L’Economia tradicional opera fabricant, consumint i llençant. Però avui dia, donada la limitació dels recursos, la sostenibilitat és un dels pilars de la nostra societat i aquest model deixa de tenir sentit i s’imposa el que s’anomena economia circular, que es fonamenta en recuperar totes aquelles coses que poden tenir un valor, com les matèries que poden tenir una segona vida o l’energia. En aquest nou marc consumidors i productors tenen un paper destacat, i com sempre, l’administració local té un rol fonamental al ser l’administració més propera al ciutadà. Per això, avui parlem amb Josep Maria Tost, Director de l’ARC, perquè ens orienti com produir valor de nou en determinats béns i perquè ens doni a conèixer iniciatives locals en aquest àmbit.
- En què es basa la filosofia de l’economia circular?
La filosofia de l'economia circular fa referència a tornar crear valor de forma cíclica, procurant que els fluxos de materials residuals tornin a tenir valor i es mantinguin dins del circuit de l’aprofitament, i no en el d’usar i llençar.
- Quin paper té o pot tenir un ajuntament en aquesta economia circular?
Els ajuntaments es configuren com un dels actors exemplificants, aplicant polítiques de contractació i compra pública que tinguin en compte aspectes de prevenció (fer menys residus), i aspectes de valorització (garantir que els materials poden ser aprofitats, i usar els materials o recursos que provinguin dels materials recuperats). Un exemple, en la reparació de camins de la xarxa municipal es pot emprar àrid reciclat provinent de la recuperació dels residus de la construcció. Des de l’Agència és un camp que en aquests anys hem promogut a través de convocatòries d’ajut al món local, amb la finalitat que s’utilitzi l’àrid reciclat.
- Com estan els ajuntaments catalans a nivell de reciclatge?
Tenim una gran variabilitat. Hi ha ajuntaments amb un alt nivell de reciclatge (a l’entorn del 80%) i d’altres que estan a la cua (amb valors del 15-20% de reciclatge). En la forquilla baixa, doncs, tenim força recorregut i, en especial, pel que fa a la recollida selectiva de la fracció orgànica peça clau per assolir bons resultats.
- A nivell global d’ens locals a quins percentatges de reciclatge estem ara i quina és la comparativa a nivell europeu?
A Catalunya el percentatge de recollida selectiva, el darrer oficial de l’any 2014, es situa en el 38,35%. És un nivell superior a la mitjana de l’Estat, però encara amb recorregut que caldrà treballar. A Catalunya hem plantejat un objectiu del 60% de recollida selectiva per al 2020. A nivell europeu la mitjana de reciclatge se situa en 200 kg/h/any, i Catalunya està pròxima amb 186 kg/h/any, per sobre de la de l’Estat (134 Kg/h/any). El països avançats com Alemanya estan a l’entorn dels 400 k/h/any.
- Quins ens locals destaquen per estar per sobre d’aquesta mitja?
Dels 948 municipis catalans, 379 estan per sobre la mitjana catalana, cosa que representa el 40%. En aquests municipis ens trobem amb un forquilla que va del 40% fins a municipis amb més del 80% de recollida selectiva com Matadepera (90,6%), Vilablareix (86,4%), Tiana (86,4%), Taradell (83,9%), Aiguafreda (83,9%), Folgueroles (83,1%), Malla (82,2%), Tona (81,9%) per citar els més destacats.
- Fa poc destacàvem al portal que Osona és la comarca que millor recicla. Ens podria explicar algunes de les iniciatives locals catalanes que millor estiguin funcionant?
Osona, a nivell comarcal, és la primera comarca en recollida selectiva amb més del 50% en recollida. És un territori que ha fet molt esforç i que té uns organismes locals que han implantat sistemes de recollida eficients com per exemple el cas de la Mancomunitat La Plana amb la recollida porta a porta, que és un sistema d’alta eficiència en qualitat i quantitat. És interessant també l’esforç que recentment ha fet la comarca del Pallars Sobirà que ha estès la recollida porta a porta a nivell de tota la comarca el passat mes de març. Els resultats del primer balanç han estat positius, del 32% de recollida selectiva que tenia ha passat en el primer mes al 80% de recollida selectiva. És doncs una iniciativa a destacar.
