L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Ajuntament de Manresa han presentat el primer projecte de simbiosi industrial que es desenvolupa a Catalunya. La simbiosi industrial és una eina d’aplicació pràctica del concepte d’economia circular en el teixit productiu que busca millorar l’eficiència en l’ús dels recursos i, per tant, reduir els costos i augmentar els beneficis, aprofitant les sinèrgies entre les empreses a través de l’intercanvi de materials, energia i aigua.
Parlem amb Jordi Serracanta per saber més sobre el projecte, anomenat Manresa en Simbiosi.
- En què consisteix aquesta prova pilot?
La simbiosi industrial és una manera de fer negocis entre els empresaris, enfocat a aprofitar millor aquells recursos que les empreses per sí soles no poden usar: és a dir que, per exemple, matèries primeres o energètiques que fan servir les industries en els seus processos productius puguin optimitzar-se i comportar beneficis als empresaris perquè s’obtinguin a partir de recursos que altres llencen, com són els residus i calor de procés, o no s’aprofiten com l’aigua de pluja i espais buits, o poden ser compartits com ara els transports. És a dir, aplicació dels conceptes d’economia circular en el teixit industrial.
Fer que els empresaris treballin en oportunitats de negoci entre empreses diferents no és freqüent ni fàcil: qui fa la feina? Confiança? Temps i dedicació?
Amb aquesta prova que impulsem des de l’Ajuntament posem a disposició del conjunt d’empresaris d’aquí del Pla del Bages, les eines per identificar possibilitats de sinergies, tot creant l’ambient adequat per que els empresaris es trobin i dissenyin els models de negoci que facin viables aquests sinèrgies.
Un exemple: les empreses que usen plàstics sintètics podrien trobar una matèria primera en els residus de plàstic veïns, es requeriria un procés intermedi de preparat per assegurar la qualitat necessària; (granzejat i després el filat per a obtenir la fibra sintètica específica). En aquest cas, cal que es posin d’acord empreses que fan els residus, les que el poden tornar a fer servir com a fibra , les que la poden processar, les que el transporten. El projecte Manresa en simbiosi provoca que es trobi l’entorn adequat per què apareguin les persones que es vulguin convertir en impulsors d’aquesta proposta.
- Quins són els principals objectius que es persegueixen?
L’objectiu bàsic és potenciar aquesta nova manera de fer, una cultura empresarial que s’interessi per aconseguir recursos que puguin ser més econòmics, en el que es potencien les transaccions entre veïns, el que llença una empresa (que tot sovint li costa diners) ho pot aprofitar el del costat (a un molt millor preu). Amb aquesta pràctica de compartir recursos/residus entre empreses, es creen noves necessitats de processos i per tant de nous negocis i canvis en els processos productius, per adaptar-se a una millor manera de fer servir els recursos que fa que es redueixi el seu ús i per tant s’assoleixi una sostenibilitat més alta dels processos productius. A més estimula la innovació (R+D) i l’ocupació a mitjà-llarg termini.
- Qui col·labora en aquest projecte?
El projecte sorgeix en oferir-se el municipi de Manresa (des de la regidoria de Medi Ambient), a una iniciativa que l’Agència de Residus volia testar per treballar amb el teixit productiu d’un territori per millorar l’ús dels seus recursos, amb l’impuls del Consorci de Residus del Bages, que lidera una gestió de residus innovadora en l’aprofitament dels mateixos.
Per altra banda la Diputació de Barcelona, des de la seva política de suport al teixit industrial, potencia la simbiosi industrial com una forma d’emprenedoria en el sector productiu i d’activació industrial, acompanyat d’iniciatives que serveixin per a millorar l’associacionisme empresarial.
Una vegada dibuixat el projecte s’hi van afegir actors fonamentals: l’associació d’empresaris de Bufalvent, una de les associacions més actives de Catalunya en el sector manufacturer, bàsic en un procés de simbiosi on els protagonistes són els empresaris. I el Centre tecnològic de Manresa (CTM), que s’ha anat especialitzant en el desenvolupament de tecnologies moltes dedicades a l’aprofitament i re-valorització de residus. Comptem pel desenvolupament del projecte amb l’empresa Símbiosy que aporta la metodologia de treball per impulsar i coordinar tots els actors del projecte de simbiosi industrial a Manresa.
- Com han rebut la iniciativa els empresaris locals?
Molts empresaris no coneixen encara el potencial que té la simbiosi industrial, és un concepte nou, que cal explicar. De les entrevistes fetes a empresaris per a donar-lo a conèixer, es valora positivament l’estratègic que pot arribar a ser per el seu negoci, i augmenta el seu interès quan hi detecten possibles estalvis els seus costos productius, o que pot reduir residus problemàtics, o que pot donar valor ambiental a la seva marca.
- Quantes empreses participaran en el projecte?
El projecte és obert a les empreses de Manresa que vulguin participar-hi, que hi vegin el seu potencial innovador i de millora. Es treballa informant a un conjunt d’unes 600 empreses.
S’estan fent visites particulars a algunes empreses clau que es consideren a priori poden tenir potencialitats elevades de trobar sinergies i millores en el seu procés productiu dins l’entorn de Manresa.
