- Quants anys porta en funcionament el Centre Especial de Treball?
Heura va néixer en el sí d’una empresa familiar ara fa 25 anys amb la finalitat d’afavorir la inclusió social de persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorns mentals. Des del 2018 hi ha hagut un impuls important a la companyia per obrir-se a altres diversitats funcionals i activitats empresarials que generen ocupació a aquest col·lectiu.
- Sota quins principis es regeixen?
Tots els nostres principis van encarats a aconseguir com a objectiu principal, la realització de tasques productives de mercat, tenint com a finalitat garantir un treball remunerat i la prestació de serveis d’ajust personal i social que requereixen els nostres treballadors discapacitats. Al mateix temps que vetllem per a la integració de major nombre de persones discapacitades al règim de treball ordinari.
- Quins són els principals objectius del CET?
Com he comentat anteriorment, la nostra prioritat és inserir persones amb discapacitat, tant intel·lectual com funcional per tal que no estiguin exclosos del món laboral i per tant de la societat.
- Com guien i recolzen al seu col·lectiu?
Treballem per millorar la qualitat de vida dels nostres treballadors i per integrar-los social i laboralment a través d’activitats empresarials que generen ocupació per ells. No volem almoina, volem dignificar el col·lectiu a través de una feina ben feta. Per dur a terme tot això, tenim un entorn professional de qualitat i tota una sèrie de serveis assistencials per donar-los el recolzament que necessiten (psicòlegs, integradors socials, monitors, etc.).
- Quin és el portfoli de serveis que ofereixen?
En els seus inicis Heura es dedicava bàsicament a oferir tasques de jardineria, però cada vegada més estem creixent a nivell de serveis auxiliars, recepció, controls d’accessos, logística interna o neteges. Es tracta d’unes feines, totes elles, que desenvolupen realment bé partint d’una formació i preparació interna dels nostres treballadors. Per aquest any per exemple, estem tancant el desplegament d’aquests últims serveis en 6 centres sanitaris i sociosanitaris i en una important empresa d’aigües.
- També estan apostant per una labor que va una mica més enllà a nivell pedagògic, ens ho podria explicar?
Sí. Estem posant en marxa un nou projecte per escoles i IES amb personal amb diferents capacitats que ens permeten fer una acció pedagògica entre el jovent. Quan érem petits, per exemple, no estàvem acostumats a veure persones de color i ens podia semblar estrany. Avui dia tothom ha assumit la multiculturalitat en la nostra societat. El mateix es pretén amb aquest projecte. Les persones amb discapacitat ja tenen una millor integració que fa uns anys però si normalitzem el fet que estiguin més presents entre nosaltres, desenvolupant moltes tasques per les que estan totalment preparats, aconseguirem que la diversitat funcional o cognitiva es vegi igual que veiem ara la multiculturalitat. Actualment a les aules no hi ha persones amb discapacitats i si aconseguim que estiguin d’una o altra manera als centres educatius, els alumnes ho integraran de forma habitual en el seu dia a dia i aconseguirem una millor integració. En definitiva, mirem de donar visualització del col.lectiu.
- Què poden fer les administracions per ajudar als Centres Especials de Treball?
M’agrada aquesta pregunta per poder dona veu a un fet que tenim constat. Actualment les empreses estan més conscienciades que les administracions, a nivell de responsabilitat social corporativa, a inserir persones amb discapacitat intel·lectual o funcional en la seva organització. Imagino que s’han fet més seu el missatge de retornar a la societat una part de lo que la societat els aporta.
Penso que caldria que l’administració faci més licitacions pensant en els centres especials de treball (CET).
Fa poc hem participat en les licitacions d’un cos important de l’administració per exemple i només un lot, el més petit, estava pensat pels CET.
A vegades tenim la sensació que la mateixa administració no s’ho creu, i ens agradaria que això canviés.
- Com han viscut aquests mesos de pandèmia a nivell de contractacions i vivències?
A nivell de contractacions hi ha hagut un retrocés al sector que ens ha fet tornar a nivells del 2014. Malauradament tornem a estar al punt de sortida. S’ha perdut un 25% de la contractació. Un total de 25.000 persones s’ha quedat a l’atur i s’ha destruït aquest teixit tant vulnerable.
A nivell de vivències ha estat molt dur, no només per la falta d’EPI’s del principi, les confiscacions de comandes de les mateixes, etc., sinó sobretot per les pors que es generaven en les persones amb discapacitat psíquica. Són persones molt vulnerables i calia explicar-los-ho molt bé tot per minimitzar els riscos d’infecció. En la gent que treballava en jardineria per exemple era més senzill perquè podien estar a l’aire lliure i hem mirat que ho passessin bé sense que suposés grans canvis per a ells. Per a les persones amb discapacitats funcionals per exemple que treballaven en recepcions ens hem trobat amb clients summament comprensius envers el col·lectiu. Ens hem trobat que en lloc de liquidar contractes han buscat mesures alternatives per recuperar-ho posteriorment. La veritat és que la resposta social que hem rebut ha estat a molt bona, a l’alçada de un gran país. Hem tingut clients molt sensibilitzats amb grans mires en moments de gran excepcionalitat com els que hem i estem vivint. Estem molt agraïts a tots ells.
- Realitzar tasques iguals que els seus competidors els suposa un major esforç?
Per descomptat. Els nostres treballadors necessiten tenir tot un entorn professional que vetlla pel seu estat d’ànim i físic, cosa que ens implica disposar d’una major estructura, per tant, això és un handicap per competir amb empreses ordinaries.
- La digitalització s’ha accelerat per a tothom darrerament, les noves tecnologies estan jugant un paper important per a vostès i els seus clients?
Sí, nosaltres hem passat del paper a fer-ho tot digitalment. En aquest sentit hem donat una empenta molt forta tant a nivell intern com extern. A nivell intern hem aconseguit connectar a als nostres treballadors digitalment amb els nostres el nostre back office per a la realització de tot tipus de documentació i seguiments documentals. A nivell extern, envers als nostres clients, els donem una traçabilitat que abans no tenien. A través d’una aplicació saben on estem treballant, geolocalitzant-nos (tant si està a dins com a fora dels edificis,) i els reportem les tasques fetes a temps real.
- Quins compromisos té Heura a nivell de sostenibilitat?
Igual que estem compromesos amb les persones mirem d’estar compromesos amb el que ens envolta i sens dubte el medi ambient és cosa de tots. Sols tenim un planeta, i no hi ha pla B, així que des de les organitzacions ens hi hem d’implicar. De fet passem la norma ISO 14001 que fa referència a Gestió Ambiental i també la ISO 50001 que ens avalua a nivell de gestió, optimització i aprofitament de que fem de l’energia, mirem de treballar amb eficiència energètica.
A banda de tenir cura a nivell de sostenibilitat tenim una sensibilitat especial cap a les persones com deia, per això també treballem la qualitat dels serveis, complint la norma ISO 9001, i la ISO 45001 sobre la Prevenció de Riscos Laborals.
Vols contactar amb Lluís Palenzuela?
SOLICITA INFORMACIÓN AQUÍ