L'Institut Català d'Energia té entre un dels seus objectius donar suport a Projectes d’eficiència energètica i d’energies renovables a nivell local. Per conèixer més de prop què estan fent les administracions locals en aquests àmbits parlem amb Maite Masià que té un coneixement exhaustiu sobre aquest tema.
A nivell de projectes d’eficiència energètica són moltes les actuacions que poden fer els ajuntaments. Pel què llegim a diari, la majoria sembla que aposten per adequar les xarxes d’enllumenat exterior, però quines són realment les actuacions més destacables que estan endegant als ajuntaments catalans?
Les actuacions de substitució de l’enllumenat públic per un de nou més eficient són probablement les més visibles, per part dels ciutadans, de les que es duen a terme per part de les diferents administracions. Però hi ha un ampli ventall d’actuacions que s’estan duent a terme, que van des de mesures tan senzilles com adequar la potència contractada a les necessitats reals de consum fins a d’altres tan complexes com la instal•lació d’equips de biomassa per a la climatització de les dependències públiques, passant per la millora energètica de la pell i de les instal.lacions d’enllumenat, calor i fred dels edificis públics. El fet destacable, i del qual ens hem de congratular, és que les corporacions locals entenen cada vegada més que l’estalvi i l’eficiència energètica és una opció per reduir les seves despeses corrents i augmentar la seva sostenibilitat mantenint els nivells de qualitat dels serveis que presten. Aquestes iniciatives són molt importants tant pel seu efecte sobre el consum d’energia com pel seu efecte exemplaritzant, i per això, des de l’ICAEN ens oferim a donar suport tècnic a totes les propostes que ens arribin en aquest sentit.
Fa poc vostè estava a la presentació del nou model de gestió d’enllumenat de l’Ajuntament de Sabadell que es farà a través d’una Empresa de Serveis Energètics (ESE) que invertirà 6,5 milions d’ euros millorant tecnològicament l’enllumenat de la ciutat i que permetrà estalviar un milió d'euros l’any de mitjana i el 30% d’energia. Què pensa d’aquest model de gestió?
El model d’ESE és una fórmula de gestió en la qual el Govern de la Generalitat creu fermament i que té molt recorregut a casa nostra. Aquest model es fonamenta en la cessió a un tercer de la gestió energètica d’un servei o edifici determinat, i aquest es compromet a efectuar inversions per reduir els consums en un percentatge determinat, inversions que amortitza amb els estalvis aconseguits. Hem de tenir en compte que reporta avantatges per a totes les parts: a les administracions, perquè els permet reduir la factura energètica i renovar les seves instal·lacions sense haver d’assumir inversions de forma directa, fet que els permet no haver de buscar finançament; a les empreses els permet generar llocs de treball i els garanteix càrregues de feina a llarg termini, amb l’incentiu addicional que si fan bé la feina poden incrementar el seu benefici; i als ciutadans els millora la qualitat del servei. Estem convençuts que, a mesura que aquest model de gestió es generalitzi en les administracions i es visualitzin els seus resultats, s’estendrà de forma natural a l’àmbit privat.
Ara bé, també és cert que hi ha alguns serrells que dificulten la generalització d’aquest model. El fet que es tracti de relacions a llarg termini, la incertesa davant de possibles incompliments, les poques experiències anteriors... hi ha un seguit de factors que generen recels en les administracions licitants. En aquest sentit, l’ICAEN treballa per eliminar aquesta incertesa, i per això ha donat suport a diferents processos de contractació d’ESE per part d’ajuntaments, i treballa en la definició d’un model estàndard de contracte de serveis energètics.
Hi ha més municipis catalans que ja hagin adjudicat contractes de renovació d’enllumenat públic amb aquest format ESE’s?
Sabadell és l’ajuntament més gran de Catalunya que ha optat per aquest model de gestió de l’enllumenat públic, però no és el primer. Ajuntaments com Martorelles, ja a principis de 2012, Tona, o, més recentment, Lleida i Tortosa, ja han celebrat concursos dels seus serveis d’enllumenat públic a empreses de serveis energètics. I també hi ha una trentena de municipis que s’han adreçat a l’ICAEN demanant informació o assessorament sobre aquest tipus de contractació, i als quals ajudarem a tirar endavant el millor projecte d’acord amb les seves necessitats.
Una altra de les actuacions que estant fent els consistoris és l’adequació d’edificis municipals per tal de millorar-ne l’eficiència energètica. Ens pot explicar les principals mesures en les que estan treballant?
