GESA, amb més de 2.000 projectes realitzats per a l’Administració, és per molts ajuntaments un col·laborador que els ha ajudat en la gestió i redacció de projectes d'enginyeria, arquitectura i obra civil. Aquesta empresa però, en el seu afany d’atendre noves demandes de mercat està prenent un fort protagonisme en la realització d’auditories d’eficiència energètica tant d’enllumenat exterior com d’equipaments municipals així com en la redacció de plecs de clàusules per la licitació dels serveis energètics municipals, convertint-se així en la primera enginyeria que ha portat a terme a Catalunya la 1ª Empresa de Serveis Energètics (ESE) d’enllumenat públic.
1- La informació, la formació i la sensibilització de l’Administració Local en la millora de l’eficiència energètica, junt amb la innovació tecnològica, està provocant que molts ajuntaments es plantegin millores d’estalvi en els seus municipis?
Ens trobem davant un moment de canvi molt important impulsat principalment per dos factors: la necessitat de ser més eficients energèticament degut a l’escalada constant, al llarg dels darrers anys, del preu de l’energia (un estalvi avui és un doble estalvi demà) i la irrupció amb força de noves tecnologies al mercat que permeten portar a terme les actuacions necessàries d’eficiència a uns costos atractius. Aquests dos factors fan que si es posa tot en ordre realitzant un projecte executiu coherent i, independentment de la fórmula de finançament que s’utilitzi, es poden aconseguir estalvis econòmics importants així com millorar la qualitat de vida dels ciutadans ja que s’anula la llum intrusa o molesta, incrementant també el nivell de servei ofert.
2- En concret, Espanya és un dels països menys eficients d’Europa pel que fa a l’enllumenat públic: es gasten 116 KWh per habitant i any, enfront dels 91 de França o els 43 d’Alemanya. Quines mesures poden implantar als municipis per millorar l’enllumenat públic?
La situació actual en la que ens trobem amb enllumenats poc eficients energèticament i amb un nivell de servei generalment baix fa que tinguem una gran i única oportunitat per posar-nos al dia i començar a estalviar. Tenim una “única oportunitat” perquè en aquests moments el marge actual de millora és suficientment gran i permet pensar en fer actuacions integrals que aconsegueixin estalvis suficients per autofinançar aquestes actuacions de millora. Si pel contrari anem fent actuacions a petita escala aquest marge de millora es va reduint amb la qual cosa, en una realitat com l’actual en la que no es disposa de la capacitat d’inversió que seria necessària per equiparar-nos als països europeus amb enllumenats públics més eficients que comentes, arribem a un punt mort a mig camí d’aconseguir instal·lacions d'enllumenat públic realment eficients. Pel que fa a les mesures que es poden implantar als municipis per millorar l’enllumenat públic no és tant important la mesura final que es decideixi implantar, que vindrà condicionada per molts factors diferents, sinó pel fet que siguin mesures econòmiques, que ofereixin garantia total i que funcionin correctament des d’un punt de vista tècnic objectiu.
3- Les ESE s’ estant convertint en la millor eina per a la millora de l’enllumenat públic?
No necessàriament. Sigui quina sigui la fórmula final a utilitzar (fons propis, ESE, arrendament financer etc.) cada municipi té una situació en concret i uns condicionants que obliguen a buscar solucions a mida per cada cas. El que si que hem comprovat és que els municipis comparteixen l’objectiu final, que és fonamentalment la necessitat d’estalviar en la factura elèctrica i també la necessitat de millorar-ne el servei que se n’obté. La millor eina per a la millora de l'enllumenat públic és que existeixi una bona comunicació entre tots els agents que intervenen en el procés (tant a nivell de les diferents administracions públiques participants com de les empreses del sector privat), en la que tots podem vèncer les nostres resistències al canvi i que això ens permeti veure que hi ha, més que mai, un gran marge per a la millora de l'enllumenat públic.
4- Quina metodologia seguiu per a la correcta implementació d’un projecte d’estalvi energètic en enllumenat públic?
