ENTREVISTA A JORDI MAZON

Jordi Mazon lidera iniciatives pioneres per combatre el canvi climàtic i reduir les emissions de CO2, destacant el Pla de Naturalització de la ciutat. A més, com a professor de l'EETAC, ha impulsat projectes de Ciència Ciutadana com el Co-Carbon Tree Measurement. Pel que fa a la mobilitat, Viladecans encara no compta amb un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible definit, però estan recollint dades per iniciar-lo. En l'àmbit de la gestió de residus, han implementat models adaptats a les particularitats de cada barri, destacant-se pel seu enfoc innovador.

A continuació, plantegem algunes preguntes per conèixer millor aquestes iniciatives.


- En relació amb el Pla de Naturalització de Viladecans, quines són les accions concretes que s'han dut a terme fins ara i quins resultats esperen aconseguir a llarg termini?

El primer pas que hem fet és tenir una diagnosi de la naturalització de la ciutat, que ens defineix l’estat actual del verd urbà, i el que el pla de naturalització ha de tenir en compte per assolir l’objectiu de tenir una ciutat captadora de CO2 atmosfèric, i més adaptada a la nova realitat climàtica. El pla de naturalització està en aquests moments no està encara finalitzat. Malgrat el fet que no el tinguem encara, estem desenvolupant polítiques municipal que van de forma decidida a una ciutat amb molta més naturalització. La línia de treball de la naturalització impregna moltes línies de treball que es porten a terme de manera transversal, com ho és l’urbanisme amb actuacions basades en la natura a través de naturalitzar,  tant des del vessant de la gestió de parcs i jardins en diverses línies, com les plantacions en espais que no compten amb arbrat, la pràctica reducció de l'ús de productes químics, foment de la biodiversitat,  instal·lació de caixes niu, refugis de fauna, superfícies de reservori d'enemics naturals, aixecament de paviments per sòls tous que refredin la ciutat, etc... Totes aquestes línies de treball quedaran avaluades, descrites, temporalitzades i valorades en un pla de Naturalització que ben aviat tindrem finalitzat. Actualment  estem enllestint l’estudi de compliment de la regla 3-30-300, que està enllestida aquesta tardor, i que marca el camí per desplegar-la en els propera anys. Aquest estudi defineix una estratègia i una metodologia pionera per a la implantació de la regla 3-30-300. 

La naturalització és clau per a la coherència de les polítiques municipals, per transformar la ciutat i adaptar-la al canvi climàtic, refrescant-la als estius, general espais de confort tèrmic, prioritzant l’espai públic per a les persones i no els vehicles, fomentant la biodiversitat que ja ens ha permès prescindir d’herbicides i combatre les plagues mitjançant control biològic. I sobretot, que aquest verd urbà, sobretot l’arbrat, capturi el carboni de l’atmosfera a l’hora que reduïm les emissions del CO2 per esdevenir, el més a prop possible del 2030 en una ciutat neutre en emissions, i negativa cap al 2050, que és l’objectiu que ens hem marcat dins de l’agenda urbana.  


- El projecte de Ciència Ciutadana Co-Carbon Tree Measurement sembla molt interessant. Ens en podia parlar i dir com ha estat la resposta dels ciutadans i quins impactes positius esperen obtenir amb aquesta iniciativa?

La quantificació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, es quantifica d’una forma ben definida en l’àmbit urbà, fonamentalment a través dels consums energètics. Això permet conèixer les emissions de CO2 que una ciutat té. En canvi però, la quantificació de la captura o segrest del CO2 atmosfèric en els sistemes biològics urbans, principalment l’arbrat, no està definit. Amb el projecte Co-Carbon Trees Measurement vam voler implicar a la ciutadania en la quantificació real del carboni dels arbres de la ciutat. Quan l’any 2024 vam proposar a les escoles un projecte ciutadà, impulsat per la UPC i l’ajuntament, la resposta va superar les nostres expectatives. Més de 700 escolars de 6è de primària i segon curs de l’ESO van mesurar en un parell d’hores el carboni de poc més de 1300 arbres, unes dades que ens son essencials per fer un seguiment de la neutralitat climàtica a la que aspira la ciutat. La iniciativa, a més a més de promoure la ciència entre la ciutadania, posa l’accent en l’arbrat urbà, que és molt més que un element decoratiu. Fa una funció cabdal en la neteja de CO2 de l’atmosfera, és un aliat per a la reducció del CO2 atmosfèric, a més a més de contribuir a fer les ciutats més saludables, i més fresques a l’estiu, combatent l’illa de calor urbana.
El projecte doncs, ha posat en valor el paper i la importància dels arbres urbans, i dona coherència a la resta de projectes que impulsem a la ciutat per fer-la més resilient al canvi climàtic. 