També val la pena destacar les experiències que s’han dut a terme en el camp del pagament per generació, ja que és un dels aspectes que haurem d’abordar. Cal fer més justa i transparent la taxa que es cobra als ciutadans pel servei de recollida. Així cal destacar les experiències en aquest camp que hi ha a Argentona (2010), a Rasquera (2011) i a Miravet (2011).
- Hi ha alguna iniciativa destacable a nivell estatal o d’Europa?
El nostre referent és Europa, i en especial aquells països o regions que han assolit nivells alts de recuperació de residus. Podem destacar la recollida porta a porta de FORM, resta, envasos i paper que ha desenvolupat la regió de Brisgovia-Alta Selva Negra (Alemanya), amb uns resultats de recuperació del 75% dels residus. També interessant destacar el model mixt de recollida de Porta a porta de la FORM i 3 fraccions amb contenidor a la Comunità della Val di Non (Itàlia), amb uns resultats de prop del 80% de recuperació de residus. També la de la Comunità Valsugana e Tesino (Itàlia) on apliquen la recollida porta a porta d’orgànica, envasos i de paper, i només amb contenidor queda el multi-material (vidre, llaunes i brics), assolint un resultat del 75% de recuperació de residus. I a nivell de gran ciutat, on també és factible implantar una recollida eficient, destacar la implantació de la recollida porta a porta a la ciutat de Milà, on amb 1,5 milions d’habitants, ha esdevingut el referent internacional per excel•lència que està sent observat arreu del món.
- Quin és l’objectiu de reciclatge pels ajuntaments de cara als propers anys?
Hem d’avançar plegats cap a l’objectiu comú que s’ha plantejat a la nova planificació de residus a Catalunya, arribar a 2020 al 60% de recollida selectiva. Això requerirà un treball de consens amb el món local per tal que, especialment, els ajuntaments amb nivells baixos millorin els seus resultats. Requerirà ambició, avançar en la fiscalitat ambiental amb un cànon sobre els residus municipals que penalitzi el dipòsit controlat o abocador, i a l’hora incentivi la recuperació dels residus. S’haurà d’avançar cap a una taxa més justa, equilibrada i que reflecteixi per al ciutadà la compensació pel seu esforç en separar a la llar els residus, i caldrà que ens dotem de sistemes de recollida més eficients, amb qualitat i quantitat, entre els quals ja hem vist que el porta a porta ofereix una bona resposta.
- Perquè l’economia circular pot generar ocupació a nivell local?
Pensem en algunes xifres significatives del que pot suposar la transició cap a l’economia circular. Per exemple segons càlculs del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), entre 2011 i 2050 s'espera una inversió de 143.000 milions de dòlars en la gestió de residus, generant al seu torn al voltant de 25 milions de llocs de treball a tot el món per a l'any 2050. Per cada 10.000 tones de residus que recuperem tenim un potencial de generació de 250 llocs de treball, per comptes dels 20 o 40 que es requereixen si els residus s’incineren, o els 10 si van a dipòsit controlat. L’economia circular, a més de ser més sostenible que una economia lineal de produir-usar-llençar, és una oportunitat al mercat laboral tan en llocs de treball públics com privats. Un recent estudi europeu fet per l’organització anglesa WRAP ens indica com a exemple d'aquest potencial, una quantificació que preveu un impacte en el mercat de treball potencial a Europa per 2030 de crear 1,2 milions de llocs de treball de llarga durada. Estan clars doncs els beneficis de l’economia circular des de la perspectiva laboral.
- Al portal tenim moltes empreses que segur ja operen en termes d’economia circular. Per les que no, com poden reorientar les seves fabricacions per encaixar en aquest nou model?
Els canvis solen venir moltes vegades no lligats necessàriament per un aspecte ambiental, sinó perquè una millor tecnologia (MTD) aporta un millor procés productiu, més efectiu i amb valor afegit per al medi ambient. L’aplicació de les MTD ha estat un dels aspectes que més ha impulsat Europa els darrers anys, i ha suposat molt millora productiva i ambiental. D’altra banda les empreses poden valorar si aquells residus que generen, abans de destinar-los a un gestor, són aptes per a que una altra empresa aprofiti el material com a matèria en el seu procés productiu. És el que hem estat impulsant a través de la figura del subproducte, la gestió de residus per aquesta via suposa la valorització de residus com a recursos per a altres empreses que els utilitzin com a matèria primera. Aquest fet suposa una prevenció en la generació de residus, una major valorització, alhora que un estalvi econòmic important associat a la que seria la seva gestió a través d’operacions d’eliminació.
