El Pla de Govern 2011-2015 de l’Ajuntament d’Olot conté quatre grans eixos d’actuació: El progrés econòmic, una millora en l’Àrea de Benestar Social i Atenció a les Persones, una adaptació del planejament a les necessitats del segle XXI i una millora dels serveis.
Parlem amb el Gerent de l’Ajuntament d’Olot per fer un balanç d’algunes de les accions més innovadores que s’han dut a terme a la ciutat, algunes de les quals són referents a tot l’Estat.
-Quines accions més rellevants s’han dut a terme els darrers anys per fer avançar l’economia olotina?
Per primera vegada l’Ajuntament d’Olot ha disposat d’un Pla de Govern estructurat que recull les principals actuacions que guien l’activitat d’aquest mandat. Una de les virtuts del document és que totes les actuacions responen a un model consensuat per totes les regidories i que proporciona un equilibri i una transversalitat entre les diferents àrees de govern. En l’àmbit concret de la promoció de la ciutat, el comerç i el turisme destacaria les actuacions que impulsen Olot com un destí turístic familiar, lligat als seus actius culturals, naturals i gastronòmics, com per exemple la fira agroalimentària de productes de qualitat d’abast nacional Orígens. També el nou Mercat d’Olot, que comparteix ubicació amb una gran superfície, que a més de revitalitzar el centre de la ciutat ha creat llocs de treball. Per últim voldria destacar totes les actuacions que estimulen i donen suport a la iniciativa empresarial: servei de mentoratge, recerca de capital per a nous projectes, suport al clúster de la indústria de la injecció del plàstic, del sector agroalimentari i del tèxtil. Tot això en un marc de cooperació amb la resta de la comarca amb la creació de l’ Agència Garrotxa Desenvolupament i estimulant la iniciativa d’emprenedors (Premis 100% Emprenedors, Fòrum Inversor, Fòrum d’Oportunitats Empresarials...).
-La nova Plaça Mercat d’Olot és realment un referent econòmic a la ciutat. D’entrada sobta veure en un mateix recinte un model de comerç tradicional i un de gran consum, però, potser això incrementa l’èxit de la dinamització del mercat?
La idea és poder cobrir el màxim de necessitats dels compradors en un mateix espai en el centre d’ Olot, amb una oferta de productes diferenciats i de proximitat, on l’element qualitat és prioritari, que conviu perfectament amb l’oferta d’una gran superfície, amb productes de consum, de producció massiva i no diferenciada, on l’element preu és el més important. D’aquesta manera els dos models de negoci es veuen mútuament beneficiats, i de retruc el comerç del centre de la ciutat ha guanyat en dinamisme.
-El concepte d’aquest mercat és innovador en sí mateix, però també en quant al model d’energies renovables que el sustenten. Ens pot explicar en què consisteix aquest model únic a Espanya?
Vivim en una ciutat i en un territori on els valors ambientals són un actiu molt apreciat per la població. És per això que la concepció de la nova Plaça Mercat no podia oblidar els aspectes de sostenibilitat ambiental. Pel que fa a la climatització (fred i calor) s’ha confiat en un sistema que combina les fonts de subministrament tradicional, com la solar i el gas, amb la geotèrmia i la biomassa.
-De fet, aquest projecte energètic neix a l’entorn del nou Mercat, però alimentarà molts altres equipaments municipals. Quins?
El nou mercat municipal no només és un equipament comercial; és un projecte que ha de generar el màxim de beneficis al seu entorn. Aprofitant la seva ubicació en un “pool” d’edificis públics hem creat una xarxa “espavilada” de fred i calor, amb una Sala de les Energies o espai pedagògic per explicar i divulgar el projecte, que subministrarà energia al Mercat, a la residència per a gent gran Montsacopa, a l’edifici de l’antic Hospital Sant Jaume, (on en un futur s’hi aplegaran l’Oficina de Turisme, els organismes autònoms de l’Ajuntament, la residència per a gent gran de la Fundació Hospital Sant Jaume i alguns locals comercials que faran econòmicament sostenible l’edifici) i a l’edifici de l’Hospici (seu de l’Observatori del Paisatge, del Museu de la Garrotxa, de la residència La Caritat...).
-També s’han dut a terme iniciatives formatives molt interessants. Una d’elles el conveni signat amb ESADE per impartir un curs per alts directius a la Ciutat. Com s’han rebut aquestes noves propostes formatives de primer nivell?
