Recentment es va fer la presentació del projecte FEDER “Pla per a la promoció del turisme de natura al Ripollès. L’experiència dels Pirineus més autèntics”. Aquest projecte s’emmarca en la darrera convocatòria dels eixos 4 i 6 del fons FEDER 2014-2020 presentada pel Govern de la Generalitat i està dotat amb més de 2 milions d’euros. En parlem amb Joan Manso, President del Consell Comarcal del Ripollès, l’ens que ha estat l’impulsor d’aquest macro-projecte.
- Aquest projecte va en línia amb els Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial que demana la Unió Europea?
El projecte “L’experiència dels Pirineus més autèntics” busca una transformació econòmica a la comarca basada en l’especialització del turisme de natura. El Ripollès ha estat tradicionalment una comarca amb una economia centrada en la ramaderia a les parts més altes i en la indústria al sector meridional, aprofitant la força i el cabal dels rius. Les diferents crisis, ja des de la del tèxtil, ens han convidat a treballar cada cop més amb una de les altres grans potencialitats del Ripollès que, poc o molt, sempre s’havia explotat: el turisme. Tenim un patrimoni natural d’un valor elevadíssim que ara encara brilla més amb la declaració recent del Parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser. Un patrimoni embolcallat amb un passat històric més que emblemàtic vinculat als orígens de la nació catalana. Ara el que ens cal és acabar de definir aquells arguments que ens fan únics i desenvolupar una estratègia de posicionament i promoció que ens rellanci com a destinació turística única i, al seu torn, això suposi un revulsiu per la nostra economia.
- Segons va dir la Consellera Meritxell Borràs, en la presentació del projecte a Setcases el passat mes de febrer, més de la meitat de les propostes presentades a Catalunya han estat rebutjades. Parlem doncs d’un projecte sòlid.
Ni més ni menys. El nostre projecte ha obtingut una de les millors puntuacions de la convocatòria i estem convençuts que això ha estat així per la capacitat de la comarca de treballar unida. L’experiència sempre ens ha demostrat que, quan els tres àmbits geogràfics que conformen la comarca treballen a l’uníson, l’únic que aconseguim són resultats sòlids i carregats d’èxit. En aquesta ocasió, hem aplicat aquesta recepta i la resposta per part de la Generalitat ha estat més que bona. Ara ens cal seguir treballant units perquè aquest èxit s’acabi de materialitzar.
- Es tracta d’un projecte d’unitat comarcal, la qual cosa té molt valor perquè tradicionalment sempre hi ha hagut 3 realitats diferenciades al territori.
Efectivament. Tres realitats, tres identitats i tres formes de fer les coses. La qual cosa és un valor que volem respectar des d’una perspectiva del treball conjunt. Penso que aquesta varietat encara ens fa més grans i atractius, perquè al cap i a la fi tot el que pugui oferir cada part de la comarca complementa la resta. I assolir aquesta voluntat de treballar conjuntament és més que satisfactori i una mostra que aquells vaticinis que es promulguen des d’algunes instàncies sobre el trencament de la comarca no es palpen de cap manera en la realitat.
- Quins són els objectius que es marquen?
En la línia del que comentàvem fa un moment, primer de tot hem de definir uns nous objectius i més ambiciosos pel que fa al sector turístic de la comarca. Això engloba productes turístics, públics i la forma com hi arribem. Per tant, hem d’acabar de determinar exactament els punts que ens fan especials i singulars als ulls d’aquest visitant potencial per esdevenir més atractius. Fet això, crearem una fórmula organitzativa més eficient i eficaç que unifiqui les iniciatives de promoció turística actuals tant públiques com privades, sempre recollint les singularitats identitàries de les diferents regions de la comarca. Per acabar, impulsarem noves formes de comercialització tant en línia com presencials per concentrar els esforços amb la voluntat també de reformular el missatge i actualitzar-lo. La veritat és que treballem en un model inèdit de gestió turística en l’àmbit comarcal-regional de Catalunya. Amb tot això, i amb un horitzó situat no més enllà del 2020, busquem augmentar un 10 % el nombre de visitants.
- Com es finançarà aquest projecte?
El projecte sobretot es finançarà amb els fons FEDER i del Pla de foment del turisme de la Generalitat de Catalunya, per bé que també els ajuntaments i el Consell Comarcal hi faran algunes aportacions.