Un altre camp important és el de l’ecodisseny, és a dir, les empreses poden repensar els seus productes a través del seu disseny amb estratègies de foment de la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat dels residus.
- Les empreses poden veure aquest nou model com una oportunitat per treure’n rendibilitat ambiental però també econòmica?
En primer lloc voldria destacar que a Catalunya comptem amb més de 900 empreses dedicades a la gestió de residus, esdevenint uns sector contributiu que aporta el 6% del valor brut anual català (uns 12.000 milions d’euros) i essent clarament un sector generador de llocs de treball (uns 28.000 llocs de treball). Empreses que actualment ja recuperen el 80% dels residus que es produeixen a Catalunya, tan per les empreses fabricants com pels recollits a l’àmbit municipal.
És evident que l’economia circular no només és una oportunitat ambiental, més sostenible, és també una oportunitat de millora econòmica, de ser més competitius. En aquest sentit des del Govern s’ha aprovat l’Estratègia catalana d’ecodisseny per a una economia circular i ecoinnovadora (Ecodiscat), que pretén contribuir a la competitivitat de les empreses i organitzacions a través d’un ús eficient dels recursos i del desenvolupament de nous productes i serveis eficients i sostenibles.
- Aquesta nova filosofia requereix molta conscienciació a nivell de ciutadania. Què està fent l’ARC per fomentar-ho?
La complicitat ciutadana cal cercar-la a través de les campanyes de conscienciació i informació que siguin necessàries. Les campanyes de conscienciació són elements bàsics per tal que la població reflexioni sobre el model de consum, i a l’hora canviï a uns hàbits més preventius i que fomentin la recuperació dels residus, tot separant-los en origen a la llar. Calen també instruments informatius que posin a l’abast ciutadà la informació necessària per a resoldre els dubtes (web, app, publicacions informatives,...). I també és necessari la realització d’accions de proximitat, on el ciutadà pot copsar de forma propera la necessitat de millorar ambientalment. La suma, doncs, d’aquestes accions ha de possibilitar que el ciutadà pugui exercir adequadament la seva contribució a un medi millor i ser una peça en l’impuls de l’economia circular.
- I a nivell d’ens locals?
Ens cal consens, actuar de forma conjunta, i amb la implicació dels representants municipals i dels seus tècnics que poden actuar com a persones exemplars en la recollida selectiva i en informar més de primera mà i de forma més pròxima sobre els beneficis de la separació en origen i la seva aportació voluntària als sistema de recollida.
Tanmateix les ordenances municipals són un bon instrument on reflectir les obligacions ciutadanes de cara a mantenir la ciutat en bon estat, i en aquest sentit regular indicacions de bon fer en matèria ambiental.
- Com estem en matèria legislativa i fiscal per fomentar l’economia circular?
A Catalunya tenim un recorregut de més de 20 anys en matèria legislativa, vàrem promulgar l’any 1993 una llei molt avançada a nivell de l’Estat, que recollida els principis europeus de la jerarquia de gestió (prevenció, preparació per a la reutilització, valorització material, altre formes de valorització i disposició final). La llei va avançar també en l’àmbit d’estendre la recollida selectiva, en especial pel que fa a la fracció orgànica en municipis de més de 5.000 habitants. Va ser, doncs, una legislació pionera de la que han derivant tot el paquet legislatiu posterior. Ja marcava tendència en fomentar una economia circular.
Pel que fa a fiscalitat també hem estat pioners, l’any 2003 amb motiu de la modificació de la llei de residus de l’any 2003, vàrem crear el cànon dels residus municipals que van a dipòsit controlat, al que han seguit posteriorment el cànon sobre els residus municipals que van a incineració, el cànon dels residus de la construcció destinats a dipòsit controlat i més recentment el cànon sobre les residus industrials que van a dipòsit controlat. Els cànons s’estan mostrant com un instrument positiu en aplicar el seu retorn cap a accions per a fomentar la prevenció i la valorització de residus, que en definitiva significa promoure l’economia circular.