El municipi de Caldes d’Estrac ha endegat diverses iniciatives els darrers anys que destaquen pel seu grau d’innovació. Des d’ una nova xarxa d’enllumenat públic amb telegestió, sistemes de vídeo vigilància, un aparcament turístic fotovoltaic, plaques solars tèrmiques instal•lades en equipaments públics, un aerogenerador, el pagament de la zona blava d'estacionament a través de telèfon mòbil i ara una nova instal·lació fotovoltaica d’autoconsum instantània pel magatzem de la brigada.
Parlem amb Joaquim Arnó, Alcalde de Caldes d’Estrac, per conèixer amb més detall la implantació de totes aquestes noves idees.
- Sr. Arnó, estan satisfets dels tots aquests projectes que comentàvem anteriorment que han desenvolupat des del consistori?
Les administracions públiques hem de ser capdavanteres en les innovacions, però sobretot conseqüents amb allò que exigim als nostres ciutadans.
Tots els projectes mencionats, que ja no són projectes si no que són realitats, no són més que dur a terme tot allò amb que ens omplim la boca en exigir al ciutadà que faci, que és estalviar.
Alguns dels projectes són d’estalvi, i d’altres de producció, però al cap i a li fi, serveixen pel mateix, impulsar la reducció energètica i potenciar l’ús d’energies netes i acomplir amb els compromisos adquirits, tot i les dificultats que hi posa el mateix Estat que les impulsa, o impulsava.
No totes les inversions han estat ben rebudes per tothom, ja que hi ha persones que encara no han entès què significa l’estalvi o la innovació.
- Perquè creu que no s’entén?
Són conceptes nous i moltes vegades molt innovadors. Cal explicar molt bé des del consistori el que es persegueix en aquests tipus d’inversions per tal de que vagi canviant la manera d’entendre el progrés.
- Una vegada fetes les inversions és el moment de donar compte de les mateixes: Quina és la rendibilitat de l’aparcament turístic fotovoltaic? I a nivell medi ambiental què en destacaria?
La rendibilitat, els primers anys ha sigut l’esperada, si ens referim a l’aspecte econòmic, però excel•lent si tenim en comte altres aspectes com el mediambiental, del qual tant s’omplen la boca alguns y que després critiquen quan el desenvolupen els altres.
Lamentablement, l’estat que va impulsar aquestes polítiques ha creat una inseguretat jurídica de difícil comprensió i que penalitza precisament aquell que genera energia neta i no li permet l’autoconsum energètic.
- Quin és l'estalvi energètic que s’ha produït als equipaments municipals on han instal•lat de les plaques solars tèrmiques?
L’estalvi ha estat difícil de mesurar en alguns casos, ja que on s’ha instal·lat eren equipaments que no estaven en funcionament.
Tant sols a l’Escola de primària és on s’ha notat un decents notable.
- Arrel de la regulació punt per punt de l’enllumenat públic, quin ha estat l’estalvi experimentat?
Aquest si que ha estat un estalvi mesurable; tot i que hem canviat aproximadament el 50% dels punts de llum, i seguim canviant, l’estalvi ha estat de més del 40% en general i del 70% en els punts substituïts.
- També van instal·lar un aerogenerador per solucionar un problema de pudors i proliferació d’insectes a la Riera. S’ha aconseguit l’objectiu proposat?
Sí, l’objectiu ha estat assolit, tot i que tenim un projecte de millora que faria que l’extracció d’aigua de mar sigues molt més fàcil que amb la bomba que hi ha actualment instal·lada.
El plantejament va ser de generar l’energia necessària per accionar el bombeig d’ aigua del mar a la riera i evitar l’estancament de l’aigua dolça, que era la que generava les pudors. Tot això sense costos energètics addicionals. L’objectiu ha estat assolit.
Per altra banda l’actuació anava complementada amb la cobertura de l’espai més exposat a l’assecament de les aigües, obra realitzada i ara convertida en un nou espai de passeig i més dignificat
- És significatiu el percentatge d’usuaris que hi ha hagut amb el nou sistema de pagament de zona blava per SMS?