- Pel que fa a la mobilitat, Viladecans encara no té un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. Quines són les principals dades que estan recopilant i quines prioritats tenen identificades fins ara?

La prioritat fonamental en la mobilitat és la descarbonització. La mobilitat és la responsable del 58% de les emissions de CO2 a la ciutat. La missió clima marca uns objectius ben clars: reduir dràsticament les emissions i augmentar la captura de CO2. Per tant, està clar que reduir la mobilitat emissora de gasos d’efecte hivernacle és la prioritat. No és un objectiu gens fàcil. Hem de facilitar la manera que la ciutadania, convençuda, deixi sempre que sigui possible el vehicle privat en els seus desplaçaments, i opti per altres formes de moure’s. Per això en els darrers anys hem desplegat una xarxa d’espais ciclables segurs, interconnectada dins de la ciutat i connectant la ciutat amb el seu entorn. Fa tan sols 4 anys, anar a Castelldefels, Gavà o Sant Boi en bicicleta no era segur, no hi havia la infrastructura ciclable creada. Avui els connecta un carril bici, i anar a Barcelona des de Viladecans amb bicicleta és totalment possible de forma segura, en un temps de 40 minuts (inferior al cotxe en hores punta). La creació d’infraestructura ciclable segura no és suficient per fomentar una mobilitat activa ciclable, sinó que ha d’anar acompanyada de la instal·lació de zones d’estacionament segur a l’espai públic. La nostra realitat urbanística, a diferència d’altres ciutats europees, no permet tenir un pati interior als edificis, i per tant els veïns i veïnes han de pujar la bici al pis. Això desincentiva l’ús de la bici. Per això hem instal·lat 200 places d’estacionament de bicicletes segures als barris, i prop de 400 zones d’estacionament en forma d’U invertida. 

La mobilitat urbana ha de ser diversa. Per això també com a eix prioritari de la descarbonització ha estat l’increment de freqüències i noves línies de bus urbà i interurbà, i que s’aturin tots els rodalies a l’estació de Viladecans, que fins fa un any no ha estat possible. I hem implantat el vehicle elèctric compartit, amb dues unitats que anirem augmentant a mesura que puguem. 

Viladecans ha implantat una zona de baixes emissions que afecta a tot el municipi, no només al centre com passa en altres ciutats, ja que tots els habitants dels barris tenen el mateix dret a una bona qualitat de l’aire. A això, hem implantat zones verdes d’estacionament prioritari als residents, i evitar així el trànsit de vehicles no residents als barris, que han d’estacionar, si no volen pagar, a les perifèries dels barris. Això redueix sorolls i contaminació als barris de la ciutat. 

Viladecans és una ciutat compacta, gairebé dels 15 minuts. La mobilitat interna ja es realitza, majoritàriament a peu. Fomentar aquest tipus de mobilitat passa per generar espais pacificats, de prioritat de vianants, renaturalitzats. Aquesta és també una de les prioritats vinculades a la mobilitat. 

