicionaven la seva activitat al fet que aquesta estigués subvencionada, s'han reforçat de sobre manera a partir del compromís de la seva base social interessada en mantenir viva i activa l'entitat.
D'altra banda, però, moltes entitats que havien estat constituïdes en el seu moment per un interès concret i sense base social, han deixat de realitzar la seva activitat, mantenint només la seva presència, amb caràcter testimonial, en els registres oficials d'entitats.
Les entitats i associacions ciutadanes que en l'actualitat convoquen a un major nombre de ciutadania activa, són aquelles que han estat capaces de repensar la seva funció i de manera destacada aquelles que són capaces d'impulsar projectes de voluntariat ben definits, ja sigui en l'àmbit del voluntariat social, el comunitari, el cultural, l'ambiental o el de la solidaritat internacional.
- Segons la seva experiència, fins on s’ha d’implicar l’administració i fins on convé deixar marge a les entitats per garantir un bon ús dels centres cívics?
La funció de l'administració vers les entitats ha de ser la d'afavorir, dins de les seves possibilitats, les condicions necessàries perquè una entitat o associació ciutadana pugui desenvolupar amb normalitat l'activitat associativa que li és pròpia.
Sovint els centres cívics són un recurs infraestructural bàsic per a moltes entitats, per la qual cosa la relació administració/entitats s'ha de gestionar de la manera més satisfactòria possible.
Per això cal que els centres cívics es dotin d'espais de participació estables, on les entitats puguin participar en els processos de presa de decisions a l'entorn d'aspectes essencials com són la gestió o la programació de l'equipament.
La implicació de l'administració ha d'orientar-se a l'assoliment d'acords amb les entitats per a l'impuls de projectes comuns i que tinguin com a base el consens i la corresponsabilitat entre ambdues parts. És la clau de l'èxit.
- Quins projectes destacaria dels que han impulsat en la Xarxa de Centres Cívics i quin era el seu objectiu?
Els projectes singulars que s’impulsen des de Centres Cívics de Granollers tenen com a denominador comú el desenvolupament comunitari i l’ús de l’animació sociocultural com a metodologia d’actuació.
En aquest sentit podem destacar projectes que han estat significatius en un passat recent i d’altres que ho són en el present.
Del passat recent cal destacar el projecte artístic “INcívics” de promoció d’artistes joves i de difusió de la seva obra, on el principal objectiu era acompanyar als artistes joves per un camí que tenia en seu inici en la realització les seves primeres exposicions i el seu final en la incorporació de l'artista en el mercat de l’art, i també el projecte “Somni: de presències i representacions”, un dels primers projectes de DCC (desenvolupament cultural comunitari) que es van impulsar al nostre país, amb l’objectiu de posar a disposició de la ciutadania els llenguatges expressius de l’art per a la transformació social.
Dels projectes que s’impulsen en l’actualitat cal destacar “Fabricant Respostes”, un original projecte de difusió de l’artesania que, a través d’un seguit d’exposicions i activitats complementàries, vol contribuir a repensar l’artesania. Hi ho fa tot aportant una nova mirada al fet artesà, oferint una finestra als artesans i artesanes, i també els espais i els elements per a la reflexió entorn dels límits entre artesania, art i disseny industrial. Es pretén no sols mostrar una sèrie d’objectes, sinó donar importància al procés que intervé en la fabricació artesana per donar resposta a una determinada necessitat humana.