- Quin tipus de turisme vol captar el Ripollès?
Aquesta és una de les qüestions que acabarem de polir amb aquest pla que tenim sobre la taula. Però tenint en compte les qualitats del nostre territori, entenem que el nostre públic objectiu és sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona i són sobretot les famílies que busquin descobrir la natura i el nostre patrimoni romànic, així com els amants dels esports de muntanya amb ganes de viure la natura d’una forma més activa. Tot plegat sense descuidar-nos tots aquells públics amb interès per practicar l’ecoturisme i la visita dels nostres ecosistemes naturals. I pensem sobretot en el públic de Barcelona perquè entenem que és on se centra la part més important de la massa crítica del país i tenim la sort de ser l’extrem del Pirineu més ben connectat amb aquesta àrea i la resta del país. Encara hi ha molta gent de Barcelona que no sap que som a una hora de cotxe de la Meridiana. Això vol dir que gairebé és possible pujar al Ripollès per passar la tarda, tot i que també els volem explicar que a la nostra comarca els hi esperen experiències per omplir un bon grapat de dies. De totes maneres, també volem explorar la possibilitat de cooperar amb grans operadors de viatges per captar públic internacional ja sigui en origen o per complementar paquets d’estades a d’altres indrets de Catalunya.
- Sobre quins eixos es treballarà i quina estratègia es pensa seguir?
Els eixos de treball són exactament la natura, el romànic i la gastronomia. I l’estratègia passa sobretot per treballar el posicionament de la nostra oferta, adaptar el missatge als nous canals i les noves formes de comunicació, crear una nova imatge i obrir nous mercats. Com veieu, la intenció és fer el pas a una estratègia enfocada en el públic objectiu i no en el producte en si. És per això que l’adaptabilitat de l’estructura i l’estratègia de venda seran claus en aquest procés. Amb això, hem de fer un pas decidit cap a la digitalització de les vendes sense oblidar el taulell. Per aquest motiu una de les apostes, a part de crear una central electrònica de reserves conjunta, és convertir les oficines de turisme en veritables punts de venda d’experiències.
- Quines novetats tindrà el Ripollès que no tingui ara?
El que volem per damunt de tot és que el Ripollès en si sigui la novetat. Volem aconseguir que el nostre públic ens tingui clarament en ment de seguida que pensi en destinacions turístiques de natura. Això és primordial i encara ara som un lloc per descobrir perquè potser fins avui no ens hem explicat prou bé. Una altra novetat claríssima serà l’estructura de projecció i comercialització turística. Aquí els actors que conformen el sector turístic comarcal veuran com tot plegat fa un gir de 180 graus. Paral·lelament, i si voleu que parlem estrictament de novetats tangibles, puc referir-me a la part d’accions puntuals als municipis, que s’inclouen dins d’aquest projecte. Són accions que busquen millorar elements d’interès turístic o crear-ne de nous amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, aproximadament. A Ribes de Freser s’ampliarà la xarxa de rutes Itinerànnia, es milloraran cinc miradors i es crearà una via ferrada al Granòfir. A Ripoll s’ampliaran les instal•lacions de l’estació esportiva pensant en turisme d’esportistes d’alt rendiment. A Camprodon es faran actuacions a les muralles del castell de Sant Nicolau, al Pont Nou i al jardí històric de Can Vincke. A Sant Joan de les Abadesses s’adequaran els jardins Mirambet perquè siguin visitables, es convertiran en un centre d’interpretació de la flora i la fauna del Ter i es millorarà l’itinerari de natura de la vila. A Setcases s’adequarà tota la zona que ha d’acollir el centre d’interpretació del Parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser. A Campdevànol es farà un centre d’acollida de visitants i d’educació ambiental anomenat “Porta a la serralada de Montgrony” que serà el referent informatiu dels espais d’interès natural de la serra de Montgrony, Serra Cavallera i la serra dels Rasos de Tubau.
- Per quan serà una realitat?
Els objectius del projecte L’experiència dels Pirineus més autèntics són amb horitzó 2020. De totes maneres, no caldrà esperar fins llavors per palpar-ne els resultats. Alguns dels projectes municipals englobats en aquest pla ja estan en fase d’execució, fins i tot. Així que n’anirem notant els efectes de forma progressiva i us convidem a venir periòdicament al Ripollès per anar percebent aquests canvis.