Viladecans té un PMUS aprovat pel ple al 2016. Ara estem actualitzant-lo, associats amb d’altres ciutats europees mitjançant un projecte europeu que té una mirada ambiental de la mobilitat. Les dades que estem recopilant per tenir aquest nou PMUS, dins del projecte europeu dins del programa URBACT, no són només del tipus quantitatiu habitual (aforaments del nombre de vehicles circulant, ciutadans, etc...) sinó que inclouen les necessitats i aportacions dels diferents col·lectius representats en els grups de treball: associacions de gent gran, de joves, de veïns dels diferents barris, d’entitats reconegudes com l’ONCE, d’empreses de transport urbà com AVANZA o de cooperatives dedicades a la mobilitat (Som Mobilitat), a més d’altres administracions amb competències en mobilitat com l’AMB. Tota aquesta informació recopilada quedarà visibillitzada en un document final que ha de servir en l’actualització del PMUS durant la fase de pre-diagnosi i, més tard en la proposta de millores. De fet, al document hi haurà fitxes amb accions concretes que inclouran dates d’implantació, costos previstos i responsabilitats, entre altres.


- La gestió de residus a Viladecans ha incorporat diferents models segons les característiques dels barris. Quins reptes i beneficis han identificat en aquesta diversificació de sistemes?

Viladecans es troba a la cua de municipis metropolitans en quan a reciclatge en origen, al voltant del 34% de recollida selectiva. El repte que ens proposem és ben evident: complir els objectius que ens marquen l’administració estatal i europea. Des de que era petit, les campanyes de conscienciació sobre el reciclatge han estat ben presents a la ciutat, tant les portades a terme per l’ajuntament, la Generalitat o l’Estat. Però la realitat és que estem estancats en el percentatge de recollida selectiva. Cal per tant, a més a més de campanyes, canvis que apel·len a la forma de recollir els residus que fomentin un increment de la selectiva. Aquesta canvis s’ajusten a la realitat urbanística de la ciutat, amb barris construïts en èpoques molt diferents i per tant, amb un urbanisme molt variat. Per això, en els barris de cases unifamiliars i a quatre vents, s’implanta un sistema de recollida porta a porta de totes les fraccions, excepte el vidre que serà en contenidor. En el barri de Llevant, en procés de construcció però ja amb famílies vivint en alguns blocs, s’ha dissenyant per no tenir contenidors al carrer, sinó que cada bloc té un quarto de contenidors, on es farà una recollida porta a porta domiciliària. Finalment, la resta de la ciutat, on hi ha blocs de pisos d’entre 2 i 8 plantes, s’implantarà un sistema híbrid, amb contenidors oberts i tancats amb targeta, que permetin fer un seguiment de la ciutadania que participa, bonificant-los en la taxa de residus. La idea és reduir la fracció rebuig i fomentar molt l’orgànica, les dues fraccions claus per assolir els objectius supra locals. 


- La implementació del sistema Porta a Porta en alguns barris ha generat resistències o ha estat ben acollida per la ciutadania? Quines mesures d'informació i sensibilització han aplicat per facilitar el canvi?

La implantació del porta a porta en els barris s’inicia al juliol. De moment hem fet reunions i campanyes informatives sobre el nou sistema de recollida. Per ara, en els barris on s’implanta, l’acceptació és gran, ja que són barris amb pendent, on la dificultat de poder instal·lar contenidors i passar el camió de recollida no és possible. Així que preveiem una bona resposta de la ciutadania d’aquests barris, que contribuiran a incrementar el percentatge de reciclatge del municipi. 


- Des de la seva perspectiva com a professor i com a responsable polític, quina importància té la implicació ciutadana en l'èxit de les polítiques de sostenibilitat i transició ecològica?

