El servei de manteniment de parcs i jardins suposa una partida pressupostària important pels ajuntaments. És una activitat totalment necessària però que també es veu afectada per les retallades que patim avui dia. Ajuntaments com el de Sabadell han adaptat el seu modus operandi a aquesta nova realitat i Joan Gual i Martí ens explica com.
Quin tipus de gestió de manteniment de Parcs i Jardins realitzava Sabadell quan encara no hi havia restriccions pressupostàries?
Els darrers anys han estat de molts canvis en els models de gestió de manteniment de parcs i jardins, tant a Sabadell com a molts altres municipis. En el cas concret de Sabadell, tradicionalment i fins l’any 2001, el manteniment es feia majoritàriament amb jardiners municipals, en l’actualitat la major part del manteniment es realitza mitjançant un empresa de serveis. De fet, de l'any 2001 al 2004 el servei es va fer mitjançant la integració de serveis, en que en un sol contracte s’agrupava el manteniment de parcs i places, de l’arbrat viari, del mobiliari, dels jocs infantils o de les fonts ornamentals i de boca. A partir de l’any 2004 es va considerar que era necessària una millor especialització del servei, pel que aquest va passar a realitzar-se diferenciant les contractes en funció del tipus de manteniment a realitzar.
A partir del 2012 es tornen a plantejar la integració dels serveis. La idea era aconseguir algun estalvi o es va fer purament per raons pressupostàries?
La prestació del servei mitjançant contractes especialitzats es va realitzar de forma molt satisfactòria des de l’any 2005 i fins l’any 2012. El canvi de model de gestió va respondre bàsicament a la necessitat de configurar una contracta ajustada a una menor dotació pressupostària i que fos econòmicament viable. No obstant, no s’han integrat tots els serveis, ja que aquells que requereixen una major especialització es mantenen com a contractes diferenciades; aquest és el cas del manteniment de les gespes de les instal·lacions esportives o el de les fonts ornamentals i de boca.
Quins costos permetia reduir aquest tipus de contracta?
En aquesta contracta integrant serveis la major part de la reducció de costos ha procedit dels costos directes i tot i que es pugui haver produït un menor cost de despeses indirectes aquest és poc significatiu. De fet un servei de manteniment de parcs i jardins és molt intensiu en l’ús de mà d’obra, entre un 70 i un 80 % del cost és de personal, pel que la reducció de costos té poc marge.
Quin cost de manteniment per metre quadrat hi havia anteriorment i quin hi ha amb la nova contractació?
Aquest punt potser cal aclarir-lo, ja que anteriorment treballàvem fixant una mena de cànon, és a dir pagant la prestació del servei en funció d’un preu fix segons el tipus de superfície a mantenir. Aquest sistema encara s’utilitza en molts municipis i aquí el cost per m2 de manteniment és molt clar. A Sabadell però, des de ja fa uns anys, amb el creixement de la ciutat i la menor disponibilitat pressupostària, ja no ens era possible seguir treballant amb aquests preus, de manera que vàrem realitzar uns preus unitaris per a cada una de les tasques de manteniment i des del 2009 les noves contractacions ja s’han regit per aquest sistema . Fer-ho d’aquesta manera ens permet als tècnics municipals determinar exactament les tasques que s’han de realitzar i la seva freqüència. Això ens dóna més feina de gestió, però també més control sobre la prestació del servei i ens permet ajustar molt millor el cost.
Tot el que acabo de dir em serveix per explicar que el cost de manteniment per m2 que tenim ara no és directament comparable amb el que teníem abans, doncs no estem fent el mateix tipus de manteniment. De fet, en la nova contracta integrant serveis, es treballa amb els mateixos preus unitaris que en les contractacions especialitzades anteriors, però el cost final de manteniment és molt menor ja que amb el tipus de manteniment que podem realitzar ara s’ha hagut de disminuir la freqüència amb les que es venien realitzant diverses tasques.
