La Universitat de Girona (UDG) i L'Ajuntament de Girona són els responsables de la creació d’ una Càtedra i un Màster d’Smart City, una novetat a nivell mundial. Dins la UDG, amb Lluïsa Marsal al capdavant, s’estan formant els futurs professionals d’Smart Cities que estudien sistemes TIC per millorar la mobilitat, l’eficiència i en definitiva la qualitat de vida de les persones que viuen a les ciutats.
1- Lluïsa, com sorgeix la iniciativa de crear aquesta Càtedra i Màster en Smart Cities?
D’ençà que conec el concepte d’smart cities que m’apassiona. Reuneix el que jo sé, urbanisme i tecnologia. Vaig fer una exploració en matèria de formació i disseminació en smart cities, intentant esbrinar si hi havia centres i programes de formació específicament enfocats en això. Veient que no, em vaig decidir a dissenyar el Màster en Smart Cities i proposar-lo a la Universitat de Girona per oferir-lo. Pel que fa a la Càtedra, vaig proposar la iniciativa a l’alcalde de Girona, amb la intenció de fer de Girona un referent mundial de les petites i mitjanes smart city. La idea va agradar al consistori i és aquí a on som.
2- Perquè a Girona...
Per una raó d’adscripció, treballo a la Universitat de Girona i visc a Girona.
3- Càtedra i Màster, són realment únics al món?
Sí. A més a més, el nostre Máster és oficial, el que vol dir que dóna accés directe al doctorat. Hi ha altres màsters, no específicament centrats en les smart cities, com ara en ‘urban science’, en ‘urban systems’, etc. Són màsters més genèrics i que normalment s’ofereixen als Estats Units.
Pel que fa a la Càtedra, primer cal dir que és un ens de disseminació i difusió, no de recerca. A Europa hi ha algun institut o centre de recerca dedicat en part a les smart cities però no existeix un ens de disseminació del concepte com a tal.
4- Explica’ns quines sortides professionals donarà aquest Màster
Formem el que en diem ‘urban technologist’, un nou professional molt demanat pel mercat, amb coneixements urbans i tecnològics integrats. Aquest especialista que estem formant podrà exercir professionalment de múltiples maneres, des de la emprenedoria (quelcom que encoratgem especialment des del Màster) fins a la consultoria especialitzada passant per ser cap de projectes d’una empresa tecnològica que operi en el terreny de les smart cities, entre d’altres.
5- De forma resumida, què s’estudia en aquest Màster?
Té cinc grans mòduls teòrics: l’urbanístic, de dades, de visualització, de xarxes i de la xarxa i el mòdul socio-econòmic. Els mòduls teòrics s’imparteixen durant el primer semestre. Durant el segon semestre els estudiants realitzen tres mesos de pràctiques remunerades en les empreses i institucions col·laboradores del màster i el treball final de Màster que és una extensió de les pràctiques en mode recerca.
6- Què aporta l’Ajuntament de Girona en aquesta Càtedra i perquè?
L’Ajuntament és el patrocinador principal de la Càtedra, juntament amb la Fundació Privada Girona Ciutat i Futur de la UdG. En el màster és un patrocinador més del conjunt de patrocinadors. El clar lideratge de l’Ajuntament de Girona en el patrocini de la Càtedra és perquè des del consistori es creu en el projecte de la Càtedra: fer de Girona un referent de les petites i mitjanes smart cities, com Barcelona ho és de les ciutats metropolitanes.
7- Un dels objectius que comentava l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, quan va presentar aquesta col·laboració era que volia convertir Girona en referent internacional d’Smart Cities mitjanes i petites. És el primer any de funcionament però detecteu que hi comenci a haver un ressò internacional d’aquesta formació tant especialitzada?
Tant Màster com Càtedra tenen poc recorregut, només mesos de vida. Estem encara en el moment de donar-nos a conèixer. Intentem ser als llocs més clau per a tenir visibilitat alhora que sempre identifiquem Màster i Càtedra com un tot doncs el Màster nodreix intel·lectualment la Càtedra i la Càtedra nodreix el Màster amb la problemàtica real de Girona. Una prova d’això és el proper Smart City World Expo and Congress, on hi tindrem un stand la UdG i l’Ajuntament per a promocionar la ciutat de Girona i aquests dos productes únics, Màster i Càtedra. Aquest stand compartit és una prova de la bona entesa que tenim UdG i Ajuntament de Girona en aquest projecte conjunt.
8- Permetem demanar-te pel teu llibre, “La cosa pública i l’urbanisme” on expliques les acotacions que l’urbanisme exerceix a allò públic i en especial a l’equipament públic. És cert que hi ha un gran desconeixement a l’entorn dels nostres equipaments?
Això ja és un tema molt diferent. Parlar d’equipaments és parlar d’urbanisme públic, de la cosa pública i de com la generem . Sí, el desconeixement és gran. Dubto que les persones que estan llegint aquesta entrevista sàpiguen que els equipaments s’obtenen a partir d’uns estàndards urbanístics inclosos en les lleis d’urbanisme i que, per tant, poc tenen a veure amb la destresa d’un alcalde o decisions polítiques.
9- Perquè a vegades els equipaments i els serveis no coincideixen?
Perquè planificació (dels equipaments) i programació (dels serveis) no estan a les mateixes mans. El Departament de Territori i Sostenibilitat, responsable de la planificació d’equipaments mitjançant l’aplicació de la Llei d’Urbanisme treballa de forma independent i descoordinada a la programació de serveis que es fa des dels altres departaments sectorials de la Generalitat, com ara educació, sanitat, etc.
10- I com es pot millorar aquesta problemàtica?
Amb una planificació i programació integrada. Taules de treball sectorials amb el Departament de Territori i Sostenibilitat que garantissin que les reserves de sòl per a equipaments que es fan per aplicació dels estàndards urbanístics garantissin l’allotjament correcte dels serveis. El fet d’aplicar un estàndard urbanístic (d’equipaments) per igual a pobles i ciutats ja ens pot fer pensar que no donarà massa bons resultats doncs pobles i ciutats ofereixen serveis molt diferents. Les ciutats acaben assumint el rol de capçaleres, i per tant oferint més serveis dels que els les seves reserves per a equipament poden allotjar i els pobles són més dependents, anant a buscar els serveis al seu nucli capçalera, fent que sovint no esgotin el sòl reservat per a equipaments.
11- Per acabar ens agradaria fer-te una pregunta una mica trampa, donat que tu més que altres portes anys estudiant tot aquest tema, és una moda el tema Smart City?
En absolut. La indústria hi està invertint molts diners, desenvolupant tecnologia que cada vegada s’implementa més. Per altra banda organismes públics, des la Unió Europea fins a entitats de certificació nacionals (AENOR) com internacionals i europees (ISO, CEN), estan desenvolupant programes propis en smart cities. Aviat tindrem una norma espanyola en smart cities que tota indústria que operi en el terreny de les smart cities i tot ajuntament que utilitzi tecnologia smart city hauran d’acomplir.