Si volem tenir un país avançat a nivell d’innovació, l’administració local pot prendre un paper molt important com agent dinamitzador de la quàdruple hèlix. L’Ajuntament de Sant Cugat ha entomat aquest repte i ja fa un any que està desenvolupant el primer Living Lab o Laboratori Tecnològic dins d’una biblioteca. Aquesta és una estratègia que permet visualitzar com pot ser la Col·laboració Público Privada a nivell de col·laboració entre administracions, ciutadans, empreses i centres de recerca.
- Com va sorgir la idea de fer un Living Lab dins d’una biblioteca?
Ara ja fa cinc anys es va decidir dotar d’equipaments municipals el nou barri de Volpalleres, que a mesura que s’anava habitant, evidenciava cada cop més aquesta necessitat. La nostra sorpresa com a equip de govern va ser trobar-nos amb un veïnat molt proactiu, motivat i mobilitzat que abans de que poguéssim poder proposar el destí d’aquests equipaments, ens va donar un parell de propostes molt valentes i innovadores: la primera, que l’equipament a desplegar fos una biblioteca que acostés la cultura als ciutadans del barri; la segona, que aquesta biblioteca estigués dotada d’un living lab que dinamitzés la vinculació ciutadana al voltant de la biblioteca i promogués projectes d’innovació oberta al voltant de la cultura.
Si els polítics sempre demanem als ciutadans que s’involucrin a la vida pública de la ciutat, davant d’aquestes dues propostes tan ben raonades i defensades no podíem fer cap altra cosa que adherir-nos al projecte i promoure’l com a propi.
- Qui integra aquest projecte?
El Library Living Lab és un consorci format pel Centre de Visió per Computador, centre de recerca que aporta la coordinació de les activitats i la metodologia d’innovació oberta; la Universitat Autònoma de Barcelona, que va aportar els equipaments necessaris per arrencar el laboratori; i l’Ajuntament de Sant Cugat com a responsable de la Biblioteca Miquel Batllori que és l’equipament que alberga el Library Living Lab, laboratori que està adscrit a la xarxa europea de Living labs ENoLL, per les seves sigles en anglès.
Al consorci també s'hi integren l’Associació de Veïns de Volpalleres, com a promotors de la idea original, i la Diputació de Barcelona, com a responsable de la Xarxa de Biblioteques.
- Com es promou la innovació dins aquest Living Lab?
Tot i que el laboratori ocupa 100 m2 de l’espai de la biblioteca, les activitats que s’hi desenvolupen fan que tota la biblioteca esdevingui un laboratori ciutadà sobre usos de la cultura. L’activitat es canalitza en forma d’activitats o tallers que es desenvolupen al voltant d’un àmbit temàtic.
Però no ens deixem enganyar per l’aparença de les Activitats, son només la punta de l’iceberg. La part més important no es veu, i es tracta d’observar com els ciutadans i usuaris s’acosten a la tecnologia, l’utilitzen i la fan seva de manera que els científics poden identificar noves línies de recerca que permetin nous desenvolupaments i a la fi, innovació!
- Quins són els espais d’experimentació que s’estan treballant?
Les activitats que es desenvolupen al laboratori, sempre al voltant del mon de la cultura, es poden agrupar en els següents temàtiques: revaloritzant les col•leccions digitals, o com fer més accessibles i dinàmics els fons documentals; creació col·laborativa en 3D; biblioteques i museus repensats; aplicacions educatives, les Apps a les escoles; enllaçant el mon físic i el mon digital, o com arxivar de forma més divertida; nous paradigmes d’story telling, o com explicar de forma diferent els contes.
- Veient aquestes explicacions, un es planteja si han d’evolucionar les biblioteques...
Les noves tecnologies estan sacsejant el món de la cultura, no és un debat exclusiu de les biblioteques, però cal interpretar-lo en clau d’oportunitat, no d’amenaça. Des de la digitalització de la música, de les pel•lícules, dels mateixos llibres no es estrany trobar totes aquestes fonts a la biblioteca... potser millor dir-les mediateca, no? No crec que triguem gaire a trobar-hi videojocs!
D’altra banda, la facilitat d’adquirir i accedir a continguts culturals a Internet podria posar en dubte el rol de les biblioteques o mediateques com a museus de llibres. Però si els Starbucks han sabut evolucionar de la ‘venda de cafè’ a ‘viure l’experiència Starbucks per què les biblioteques no poden seguir la mateixa senda. Del ‘préstec de llibres’ podem passar a ‘viure l’experiència cultural’ i això inclou des de les sales d’estudi o el racó dels contes a estructures més complexes com un Living Lab.
- Animen a les empreses a fer servir aquests laboratoris d’experimentació?
Totalment. La innovació oberta requereix necessàriament de la participació de tots els agents socials, de tota l’hèlix: des dels ciutadans a les Universitats; des de les Administracions Públiques a les empreses. Cal que les empreses facin seu també aquest projecte, aprofitant la participació de la ciutadania per influir en quins reptes cal fer recerca, recerca que es durà a terme a les Universitats i que cal transferir al mon empresarial que innovarà amb nous productes d’interès per a la ciutadania i per a les administracions públiques. La innovació s’ha de fer entre tots.
- Aquesta iniciativa, quin impacte té pel barri?
En aquest cas crec que és més important donar rellevància a què aporta el barri al projecte. Estem parlant d’un barri jove, amb gent preparada i amb ganes de participar. En aquest entorn el Living Lab és una excusa, un mitjà que permet als ciutadans canalitzar tot aquest potencial participatiu i creatiu. Potser si que el Living Lab aporta aquesta cohesió als veïns, però el mèrit rau en el perfil i caràcter d’ells mateixos.
- Darrerament han creat el que anomenen FABLAB, quina és la seva finalitat?
El FABLAB, com al Living Lab, respon al mateix principi de fomentar la Innovació Oberta, on participen tots els agents de la quàdruple hèlix de la innovació: Ciutadans, Universitats, Empreses i Administracions Públiques. Però completa un altre punt de la cadena de valor de la Innovació que, en aquest cas, seria el prototipatge, és a dir, fer coses, convertir en realitat aquella idea dissenyada amb la col•laboració de l’usuari, desenvolupada amb els coneixements de les Universitats i fabricada amb l’empenta d’un emprenedor o un ciutadà a un espai dotat de màquines controlades per ordinadors, el FABLAB.
En aquest espai, doncs, es fan coses. I es fan de forma participativa, del paradigma Do It Yourself (DIY) al nou concepte Do It With Others (DIWO). Es facilita l’accés a la tecnologia creativa tant a petites empreses com a emprenedors que no tenen capacitat a adquirir-les, com a ciutadans i famílies que volen conèixer aquest mon de la ‘fabricació digital’ i, per cert, des de ben joves, accedint i coneixent el mon de la ciència i la tecnologia d’una forma ben simpàtica.
- L’Ajuntament aposta doncs per potenciar les #STEM o #STEAM com diuen vostès
Per suposat! Sant Cugat és una ciutat mitjana dins d’un país petit, per tant la competitivitat de les nostres empreses no passarà mai per la quantitat sinó per la qualitat, i aquesta qualitat està necessàriament lligada a la nostra creativitat i la nostra capacitat per innovar, per tant depenem del talent de la nostra gent i per això hem de potenciar i facilitar l’accés a totes aquelles disciplines vinculades al foment del talent, com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria o les matemàtiques (resumit en l’acrònim STEM, de les seves sigles en anglès) sense oblidar les arts (per això completem l’STEAM, afegint aquesta A) com a màxim exponent de la creativitat.