Molt sovint em pregunto si un científic, com és el meu cas (professor al departament de física de la UPC) pot fer política i sobreviure. La reflexió, tot i semblar una mica dramàtica o fins i tot un pèl còmica, no és menor. La ciència té com a base fonamental la coherència, el rigor. El científic investiga, elabora models en base a les lleis de la natura, que ha anat modelitzant i comprenent. La política té com a base la participació de la ciutadania, no només cada quatre anys, sinó de forma constant, per fer la vida de tothom millor. I aquí és on, de vegades, hi ha un xoc entre el que la ciutadania desitjaria, i el que la responsabilitat política aconsella fer. Per exemple, sabem de la importància de tenir unes ciutats naturalitzades, amb una elevada biodiversitat, perquè això ens ajuda a reduir, a eliminar fins i tot, l’ús d’herbicides o productes químics per combatre les plagues. Però de vegades la ciutadania això ho percep com a una major presència d’insectes o “bitxos” que els perjudica. Un altre exemple molt freqüent és el límit de 30 km/h en carrers urbans. Si preguntem a la ciutadania, una bona part opinarà que no hi està d’acord, és molt poca velocitat. En canvi, aquest límit és fonamental per evitar la resuspensió de partícules ultrafines situades sobre l’asfalt, provinent del desgast dels frens i dels pneumàtics, i que un cop respirades van directament a la sang. La relació entre alguns càncers i malalties cardiovasculars i aquestes partícules és evident en milers d’estudis científics. A banda de reduir l’accendintabilitat. 

I aquí és on entra el paper de la docència. És fonamental explicar el perquè de les coses, no informar del que es fa, sinó explicar perquè es fa, tractar a la ciutadania com a persones capaces d’entendre les coses si s’expliquen bé, de forma rigorosa però divulgativa. És aleshores quan s’alineen amb les accions polítiques, i s’eviten malentesos. Explicar i arribar a la ciutadania és un repte que molt sovint, les administracions no han resolt encara avui dia. 

Una anècdota que explico sovint és un dia que uns veïns em comentaven, molt amablement, com de “bruta” estava una zona del carrer perquè les herbes estaven molt crescudes. Era primavera, amb les pluges i l’inici de la calor, les herbes creixen ràpid. Feia poc que havíem deixat de fer servir herbicida al carrer. Els vaig explicar que la molècula de l’herbicida, que fins ara havíem fet servir, bloquejada la capacitat de fer la fotosíntesi dels vegetals, i la planta moria en pocs dies. Però que aquelles molècules d’herbicida, no només es queden sobre el vegetal, sinó pel terra, per l’asfalt. La resuspensió si passa un vehicle, fa que la puguem respirar, amb el perjudici demostrat que té (de fet aquest herbicida la UE el posa com a potencial cancerigen). Vaig continuar explicant que hem deixat aquest herbicida, i que arranquem manualment les herbes. Que les herbes no és brutícia, que fomenten la biodiversitat que combat les plagues, que capturen contaminants perquè estan a l’alçada del tub d’escapament dels cotxes, i que què preferien, o no veure ni una herba però que potser estan respirant ells i la seva família herbicida, o ser una mica tolerants amb les herbes, i saber que estan vivint en un entorn segur, i que és qüestió de dies o setmanes, que els equips (sobresaturats a la primavera arrencant herbes) deixaran l’entorn net d’herbes. La resposta dels tres veïns va ser unànime: preferien la salut. Des d’aquell dia, no m’ha arribat cap queixa sobre les herbes. Però a l’ajuntament arriben, perquè no a tothom li arribat aquesta explicació. La docència, explicar en comptes d’informar, és bàsic per a que la ciutadania estigui convençuda del benefici de les polítiques mediambientals, que molt sovint no són ben enteses. 


- Per acabar, quins són els pròxims passos i projectes més immediats que tenen previstos des de la regidoria per continuar avançant cap a una Viladecans més sostenible?

El gran repte que tenim actualment és tenir una ciutat neutre en emissions de CO2, el més a prop possible del 2030. Ho estem fent de la mà de la plataforma CitiES 2030 i de la NetZero de la UE, implicant a l’acadèmia, les empreses, les administracions i la ciutadania organitzada, el que es coneix com la quàdruple hèlix, i mitjançant la metodologia que marca la UE. És un repte de primera magnitud, que implica un canvi en l’organització urbana, l’estructura interna, la forma de treballar. És una eina de transformació urbana molt important, ja que alinea a tots els agents urbans per assolir un objectiu molt ambiciosos, que passen per reduir de forma dràstica les emissions de CO2 (descarbonitzar la ciutat), i incrementar la captura de CO2 (a través dels sistemes verds urbans i periurbans).