A Lleida han trobat la manera d'aprofitar les tones de fang que es generen a la depuradora: les transformen en energia i, des de fa un any, també l’aprofiten per fer biocombustible per als cotxes. És un projecte pioner a Catalunya. De moment els serveix per cobrir les necessitats dels vehicles de l'empresa, però des de la Paeria ja s’està estudiant incorporar-ho al sistema d’autobusos urbans. En parlem amb Jordi Palatsi, Cap de Serveis de la Depuradora de Lleida.
- Ens pot fer cinc cèntims sobre aquest projecte pioner?
L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Lleida ja porta molt anys produint biogàs, a través de la digestió dels fangs produïts en el procés de depuració de les aigües residuals, i aprofitant-lo per produir energia elèctrica i tèrmica en regim d’autoconsum mitjançant la cogeneració (autosuficiència de la instal·lació). El bio-metà és una via més per aprofitar aquest biogàs i evitar la pèrdua d’excedents o la seva combustió en torxa. Es tracta d’un procés desenvolupat per Aqualia, sota la patent i marca comercial ABAD-Bioenergy®. És un clar exemple de desenvolupament d’una tecnologia, que es va començar a investigar l’any 2014, amb una petita planta pilot a l’ EDAR del Torno (Chiclana de la Frontera, Cádiz), i que s’ha anat millorant i escalant fins a l’actual instal·lació de Lleida, amb una capacitat de producció de 10 Nm3 de bio-metà/hora. L’ABAD-Bioenergy®, és una tecnologia de concentració/depuració del biogàs fins a qualitat vehicular.
- D’on sorgeix la idea d’aquesta iniciativa?
Es tracta d’una tecnologia que es desenvolupa al Departament d’I+D d’AQUALIA, i arriba a Lleida en el marc del projecte SMARTGreengas (IDI-20141342 IDI-20141344). Aquest projecte, amb ajut de finançament del programa CIEN (Consorcio de Investigación Empresarial Nacional) del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial), que comptà amb fons FEDER europeus, va desenvolupar algunes de les seves activitats en l’EDAR de Lleida; principalment encaminades a l’optimització en la producció de biogàs (pre-tractaments a la digestió anaeròbia) i aprofitament del mateix. La instal·lació de Lleida, a part de ser una aplicació plenament operativa, ha permès realitzar diferents actuacions o millores d’optimització de la tecnologia, amb col·laboració de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).
- Quins beneficis aporta pel Medi Ambient aquest nou ús del fang?
Mediambientalment el bio-metà presenta dos avantatges fonamentals. Per un costat estem substituït un combustible fòssil per un gas 100% renovable, i per l’altre, les emissions de vehicles propulsats per bio-metà són menors a les d’altres combustibles tradicionals. A nivell d’anàlisis de cicle de vida, aquest combustible presenta una empremta de carboni fins i tot més baixa que un vehicle elèctric (la producció de bateries tenen associades una producció de CO2 elevada, Wheel to Wheel).
- Veieu el bio-metà com un combustible a l’abast de tothom al llarg del temps?
La producció de biometà a Europa constitueix un dels objectius de desenvolupament sostenible, reduint les emissions de CO2 equivalents, millorant la qualitat de l’aire i assegurant una independència o sobirania energètica. Aquest tipus de tecnologies estan alineades també amb les normatives europees (Directiva 2003/30 CE) o els projectes estatals de Canvi Climàtic i Transició Energètica, per la qual cosa cada dia seran més freqüents. Aqualia, actualment ja disposa de 5 plantes industrials en funcionament a Chiclana, Gujuelo, Madrid i Jerez, a més de la de Lleida, i dos més en fase de construcció ( Madrid i República Checa) gràcies a diversos projectes finalitzats com All-gas i SMARTGreengas o d’altres en marxa: Advisor i l’Scalibur.
- Hi ha marques automobilístiques o d’altres àmbits interessades en aquest projecte?
Si, és clar. Moltes marques fabriquen vehicles propulsats amb GNC (Gas Natural Comprimit) que poden ser perfectament compatibles amb el bio-metà, que evidentment ha de complir amb els estàndards de qualitat (UNE-EN 16723-2:2018). De fet, SEAT va participar junt amb Aqualia en el projecte Smart Green Gas, facilitant dos vehicles de proves que van recórrer mes de 30.000 km exclusivament amb biometà i que es van revisar exhaustivament en acabar les proves essent els resultats favorables. Actualment l’EDAR de Lleida proporciona combustible a 6 vehicles (també del grup Wolkswagen) del Servei d’Aigües de la ciutat, que fins a la data han recorregut mes de 60.000 km.
D’acord amb GASNAM (Associació Ibèrica de Transport Sostenible), a Març 2021, existeixen a l’estat espanyol 101 estacions de gas natural comprimit (GNC) i 41 projectes en execució, que poden ser compatibles amb el bio-metà.
- Quin impacte pot tenir per la Paeria (o per a un ajuntament/institució) l’ús del biogàs i bio-metà com a combustibles o font d’energia en els equipaments municipals?
L’EDAR de Lleida, com a instal·lació municipal., ja s’abasteix els seus requeriments tèrmics, i part dels elèctrics, mitjançant el biogàs produït. Actualment s’estan estudiant alternatives per utilitzar els excedents de calor per a processos d’assecatge tèrmic dels fangs, per tal de millorar la seva higienització i aplicació com a fertilitzants. Una altra alternativa passa per explorar les xarxes de calefacció centralitzades o District Heating, que ja porten anys funcionant en altres països de la Unió Europea, i que comencen a popularitzar-se al país. Segons dades de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energia) a l’estat espanyol, a finals de 2020, hi havien registrades 402 xarxes de District Heating en funcionament. Paral·lelament, com ja s’ha comentat, des de la Paeria ja s’està estudiant incorporar el bio-metà de la EDAR al sistema d’autobusos urbans.