-Aquesta és la primera iniciativa a Catalunya, perquè s’ha triat Manresa?
Manresa té un teixit productiu potent, és un territori on conflueixen a més de la industria manufacturera, altres activitats com la forestal, o l’agrícola, o la construcció concentrades en un mateix nus social. I amb uns empresaris en que tots es coneixen, i es poden impulsar dinàmiques de trobades on es sentin còmodes, i en té una avantatge addicional doncs els recursos com l’aigua, el clavegueram o els residus es gestionen per entitats públiques per tant poden donar prioritat al bé comú davant iniciatives com aquesta.
- S’extrapolarà a altres municipis?
La idea és que aquesta experiència pugui ser replicada en altres municipis i anar concentrant coneixement per no haver de malgastar esforços en tasques ja fetes. De fet ja hi ha municipis que estan començant a plantejar-ho. El nou paquet de mesures que va llençar la Comissió Europea el passat 2 de desembre van en aquest camí.
En el nostre entorn proper es poden afegir aquelles empreses d’altres municipis que els pugi interessar compartir les sinergies que des de el nucli d’empreses de Manresa es construeixin. En el Pla del Bages hi ha prou municipis propers amb teixit industrial potent que s’hi poden afegir a la dinàmica que fem dels de l’Ajuntament de Manresa: Sant Joan de Vilatorrada, Artés, Pont de Vilomara, Sant Vicent de Castellet, Santpedor...
- Quines seran les fases del projecte?
Són 3 fases:
1) Anàlisi de sinergies, per la qual cosa s’ha treballat en el procés de conèixer i informar a les empreses d’aquí.
2) Aflorament de sinergies. El proper el dia 12 de gener, es farà la primera sessió de treball amb empresaris on es visualitzarà el potencial de sinergies entre empresaris que poden aparèixer, com la que he explicat. Encara que el fet de posar en contacte als empresaris fa que apareixien nous potencials de sinergies no previstos inicialment, doncs la simbiosi tracta de donar les eines perquè siguin els propis empresaris els que la desenvolupin, els negocis els han de fer amb les seves habilitats i medis. No hi ha millor coneixedor del potencial de la empresa que el mateix empresari, quan troba un espai on hi ha altres empresaris que poden connectar-se i un sistema i entorn que doni continuïtat a les sinergies detectades.
3) Anàlisi cost/benefici de sinèrgies. En aquesta primera trobada podran ja materialitzar-se certes sinergies senzilles, i que es posin d’acord alguns empresaris i les tirin endavant. Però el més probable es que calguin processos intermedis d’aprofitament o alguna inversió que cal que necessiti avaluar com fer. Aquestes fase es treballarà en posterioritat al taller, i s’emplacen a una nova trobada donant temps a que es concretin i es valorin, tant tecnològicament com econòmicament
El procés complert del projecte que impulsa l’administració, es contempla que serà d’un any. Desprès la pròpia dinàmica empresarial podrà ser autònoma, tot i fent servir les eines i la col•lectivitat creada en aquest inici, aprofitant per crear la figura del “Gestor de recursos de Manresa” per donar continuïtat al projecte.
- Entrant una mica en la metodologia del projecte, com es detecten les sinèrgies entre les empreses?
Hi ha certes activitats que produeixen un tipus de residus que el pot aprofitar una altra, com les restes de menjar que es poden convertir en alimentació animal. O les aigües de pluja que es poden tornar a aprofitar. O certs residus que tenen valor com els olis o greixos que es podrien processar i tornar-los a fer servir una vegada nets o fer-ne energia. O matèries plàstiques que es poden tornar a reciclar en nous materials plàstics. Aquesta es una manera de procedir.
Per mecanitzar i saber d’aquestes sinergies l’empresa consultora Símbiosy, disposa d’una plataforma informàtica que a través del codi d’activitat de les empreses es pot saber quin tipus de residus i recursos fan i necessiten, i troba en el mapa les empreses properes que poden compartir interessos. Es una eina que es posarà a disposició de totes les empreses de Manresa que ho sol•licitin, i participin en les sessions de treball proposades-. Naturalment, en tot el procés hi ha la participació d’especialistes en reciclatge, en energia, en eficiència en l’ús dels recursos.
- En què consistiran les sessions de treball amb els empresaris?
És una trobada amb empresaris en què es posaran en comú persones amb les quals es podria fer negoci a través de conèixer les potencialitats que tenen d’aprofitar o produir certs recursos.
No sempre són senzilles les sinergies, però els empresaris són creatius i poden trobar les maneres de resoldre moltes casuístiques entre ells (cosa que han fet sempre) i si la qüestió és més complexa, es podran determinar quins són els especialistes que se’n poden ocupar.
- Una vegada implementada la col·laboració entre empreses com es comptabilitzaran els beneficis?
Doncs de diverses maneres: quantificant les millores econòmiques que hagin provocat les sinergies aparegudes, o el nombre de noves activitats que poden aparèixer si es crea valor afegit, o nova ocupació laboral, o noves empreses que puguin venir si se’ls presenta un entorn amb més competències empresarials, ja que disposin de recursos a millor preu que no en una altre polígon industrial.