Medellín, una ciutat que dia a dia es transforma a través del coneixement, s'està posicionant com la capital llatinoamericana de la innovació. Inspirats en el models com els de Barcelona van formular un projecte que s'està fent realitat a través de la transformació urbana. Fins i tot ha merescut el prestigiós reconeixement de ciutat més innovadora del món, en el marc del concurs City of the Year, que organitzen The Wall Street Journal i Citigroup. La recerca de respostes tecnològiques a les necessitats de la seva població va ser la que va donar a la capital antioquena aquest guardó davant ciutats competidores com Nova York o Tel Aviv.
Parlem amb Juan Manuel Patiño, sotsdirector de planificació territorial i estratègica de ciutat de l'Ajuntament de Medellín per conèixer els fonaments d'aquesta transformació urbana, social, cultural i econòmica, dels quals a la vegada podem inspirar-nos i realimentar-nos nosaltres mateixos.
- Sr. Patiño, sembla que la transformació urbana que està experimentant Medellín té la seva inspiració en el model aplicat per Barcelona des de l'any 2000
És cert, nosaltres hem après de Barcelona. Les dues ciutats tenen grans similituds a nivell geogràfic. Són ciutats que no poden expandir-se. De fet, el seu model d'expansió està estancat. Barcelona està limitada per muntanyes i mar. I Medellín que geogràficament és una vall tancada envoltada d'altes muntanyes d'uns 1500 m., té l'agreujant que ha suportat un creixement urbà insostenible cap a les vessants amb desenvolupaments formals i informals i amb un deteriorament alt del paisatge. Això implica que si Medellín ha de créixer ho ha de fer cap a dins, establint àrees d'intervenció estratègiques.
Amb Barcelona duem a terme un procés de transferència de coneixement des de fa diverses dècades, i ara a través del programa Erica, per crear un model basat en el que han fet vostès amb el districte 22 @ però respectant les necessitats i realitats de Medellín, així com un conveni de cooperació amb l'Ajuntament de Barcelona per recolzar la recuperació de mercats, recuperació del centre, entre altres.
- Quins són els principals èxits de Medellín per figurar com una de les ciutats més innovadores del món?
Bàsicament els processos de desenvolupament empresos en els últims anys a través de l'espai públic, l'edifici públic i el transport públic, com mitjà d'inclusió, com plataforma per l'educació i la cultura, buscant la reducció de la criminalitat i la violència i millorant la qualitat de vida.
En concret, la construcció d'infraestructures integrades de transport públic i el sistema integrat de transport, a més de reduir les emissions de CO2 ha contribuït al desenvolupament social de zones marginades i a la inclusió social, la reducció dels índexs de criminalitat, la construcció d'equipaments i d'espais culturals i la gestió de serveis públics. També s'han construït sistemes de transport que permeten millorar la qualitat de vida de la població, com: les escales elèctriques com mitjà de transport en zones amb difícil accessibilitat de barris populars i que es converteixen en la solució més innovadora per a la necessitat dels seus habitants, els qui han d'ascendir l'equivalent a 28 pisos; o el metro cable que transporta a la població establerta a les vessants de Medellín fins al centre metropolità que és on hi ha la majoria de serveis.
El nostre desenvolupament està molt fortament dirigit cap al habitant, independentment de la seva capa social.
- El projecte de Medellín està sent una realitat gràcies a la transformació urbana. Quines dimensions té aquesta transformació?
D'una banda la transformació urbana, és a dir la transformació del mateix territori a través de les infraestructures i del desenvolupament immobiliari. Per exemple, una de les àrees d'intervenció estratègica és la zona del Riu. En el Riu nord tenim molta població però moltes mancances i molt pocs serveis. En el Riu centre hi ha la majoria de serveis i el centre administratiu. Això vol dir que la transformació passarà per gestionar aquestes àrees i recuperar la zona Riu. A més en ser una vall tancada necessitem connexions amb l'exterior via túnel. Així que a partir d'aquestes necessitats es preparen les intervencions.
De l'altra, l'atracció d'empreses nacionals o internacionals i l'emprenedoria local.
A nivell social busquem, a través de la participació ciutadana, involucrar a tots els ciutadans.
També és molt important la retenció de talent humà i l'especialització. A més de la innovació integrant ciència i mercat.
Finalment és imprescindible una bona governança per articular totes aquestes dimensions.
- Recentment han aprovat el Pla d'Ordenament Territorial (POT), el que equivaldria al nostre Pla General, que marca l'urbanisme que es farà en els propers 15 anys. És així, oi?
Sí, el POT s'ha aprovat per àmplia majoria en el consell de la ciutat i s'instrumentarà aquest 2015. El procés va ser molt participatiu i es va discutir amb molta població. Es van fer consultes prèvies amb la comunitat que tenen representativitat política i són triats per votació popular (els edils de les comunas que equivaldrien als districtes a Barcelona per exemple). També es va consultar amb el Consell Territorial de Planificació, que representa grups poblacionals, comunes, gremis, ONG, acadèmies, Universitats, etc. I també amb un Consell Assessor d'experts en temes de ciutat que va crear l'alcalde per aquest pla.
El Pla d'Ordenament Territorial té previstes diferents àrees d'intervenció estratègica que s'executen a través de Macroprojectes urbans que busquen la reordenació de les zones estratègiques de la ciutat.La planificació d'aquestes àrees d'intervenció estratègica es realitza per promoure l'equitat, eficiència, sostenibilitat i competitivitat de la ciutat per així aconseguir un desenvolupament i transformació responsable i efectiu. Aquestes àrees es classifiquen en riu, vores i transversalitats.
El POT a més fa èmfasi en la recuperació i protecció del sòl rural, així com també contempla un canvi de paradigmes pel que fa a la mobilitat a la ciutat. El vehicle deixa d'estar al cim de la piràmide i es prioritza el vianant i el transport públic.
- Com articulen el Districte d'Innovació de Medellín?
A través de Ruta N, una Corporació que treballa per crear un espai destinat a desenvolupar un ecosistema d'innovació premiant el desenvolupament científic, tecnològic i de nous negocis del coneixement. Tot això portarà més desenvolupament econòmic i social a la regió.
Els eixos estratègics de Ruta N són: Plataformes d'Innovació, Negocis del Coneixement, Cultura d'Innovació, Pla de CTI i Districte Medellinnovation.
- A dia d'avui, de quines actuacions estan més orgullosos?
Segurament de les Unitats de Vida Articulades (UVA), de propietat pública, que són transformacions urbanes en llocs que no tenien espais i equipaments adequats i que s'han convertit en un espai d'equitat que integra activitats esportives, culturals, d'esbarjo i de participació comunitària.
Aquests equipaments tenen zones verdes on es pot interactuar amb l'aigua, la il•luminació, el so, les muntanyes i les flors. En suma, són llocs que s'han de gaudir amb els cinc sentits.
En aquestes unitats es proposen estratègies pedagògiques que atendran la corresponsabilitat ciutadana i el desenvolupament comunitari com a motors de transformació.
- Això són molt diners, d'on surten?
L'èxit de Medellín és que conserva de propietat pública la prestació de serveis públics, com l’aigua, l’energia, el gas, les telecomunicacions i la gestió dels residus sòlids. Això ens permet finançar en gran part les intervencions urbanes de la ciutat. És una de les poques ciutats que manté aquests serveis de propietat pública. De fet, fins i tot dóna cobertura a altres ciutats de Llatinoamèrica.