Primer de tot comprovem si es disposa d’un inventari. Si aquest és incomplet s’ha de completar i també actualitzar. Diria que aquest és un dels punts més importants a tenir en compte ja que la nostra feina es fonamentarà sobre la informació que contingui aquest inventari ja que reflecteix la foto inicial de partida que tenim de l’estat de les instal·lacions d’enllumenat. Aquest inventari ha d’incloure plànols amb la situació dels punts de llum, model de cada lluminària, potències de les làmpades instal·lades, dades històriques dels consums, tarifes i potències contractades, despeses actuals de manteniment etc. A partir d'aquí es redacta una rigorosa auditoria o projecte executiu, que reflecteix quina a de ser la foto final a obtenir amb el màxim nivell de detall possible de les solucions a implementar i que sigui fàcil d'interpretar i executar, tot aplicant el RD1890/2008 en el que s’aprova el reglament d’eficiència energètica de l’enllumenat exterior. A GESA fonamentem l'èxit dels nostres projectes tant amb un gran coneixement de les millors solucions tècniques disponibles en el mercat com en detallats estudis econòmics i financers que assegurin la viabilitat econòmica de les actuacions de millora a realitzar. És clau que la prescripció de solucions tècniques es faci de forma totalment independent sempre pensant en benefici de l'Administració i en l’eficiència energètica. El nostre objectiu és realitzar projectes executius que siguin realment útils, que ofereixin garanties d'èxit tant a nivell tècnic com a nivell econòmic. Posteriorment elaborem i redactem tota la documentació necessària per engegar tot el procés de licitació dels serveis energètics de l'enllumenat públic municipal segons el model de contractació seleccionat oferint un servei d’enginyeria i assessorament integral.
5- En el cas pioner de la xarxa d’il·luminació i semafòrica instal·lada a Martorelles, pel qual se us va atorgar un dels primers premis del II Congrés de Serveis Energètics celebrat recentment al Palau de Congressos de Catalunya, quines millores d’eficiència s’han realitzat i quins estalvis s’han estimat?
El "model Martorelles" d’estalvi va suposar el primer contracte de serveis energètics per enllumenat públic de Catalunya tot reportant a l’Ajuntament un estalvi econòmic de la factura elèctrica gairebé un 60% amb un contracte d’una duració de 9 anys. Es van prioritzar les solucions que incorporessin la utilització de llum blanca (millora de la reproducció cromàtica i de la profunditat de camp amb el conseqüent increment de la seguretat ciutadana), sistema de telelectura de comptadors i l'ús de noves tecnologies que permetessin obtenir un enllumenat públic més eficient, aconseguint incorporar per exemple sistemes de reducció de flux punt a punt. A més a més, es va fer una gran tasca transmetent a la ciutadania el perquè d'aquesta actuació i els beneficis que suposaria pel municipi tant a nivell econòmic com a nivell medi ambiental.
6- Acabeu de realitzar l'auditoria energètica de l'enllumenat públic de Sabadell, que són 30.000 punts de llum, així com la redacció del plec de condicions tècniques ESE, quines conclusions heu pogut extreure de l'experiència?
Ha estat un projecte molt bonic i alhora complicat per la gran quantitat de punts de llum i la complexitat d’escenaris diferents que s’han hagut de considerar. Treballar colze a colze durant el projecte amb Diputació de Barcelona i els tècnics de l'Ajuntament de Sabadell ha estat una experiència molt edificant en la que hem après moltes coses i de les solucions innovadores aportades de ben segur en sentirem a parlar ja que serviran d'exemple per a molts municipis que vulguin portar a terme actuacions similars en un futur.
7- Canviant de tema, pel que fa als equipaments municipals, com identifiqueu els paràmetres, equips i instal·lacions clau per elaborar l’auditoria energètica?
Sempre comencem pels equipaments que tenen un major consum energètic i que, per tant, solen ser els que tenen un major marge d'estalvi. En quan a les instal·lacions clau, climatització i il·luminació exerceixen un pes específic cabdal en el consum global dels equipaments. La forma de treball és similar a la que utilitzem amb l’enllumenat públic exterior ja que tenim molta cura en saber quina és la foto inicial que tenim i en definir tots els detalls de la foto final que volem obtenir.
8- Quins són els punts dèbils que trobeu habitualment a les instal·lacions municipals i que tenen potencial de millora?
Moltes vegades ens trobem que canviant hàbits i costums d’una forma molt bàsica i elemental aconseguim els estalvis més importants. Al contrari del que es pugui pensar, en un principi, no es tracta només de fer inversions de renovació o millora, sinó de posar èmfasi en informar, formar i sensibilitzar per tal de generar un canvi positiu en l'usuari final de les instal·lacions municipals.
9- Per quines energies renovables aposteu?
Tot i que depèn de cada situació en concret, la biomassa, sistemes de cogeneració etc. estan agafant molta força i són sistemes interessants de considerar. En algunes ocasions ens trobem que s'engeguen projectes que no són viables econòmicament simplement pel fet de que “és el que toca”. Nosaltres apostem per totes aquelles energies renovables que ens aportin garanties de que funcionaran i tindran una repercussió econòmica positiva al llarg del temps a les arques municipals. La nostra obligació com enginyeria és intentar aconseguir que el mercat es posi en línia mica en mica i que aconseguim unir l'interès que pugui tenir un Ajuntament amb una energia renovable en concret amb les garanties que ofereix i el preu que s’ha de pagar per instal·lar la tecnologia necessària, tot buscant el punt d’equilibri perquè la solució adoptada funcioni i rendeixi adequadament sense necessitat de subvencions.