Els municipis estan aprofitant múltiples instruments per estalviar energia en els seus edificis i equipaments. En els últims anys, una de les actuacions més habituals ha estat la instal·lació de calderes de biomassa per a la climatització d’edificis públics i la generació d’aigua calenta, principalment en municipis de zones interiors o forestals, amb un clima més fred i una major dependència de la calefacció i també amb accés al recurs. També hi ha hagut mesures de millores en l’enllumenat dels equipaments i instal·lacions municipals, que és l’altre gran àmbit en què s’ha actuat per part dels ajuntaments. Hem de tenir en compte que el context financer és molt complicat, especialment per les administracions locals, i això els impedeix emprendre determinades inversions més profundes, com podrien ser rehabilitacions energètiques o, en un nivell inferior, substitució de tancaments, etc. El pas natural, en aquest sentit, és agrupar els diferents edificis per tal de tenir una dimensió suficient per a licitar les millores d’eficiència energètica en la modalitat de serveis energètics, d’igual forma que es fa amb l’enllumenat públic. El que sí que és important, com ja he dit, és que les corporacions locals comencen a visualitzar l’estalvi i l’eficiència com un paràmetre més que contribueix a millorar la seva gestió.
Es diu que actualment els consums energètics en una instal·lació esportiva suposen una quarta part de les despeses. Quines mesures d’estalvi poden aplicar aquestes instal·lacions per reduir els seus consums energètics i quins estalvis poden arribar a obtenir?
Efectivament, un 25% dels costos d’un equipament esportiu estan relacionats amb el consum d’energia, i les auditories que hem realitzat en aquest sector ens demostren que hi ha un estalvi potencial sovint superior al 20%. Per assolir aquesta xifra, hi ha múltiples mesures que es poden aplicar, i que van des de la compra agregada d’energia –és a dir, sense fer cap inversió ja optimitizem el cost des del primer moment- fins a la revisió i modernització de les diferents instal·lacions d’enllumenat, climatització i d’aigua calenta sanitària, que han d’anar en funció de les característiques de cada centre. Sí que és imprescindible realitzar una auditoria prèvia, perquè és l’única manera de conèixer com s’està utilitzant l’energia i quins són aquells punts on podem obtenir estalvis o millores de rendiment. Des de l’ICAEN tenim una línia de col·laboració amb la patronal del sector dels equipaments esportius, INDESCAT, per tal de fomentar l’aplicació d’aquest tipus de mesures, que al final beneficien als propis centres esportius, ja que els fa més rendibles i competitius, i al conjunt de la societat.
Una altra de les mesures que s’ha posat en funcionament per fomentar la rehabilitació d’edificis ha estat l’entrada en funcionament del procediment de certificació energètica d’edificis existents. Com s’està desenvolupant aquest procés? Saben quantes etiquetes d’eficiència energètica ha expedit L’ICAEN a hores d’ara a nivell d’edificis públics?
L’entrada en vigor de la certificació energètica per a edificis ja existents s’ha dut a terme amb la màxima normalitat a Catalunya, malgrat el poc marge de temps que el govern central va donar a les diferents autonomies. Des del juny fins a mitjans de desembre hem registrat més de 125.000 certificacions i emès les corresponents etiquetes, de les quals un 7% corresponen a edificis del sector terciari –entre els quals s’hi comptabilitzen els edificis públics-. Els resultats confirmen allò que ja intuíem, i és que el parc d’habitatges de Catalunya té molt marge de millora en matèria d’estalvi i eficiència energètica: una gran majoria d’edificis han obtingut etiquetes E i G, ja que van ser construïts abans de l’entrada en vigor de les primeres normatives que exigien uns mínims aïllaments tèrmics.
A nivell de mobilitat sostenible ens pot dir com està actualment la implantació del vehicle elèctric en les flotes municipals?
El vehicle elèctric és una altra de les apostes que ha de fer Catalunya en el seu camí cap a una societat i una economia de baixa intensitat energètica i de baixes emissions de carboni. A més de ser una opció de mobilitat més eficient energèticament i més sostenible ambientalment que els vehicles amb motor de combustió, també és una oportunitat per al desenvolupament de la indústria de l’automoció i auxiliar de casa nostra. I les flotes municipals són, a priori, un bon instrument per estendre l’ús del vehicle elèctric i mostrar als ciutadans que ja són una realitat: pel seu radi de mobilitat, per les característiques del seu ús, etc. Ara bé, hi ha diferents conceptes que cal acompassar, i que a vegades no són senzills: a vegades són vehicles que depenen de subcontractes, i cal esperar que vencin els contractes vigents per poder renegociar-los i incloure-hi la mobilitat elèctrica com a requisit; hi ha casos en què les prestacions del vehicle elèctric no s’ajusten a les necessitats –cossos policials, etc-; i finalment, hi ha un factor econòmic, i és que en el cas dels ajuntaments més petits és difícil fer una aposta per aquest tipus de vehicle, i per tant han de ser les grans corporacions municipals les que prenguin la iniciativa. Això no vol dir que els ajuntaments petits no puguin implementar millores en matèria de mobilitat, però aquestes passaran per altres solucions.