A nivell de referència però podem dir que en el 2010 teníem com indicador general pel manteniment externalitzat de parcs i jardins un ràtio de 2,10 €/m2 i que en el 2013 aquest ràtio és de 1,42 €/m2. S’ha de considerar que en aquest ràtio s’inclou també el manteniment de l’arbrat viari, de les fonts ornamentals i del mobiliari i jocs infantils, però no inclou la neteja, que a Sabadell es realitza a través d’un altre servei.
S’ha vist afectada la qualitat i freqüència del servei?
És inevitable que amb una reducció pressupostària significativa la qualitat en el manteniment es vegi proporcionalment afectada, ja que a curt termini no se m’acut cap solució que no passi per reduir la intensitat de manteniment.
Tot i això, hem intentat que aquesta reducció tingués el menor impacte possible, pel que aquesta reducció d’intensitats de manteniment no s’ha aplicat de forma indiscriminada. En aquest sentit s’han mantingut totes les actuacions de manteniment que tenen incidència en la seguretat de l’usuari de l’espai públic (manteniment de jocs infantils o de l’arbrat per exemple) i per a la resta de tasques s’han establert diferents intensitats de manteniment en funció del tipus d’espai i del seu valor: el que en síntesis s’anomena realitzar una gestió diferencial.
Aquest és un punt que ens afecta a tots com a ciutadans… pensa que existeixen altres solucions que no vagin en detriment del servei?
A curt termini com ja he comentat és molt difícil, i les actuacions que es poden realitzar generalment són de molt poc impacte. Es pot intentar cercar sinèrgies amb altres departaments municipals, millorar la coordinació, afavorir l’increment de rendiments en les tasques de manteniment,...
És però realment amb la planificació a mig i llarg termini on es poden realitzar actuacions que ajudin a reduir les necessitats de manteniment i que no afectin significativament a la qualitat. A Sabadell d’això en podem presentar diversos exemples, doncs ja fa temps que ens hem imposat passar a realitzar un manteniment el més sostenible possible, pel que hem realitzat moltes actuacions d’aquest tipus que en han donat molt bons resultats: remodelar espais de difícil manteniment, naturalització d’espais verds (transformant zones de gespa a prats amb reg per exemple), ser el màxim d’eficients amb el reg, afavorir la vegetació amb menys costos de manteniment i més beneficis per la ciutat (com seria el cas dels arbres ben seleccionats i ubicats), ...
Evidentment cal que els nous espais que es vagin projectant s’adaptin també a aquest criteri de sostenibilitat.
Han implementat mesures d’estalvi com la telegestió del reg?
Si, de fet a Sabadell som una ciutat pionera en l’ús d’aquesta tecnologia i ja vam començar a realitzar les primeres instal•lacions l’any 2004. Això ens ha possibilitat que ara mateix tinguem més del 80% de les zones de reg de la ciutat telegestionades i siguem una referència en aquest sistema de gestió.
Ens podria donar xifres de quins estalvis han obtingut al llarg d’aquest 2012 amb aquest sistema?
L’estalvi anual estimat és de 87.959,31 €, pel que a Sabadell la implantació d’aquest sistema s’ha amortitzat en uns 3 anys.
Segons la seva experiència, quin sistema de telegestió del reg s’adapta millor a les necessitats de Sabadell?
Per les proves que vàrem realitzar, per la implantació majoritària a la ciutat vam concloure que el millor sistema era un que compaginés comunicació mitjançant GPRS i radiofreqüència i que la gestió de tot el sistema es realitzes mitjançant un programari ubicat en un servidor central al qual s’accedís via internet.
Aquest sistema ens ha demostrat una bona fiabilitat, i al haver estat desenvolupat per una empresa pròxima ha possibilitat una excel•lent comunicació i adaptació del sistema a la realitat de Sabadell.
S’ha fet o s’ha pensat en alguna altre millora que suposi un estalvi directe?
A banda de la telegestió de les programacions de reg, s’han anat realitzant altres millores destacades com són l’ús d’aigües no potables per al reg o la remodelació de les xarxes de reg menys eficients. En aquest sentit, l’any 2011 es va aconseguir l’alliberament de 100.641 m3 d'aigua potable per la utilització d'aigua no potable per al reg, el que ha suposat un estalvi de més de 18.000 €, a banda és clar d’un millor aprofitament d’un recurs limitat .