El pagament realitzat per aquest sistema es del 4,5% aproximadament, però no es tant el percentatge, si no la comoditat del servei prestat, ja que un usuari pot realitzar pagament a la zona blava de Caldes des de qualsevol indret del món, mentre tingui cobertura de mòbil. Extraordinari no? Són tecnologies molt noves que quan van relacionades amb sistemes de pagament a la gent li costa un temps d’adaptació per a fer-li confiança.
- Quin és el valor que els ciutadans perceben de tots aquests nous avenços?
Bé, acabes trobant de tot. Des del que et felicita efusivament al que ho critica tot, per què creu que hi ha altres problemes més importants per resoldre, passant per la indiferència; però en general han estat ben rebuts.
No obstant, en tot projecte, obra civil o actuació municipal, la millor valoració és aquella que no genera valoració. Els ciutadans estem acostumats a criticar tot allò que no ens agrada, però gairebé mai a felicitar allò que es fa bé, ja que considerem que és una obligació de les administracions fer-ho bé. Per tant si no hi ha crítiques vol dir que ho hem fet bé.
- I ara, un nou projecte de fotovoltaica d’autoconsum instantània pel magatzem de la brigada. Quin és l’objectiu de fer aquesta instal·lació?
L’objectiu es generar el màxim d’autoconsum.
Podem ser capaços de tenir edificis que generin la seva pròpia energia, i els equipaments públics haurien de ser els pioners en fer-ho.
- Aprofundim una mica més en aquest tema. És amortitzable una instal·lació d’aquest tipus?
No tant sols ho és, si no que requereix poca quantitat d’inversió.
Són equipaments amb una llarga vida útil, per tan l’amortització pot ser a llarg termini. Però el més important és que sabem quanta energia som capaços de produir i quan ens consumeix l’equipament on l’haguem instal·lat. Per tant, per molt que les tarifes elèctriques canviïn, els costos d’energia seran els mateixos o la seva variació serà poca.
I el més important, la demostració que la sostenibilitat ambiental amb energia neta dels edificis és possible sense masses costos.
- Ens podria explicar quin és el funcionament?
És un funcionament ben senzill, unes plaques fotovoltaiques capten l’energia solar que subministra de forma directa als punts de consum energètic de l’edifici que ho necessiten; L’orientació de les plaques va en funció de les hores del dia que més requeriment energètic hi ha a l’edifici i no en funció de la major producció solar.
L’energia sobrant que no es consumeix, no s’aboca a la xarxa per evitar la penalització existent, si no que es deriva cap a l’escalfament d’aigua calenta sanitària dels dipòsits acumuladors de les dutxes de l’edifici.
- Quines noves idees tenen en ment abans no s’acabi aquesta legislatura?
Vàrem fer una aposta, ja fa 7 anys, en la producció energètica neta i en la reducció de consums d’energies fòssils, ho vàrem signar en el Pacte d’Alcaldes per a la Sostenibilitat amb la frontera del 2020 per aconseguir les fites que ens vàrem proposar.
La Diputació de Barcelona ens va elaborar un PAES (pla d’Acció d’Energia Sostenible) on es recull totes les accions realitzades, en projecte i de futur.
Malauradament les darreres modificacions legislatives i la deriva contraria a les energies netes que ha portat el Govern Estatal, el d’ara i també l’anterior, fa que algunes de les propostes que tenim al damunt de la taula, s’hagin de posposar fins a tenir conjuntures més favorables.
Però en cap cas aturem les accions dirigides a la reducció energètica i a la producció neta que faci que el nostre poble sigui energèticament sostenible, al menys en la part pública.
Entre els estalvis produïts i la producció energètica, podem afirmar que estem al voltant del 45% de generació d’energia elèctrica sobre el consum total.
Les properes accions estan orientades cap a l’eficiència dels edificis públic i l’estalvi en consums d’energies no elèctriques.