Quines són les principals fonts de renovables que s’estan implementant a nivell municipal? Alguns exemples destacables?
L’aplicació d’energies renovables en l’àmbit municipal és una pràctica que poc a poc es va estenent, si bé no és senzilla perquè ha de combinar unes necessitats amb l’adequació d’uns espais ja construïts i que no estaven dissenyats per aquestes tecnologies. Abans parlàvem de l’aposta d’alguns ajuntaments per la biomassa per climatitzar les dependències o equipaments municipals, i en alguns casos fins i tot per generar aigua calenta sanitària en determinats equipaments. A Catalunya existeixen nombroses instal•lacions d’aquestes característiques, funcionant amb un combustible d’origen renovable i autòcton com l’estella d’origen forestal, com és el cas de les xarxes de calor municipals de Ribes de Freser i Bellver de Cerdanya, o de la caldera de biomassa del pavelló municipal de Torelló. Una altra pràctica habitual és l’aprofitament d’energia solar; més enllà de l’ús obligatori en la nova construcció, alguns consistoris han aprofitat les cobertes municipals per instal•lar-hi equips de generació fotovoltaica, mitjançant un concurs que cedia l’explotació a un tercer.
En tema de fotovoltaiques per autoconsum sembla que a nivell legislatiu anem contracorrent amb la resta d’Europa, quina és la seva opinió?
Efectivament, la reforma energètica proposada pel Govern central penalitza d’una manera exagerada l’autoconsum, fet que ens fa anar en direcció contrària a la de la Unió Europea. És comprensible que el fet de disposar d’una instal·lació d’autoconsum connectada a la xarxa exigeixi una regulació i, fins a cert punt, incorpori un mecanisme de liquidació d’ingressos i despeses, però la figura del peatge de suport que s’ha creat a Espanya és absolutament desincentivadora. De fet, des del Govern de la Generalitat estem molt disconformes amb tota la reforma energètica perquè està elaborada sota paràmetres econòmics, per eradicar el dèficit de tarifa, més que no pas en termes energètics i industrials. Les conseqüències d’aquesta reforma seran molt perjudicials per a Catalunya, ja que no ens fa avançar cap a un model energètic sostenible i de futur, desincentiva l’estalvi i l’eficiència energètica, no facilita la instal·lació d’energies renovables i, finalment, suposarà un increment del cost de l’energia i un descens de la competitivitat de les nostres empreses.
Per acabar, Jeremy Rifking diu que els edificis del nostre país haurien de ser centrals verdes per aprofitar al màxim els recursos dels que disposem i per generar ocupació al territori. Quin és el futur que hi veu en aquest àmbit Maite Masià?
El concepte d’smart city cap al qual avancem incorpora, des del punt de vista de l’energia, aquesta i altres visions: es tracta que tots els elements urbans –edificis, vehicles, etc- tinguin un nivell d’emissions neutre i que tinguin una relació Intel·ligent amb la xarxa energètica, de manera que es puguin convertir en aportadors d’energia al sistema, quan generin excedents, o en consumidors, si tenen una punta de demanda que no poden cobrir amb sistemes propis. Tant les administracions com les empreses estem abocades al desenvolupament d’aquest concepte, però és obvi que el canvi no serà d’un dia per l’altre. Per part de les administracions, la posada en marxa de la certificació energètica per a edificis és un primer pas, molt incipient, per conèixer les característiques energètiques del nostre parc d’habitatges i quin camp tenim per recórrer. Un altre pas, ja més significatiu, és que la UE ja ha aprovat que a partir de l’any 2018 tots els edificis públics hagin de tenir un balanç neutre d’emissions i, a partir del 2020 tots els nous edificis. És evident, doncs, que haurem de dissenyar edificis molt eficients energèticament, amb un consum molt reduït i aportar aquesta energia necessària amb energies renovables. En aquest sentit, serà una realitat el que diu el Sr. Rifking.