Darrerament estem veient com els governs locals estan impulsant la participació ciutadana, integrant a la comunitat a l’exercici de la política. Per això ens ha semblat interessant conèixer una mica més aquest tema de la mà de Lluç Pelàez, alcalde de Figaró, que ha estat posat com a exemple per diferents països estrangers per la seva gestió de la participació ciutadana.
- Creu que l'aposta per la participació ciutadana com una manera més directa d'exercir la democràcia ha anat a més entre els ajuntaments a Catalunya?
Sí. Tot i que hi ha moltes maneres d’entendre la participació ciutadana. Però en general crec que sí.
- Des de quan s'està treballant la participació ciutadana a Figaró i per què creu que el cas es pot considerar paradigmàtic en aquest camp?
Des de l’any 2003, coincidint amb la primera legislatura del govern de Activa per Figaró (CAF). No sé si en nostre cas es considera paradigmàtic. En tot cas, entenc que els seus punts forts són: (1) un molt bon punt de partida amb el primer govern; (2) la regularitat i la claredat amb que s’han mantingut els diferents processos; i (3) el compromís dels equips de govern que han governat els dos següents mandats.
- El reglament de participació ciutadana esmenta mecanismes com la consulta ciutadana, el consell de poble, els nuclis d'intervenció participativa...quantes vegades s'han implementat aquests mecanismes i quina ha estat la resposta la gent?
No us puc donar dades exactes de cada cosa sense consultar documentació però us faig una aproximació:
- Consultes ciutadanes se n’han fet com a mínim dues (una per preguntar sobre la grafia del nom del municipi, l’altra per preguntar sobre la posició de l’ajuntament per la independència de Catalunya).
- Nuclis d'Intervenció Participativa no recordo que se n’hagi fet cap.
- Consells de Poble en recordo quatre com a mínim (POUM, els dos PAM de 2007 i 2011 i pel Pla local d’habitatge).
- S’han fet vuit edicions dels pressupostos participatius (estem fent la que fa nou) i dos processos d’elabració del PAM (Pla d’Actuació Municipal de mandat i grans inversions).
La resposta és oscil·lant. Però estem mantenint un 25-30% de participació en votacions de pressupostos (sobre cens de participació ciutadana d’unes 700 persones). Els Consells de Poble més concorreguts apleguen fins a 70 persones (10% del cens).
- Quin balanç en fan fins ara?
Bo, tot i que el processos participatius pressupostaris, tal com els coneixem, parteixen de la base de pressupostos municipals que incrementen any rere any. Això significa que el context actual ens ha de fer modificar alguna perspectiva.
Pel que fa als processos que no afecten directament el pressupost, sovint penso que obrir molt els espais formals de participació des de l’administració pública desincentiva la fortalesa de la societat civil. Però reconec que caldria elaborar millor la hipòtesi, més enllà de la meva simple sensació.
- Dur a terme una clara aposta per la participació ciutadana com la del seu ajuntament només és possible en municipis petits com el seu o hi ha en alguns casos manca de voluntat política de voler-hi posar els instruments adequats?
Jo només estic en una posició de càrrec electe que creu que la participació ciutadana ajuda a enfortir la consciència de poble i crear espais de responsabilitat pel bé comú. Són les persones que saben de tècniques de participació que poden dir si en municipis més grans es pot o no es pot tirar endavant. Suposo que sí que es deu poder. Molts municipis d’arreu ho estan fent (Porto Alegre és un exemple).
Evidentment que hi ha casos de manca de voluntat política per tirar endavant processos participatius, però cada govern està en el seu dret de voler crear espais de participació o no. I la ciutadania vota opcions polítiques que, en els seus programes, deuen deixar clares les seves intencions sobre el tema. Vull dir que, al capdavall, és el poble el que decideix qui ha de governar i si li exigeix que obri espais participatius o no. I és tan legítim optar per fer-ho com no fer-ho.
El que considero menys legítim és comprometre’s a crear espais per la participació i que aquests espais no garanteixin realment la informació transparent, la deliberació oberta i la decisió vinculant, que em semblen els tres pilars sobre els que s’ha de fonamentar la participació.