ENTREVISTA A LLUÍS COROMINES

ENTREVISTA A LLUÍS COROMINES

RESPONSABLE DE CONTINGUTS DE L’ACM I DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN

“L’objectiu del projecte Volta i del projecte Arrelament, és fer proves pilot que siguin escalables, replicables a d’altre municipis”

- Quina importància li dona l’ACM al despoblament de les zones rurals catalanes?

Treballar per l’equitat territorial i lluitar contra el despoblament, forma part de la raó de ser de l’ACM, que agrupa a 940 municipis, tots els Consells Comarcals i les quatre diputacions. Sempre hem treballat perquè al territori no urbà les persones  puguin tenir les mateixes oportunitats que els qui viuen amb àrees més poblades, on l’accés als serveis  bàsics, el transport públic o la connectivitat estan garantits.


- Des de l’ACM impulseu iniciatives o projectes per combatre el despoblament rural?

Des de  fa dos anys, hem impulsat tres línies d’actuació:

•    Participació als premis smart-challenge, finançant un dels premis, el projecte VOLTA que s’ha estat testant a La Garrotxa.

•    Projecte arrelament, conjuntament amb la Fundació Pi i Sunyer. S’ha escollit tres projectes pilot, en l’àmbit social per lluitar contra el despoblament. Els municipis triats, són: Rocafort de Queralt, La Cellera de Ter i el Consell Comarcal del Pallars Jussà.

•    Formem part juntament amb ARCA, el CADS i l’Associació de Micropobles de les entitats que impulsen l’Agenda Rural de Catalunya, que ha de ser el document estratègic que dibuixi les principals accions a desenvolupar en matèria de desenvolupament i dinamització dels territoris rurals.


- Podeu explicar breument si les iniciatives que desenvolupeu han tingut èxit?

Encara és molt aviat per fer-ne una valoració a fons perquè tots ells són molt recents. Però estem molt satisfets de la bona acollida que han tingut totes les iniciatives.

L’objectiu del projecte Volta i del projecte arrelament, és fer proves pilot que siguin escalables, replicables a d’altre municipis i, per tant, els resultats els veurem en funció de si aquests projectes els veiem aplicats també a d’altres territoris dels inicialment escollits.

Quant a l’Agenda Rural, és un projecte estructural, de país. Esperem que sigui veritablement un projecte transformador.


- L’ACM és una de les entitats de la comissió redactora de l’Agenda Rural de Catalunya, creu que l’Agenda servirà per combatre el despoblament?

Dependrà del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya. Del seu grau d’implicació. Les mesures que s’estan projectant no són conjunturals, pretenen canviar una inèrcia històrica a nivell econòmic, social, cultural i també política. En els propers anys s’ha d’incorporar als diferents plans de mandat i a la priorització legislativa les mesures que l’Agenda planteja. Per aconseguir-ho cal un gran consens, un acord de país que es concreti en els diferents plans de mandat. Si ho aconseguim, l’Agenda serà la principal eina de dinamització i desenvolupament territorial de Catalunya.


- Què pensa que cal fer des del municipalisme per superar la dicotomia urbà-rural i reconnectar la realitat urbana amb la rural?

Cal empoderar el món local. Els municipis no són només els executors de les polítiques que plantegen la resta d’administracions. Hem de passar a l’etapa de la corresponsabilitat en la presa de totes les decisions que afectin al territori per poder-hi incorporar el coneixement i la sensibilitat que comporta està a prop de la gent. I això s’ha de fer amb diàleg permanent rural-urbà; durant massa anys han estat compartiments estancs, que no s’han comprès prou mútuament.



 

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto
Top