Impulsar una oferta educativa d’aquest nivell des d’una ciutat com Olot té sentit quan es té clar que hi ha un grup d’empreses del sector industrial i de serveis que configuren el motor principal de la nostra economia. Així doncs l’any 2013 es va ampliar la formació de l’ àrea d’empresa de la Fundació d’ Estudis Superiors d’ Olot amb una primera edició del “Programme Leadership Development” d’ESADE. El 2014 es va impartir el Programa de Direcció Financera i per aquest any 2015 hi ha prevista la primera edició del Programa en Direcció de Recursos Humans i la reedició a partir del dia 28 de febrer del “Programme Leadership Development”.
-Sabem que Olot està treballant en algun Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT), en el marc del RIS3CAT. Quins són el principals actius i oportunitats identificades del territori?
El PECT d’Olot i la Garrotxa, que anomenem “El centre dels volcans” ens identifica com un territori cohesionat, manejable i gestionable, amb un entorn de qualitat atractiu per a les empreses innovadores, on hi destaca un clúster al voltant del sector agroalimentari amb molt d’abast, amb una llarga cultura emprenedora de feina ben feta i que sap treballar en comú. No podem deixar de banda els valors patrimonials del territori i la seva vinculació amb el turisme. Tots aquests elements han d’anar acompanyats amb la detecció i atracció de talent i l’impuls de la formació. Totes aquestes potencialitats són les que han d’alimentar el node d’un living lab territorial, que és precisament el Centre dels Volcans.
-Quins actors del territori s’engloben en aquest projecte?
S’han definit diferents partenariats especialitzats per a cadascun dels set àmbits de treball del PECT. Més important que fer-ne una relació exhaustiva és esmentar que s’ha buscat el compromís dels diferents actors de la quàdruple hèlix (administració, empresa, societat civil, centres d’innovació) més idoni per a cada àmbit, incorporant quan faci falta actors de fora del territori.
-Una vegada detectades les oportunitats què esperen aconseguir?
RIS3CAT ens ha proporcionat un àmbit de treball i una metodologia completament diferents del que estàvem acostumats fins ara. El primer repte és obtenir l’èxit amb l’obtenció de finançament, quan es convoquin els ajuts, de la nostra proposta. I si és així, aconseguirem dos objectius: un de tangible, en forma de finançament dels projectes sectorials del pla; i l’altre, una nova manera de relacionar-nos i de treballar conjuntament amb tots els actors del territori.
-En l’Àrea de Benestar Social i Atenció a les persones quina ha estat l’acció més destacada?
Sense cap de dubte ha estat la d’adaptar la nostra estructura organitzativa i de funcionament, que estava pensada per a una determinada situació socioeconòmica, a una realitat molt diferent arrel de la situació de crisi. Hem aconseguit agilitzar l’atenció a les persones en situació social de risc i de trobar els recursos necessaris per atendre aquestes situacions.
-Tot i que quan un parla d’Olot pensa amb els seus paratges naturals, el paper de la indústria és molt important a la comarca. En aquest sentit el desplegament de fibra òptica és clau per competir amb altres ciutats del segle XXI, ¿no?
El desplegament de la fibra òptica és una condició necessària per a competir, però no és una condició suficient. Cal saber aprofitar les oportunitats que globalment els sistemes de tractament, d’anàlisi, de transmissió i comunicació de la informació ens ofereixen. No només les que ofereix la fibra òptica. La fibra és una gran autopista, però el realment important és què hi fem circular. Cal doncs que els sectors productius sàpiguen aprofitar aquest avantatge competitiu a favor seu.
- Pel que fa a l’Àrea de Serveis, quines millores s’han impulsat?
Proximitat al ciutadà és el valor que ha inspirat les actuacions en aquest àmbit. Ha estat un gran èxit l’aplicatiu anomenat «Ciutat dels detalls», mitjançant el qual, com diu el lema, «la fem entre tots». El ciutadà ens informa presencialment, telefònicament o electrònicament de deficiències que ha detectat. I en quatre anys haurem rebut 10.000 detalls amb una resolució de més del 85% dels casos. Això ens ha ajudat a ordenar les actuacions de millora i de respondre ràpidament a la demanda ciutadana. S’han impulsat molt la participació ciutadana en els processos deliberatius i també en la redacció de plans, projectes i reglaments que els afecten directament.