1- L’Ajuntament de Terrassa ha augmentat o disminuït el pressupost d’aquest any respecte l’any anterior? Quines són les prioritats del nou pressupost?
Enguany el Pressupost de l’Ajuntament de Terrassa creix, i ho fa bàsicament per l’efecte banca de l’Ajuntament respecte de les seves societats, que genera despesa i ingrés financer alhora, i l’efecte del Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, que ha suposat 3 milions més d’ingressos. Així, el creixement dels Ingressos prové bàsicament de l’impost sobre béns immobles (ordenances i Decret de mesures urgents), les taxes (residus), els ingressos patrimonials i altres (l’efecte banca abans esmentat).
Lògicament, les prioritats del nou Pressupost són la despesa social, ensenyament i les polítiques d’ocupació i promoció econòmica.
2- Ens pot concretar algunes de les apostes de futur per Terrassa en quant a licitacions municipals?
Actualment l’Ajuntament de Terrassa està immers en un procés d’implantació de l’aplicació Gestió Integral de Contractació (GIC), que és un projecte cofinançat pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, a través de la qual els òrgans de contractació de l’Ajuntament i els organismes dependents tramiten i gestionen íntegrament per mitjans electrònics els expedients de contractació.
Definitivament, l’aposta de futur (a curt termini) de l’Ajuntament de Terrassa és la contractació públic electrònica efectiva.
3- Creu que hi haurà un nou model de gestió municipal?
La contractació pública és una activitat estratègica, de molt impacte, que, a més, té un alt component tècnic. Els gestors de la contractació pública hem vingut orientant la nostra capacitació professional sobretot al procediment administratiu, que és un aspecte important de la contractació, però prescindint absolutament del coneixement sobre els mercats i l’impacte dels contractes públics en el territori; per exemple, en el teixit industrial. A l’administració pública hi ha un excés de disciplina jurídica. Cal un canvi de mentalitat: un contracte és un projecte. És necessari incorporar a l’activitat contractual de les administracions públiques (en general, de tot el sector públic) eines de gestió de projectes i del coneixement, com el management, per garantir els objectius estratègics econòmics (estabilitat pressupostària i control de la despesa), mediambientals (ús eficient dels recursos) i socials (entre els que destaca afavorir la plena ocupació), i d’afavoriment de la innovació tecnològica i millora de l’entorn empresarial (en especial per a les pimes).
4- Veu necessari mancomunar serveis?
Sí, és clar, és necessari mancomunar serveis i, també, recursos; primer, dins del propi holding municipal, mancomunant serveis les diferents àrees i/o departaments i els organismes dependents i societats municipals, però també els òrgans de contractació de diferents administracions públiques. En aquest sentit, són molt interessants experiències com les que han dut a terme els consells comarcals del Maresme i del Vallès Occidental, entre altres, que han realitzat diverses contractacions de serveis (p. e., de telecomunicacions) i subministraments (p. e., d’energia elèctrica) conjuntes de diferents ajuntaments del seu àmbit territorial; o, per exemple, l’establiment d’acords marc per part de la Comissió Central de Subministraments del Departament d’Economia i Coneixement (energia elèctrica, paper, material d’oficina, etc.) i el Consorci Localret (llicències de Microsoft, serveis de telecomunicacions, etc.), que permeten obtenir un estalvi superior i la racionalització tècnica de la contractació.
5- Té converses amb altres caps de compres d’altres ajuntaments?
I tant! De fet, tinc converses amb molts caps de contractació i/o compres d’altres ajuntaments. L’intercanvi de coneixements i experiències (també les dolentes), de models i de bones pràctiques, és molt positiu, si no necessari per al desenvolupament de la nostra activitat. És per això que experiències com la d’ajuntamentimpulsa.cat també són interessants, perquè, a banda d’altres objectius, faciliten un punt de trobada entre els responsables de compres i/o contractació de l’administració pública, així com,sobretot, entre nosaltres i les empreses i/o professionals.
6- És un tema recurrent que molts països venen a buscar talents al nostre país. Des de l’administració local, en aquest cas des de l’ajuntament fomenten la cooperació mitjançant Campus amb alguna universitat?
Terrassa amb un Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb 5.400 estudiantes, que fa de Terrassa la segona ciutat universitària de Catalunya. El Campus de la UPC compta amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa.
L’Ajuntament de Terrassa, mitjançant l’Àrea de Promoció Econòmica i Innovació, a través del Parc Científica i Tecnològic de Terrassa (Orbital.40), conjuntament amb la UPC i el Centre Tecnològic LEITAT promou el desenvolupament econòmic i social de Terrassa, creant els espais i les condicions d’entorn òptimes per al desenvolupament de I+D+I, la transferència de coneixement i tecnologia per a les empreses.
7- Fa servir les TIC per fer recerca d’informació?
A l’Ajuntament de Terrassa utilitzem les TIC per fer, de forma efectiva, contractació electrònica: entre altres mitjans, el perfil de contractant de l’Ajuntament ―https://seuelectronica.terrassa.cat/web/seu/perfil-de-contractant―, el Registre Electrònic de Licitadors (RELI) ―https://reli.gencat.net―, Via Oberta (dins l’EACAT) ―http://www.eacat.cat―, la Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques (PECAP) ―http://www.pecap.org―, la seu electrònica i els més recents Sistema de notificació electrònica ―https://aoberta.terrassa.cat/tramits/fitxa.jsp?id=5641― i Aplicació Gestió integral de Contractació. I, és clar, també utilitzem les TIC per fer recerca d’informació: principalment, a través dels web de les plataformes de contractació de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat, de les diferents juntes consultives de contractació administrativa, dels tribunals de contractes del sector públic, etc. I, és clar, des d’ara potser a través d’ajuntamentimpulsa.cat, no?
8- Quin missatge donaria a les empreses que històricament han venut als ajuntaments?
Les empreses han d’ajudar les administracions públiques a millorar la seva capacitat de compra. El sector públic sabem fer contractes però no sabem contractar. Les empreses ens han d’ajudar a repensar la contractació pública, des de l’actual conjunt de tràmits al d’instrument per fer polítiques públiques: ¿Quines polítiques du a terme l’Ajuntament quan contracta? ¿Què vol contractar l'Ajuntament quan contracta? ¿Què contracta l'Ajuntament quan contracta?; i a substituir formalitat per rigor (rigor enlloc de formalitat).
9- I dues preguntes de rigor:
a. Què opina d’ajuntamentimpulsa.cat?
Ajuntamentimpulsa.cat és una molt bona iniciativa. És un projecte emprenedor i innovador, i l’hem d’ajudar a reeixir. Ha de reeixir. Ja s’ha dit abastament: és important si no necessari que hi hagi espais de col•laboració, o només de trobada, en què els gestors de contractació de l’administració pública local i les empreses i/o professionals puguem compartir recursos, experiències, novetats, etc. Ajuntamentimpulsa.cat és una plataforma 2.0; per tant, facilita l’intercanvi interactiu d’informació i la col•laboració, amb especial atenció a les xarxes socials: Facebook, LinkedIn, YouTube...
b. I, ja és del Club Impulsa?
Sí, ja sóc del Club Impulsa!