Avui parlem amb el CEO de desideDatum Data Company, expert en Open Data i referent consultor de l’Administració Pública a l’hora d’ajudar-la a processar, gestionar, analitzar, obrir i comunicar les seves dades.
- Espanya té un paper destacat a nivell europeu en quant a obertura de dades, en què avancem de manera correcta?
Espanya és un dels països amb més iniciatives públiques d’obertura de dades d’Europa. De fet, en els darrers anys ha augmentat molt el nombre de portals de dades obertes i ha millorat positivament els serveis que ofereixen aquests portals; no obstant, també és cert que els nous portals són, generalment, de menys qualitat que els més veterans.
No es pot negar que el nostre sector públic és un referent en l’obertura de dades, especialment en els àmbits local i autonòmic.
-Però vostè també és crític i diu que quan mirem la qualitat de les dades que obrim encara falta molt per fer. A què es refereix?
La majoria dels portals proporcionen dades amb una qualitat baixa, això vol dir dades no complertes (falten alguns camps); dades sense ubicació geogràfica (s’assoleix més reutilització si indiquem la seva geoposició); dades no estandarditzades (això és coordinar-nos amb altres administracions per a que el mateix tipus de dades s’ofereixin seguint la mateixa estructura independentment de qui obre les dades); compromisos no complerts (dades que inicialment s’obren però que amb el temps deixen d’obrir-se); etc.
Cal recordar que l’objectiu principal de l’obertura de dades és que aquestes siguin reutilitzades tantes vegades com sigui possible generant, d’aquesta manera, un impacte a la societat.
- Quins són els principals consumidors de les dades públiques?
Les dades públiques son un important actiu que pot tenir moltes finalitats i consumidors.
Principalment distingiria 3 tipus:
- Ciutadania: pot consultar lliurement les dades, visualitzar-les i avaluar-la en qualsevol moment i per qualsevol finalitat. D’aquesta manera es potencia el valor social i la transparència de la institució.
- Consumidor tècnic o reutilitzador: Amb les dades obertes es poden crear productes o serveis generant un impacte positiu a la societat. Per exemple, desenvolupar aplicacions, realitzar estudis estadístics socioeconòmics, per a la presa de decisions basades en dades, ús periodístic, etc.
- La pròpia Administració: Habitualment el primer – i principal – client d’una iniciativa de dades obertes és la pròpia administració que ha decidit obrir-les. Al publicar les dades en una plataforma de dades obertes de forma clara, comprensible, amb metadades, etc... es potencia la reutilització interna a la pròpia administració facilitant la creació de vistes filtrades, integracions amb altres programes... facilitant l’accés a les dades, augmentat la seva comprensió, amb una disponibilitat en temps real i tot això amb un cost molt inferior (en relació als sistemes tradicionals de compartició interna de dades).
- Perquè les dades publicades generin serveis cal connectar amb els reutilitzadors. Quines són les seves recomanacions perquè això es faci bé?
Estandarditzar les dades (coordinació amb d’altres administracions), divulgació (especialment segmentada pels diferents tipus de reutilitzadors), formació i materials de suport per facilitar la reutilització de les dades obertes tot creant un ecosistema favorable per l’esmentada reutilització.
D’altra banda, és molt important que un servei de dades obertes sigui sostenible en el temps, per tant, és crític tenir ben gestionades internament les dades per a que el procés d’obrir-les sigui, tan sols, canviar una característica. Una bona governança de les dades és un dels punts claus de l’Administració del segle XXI, no és només un requisit per un bon servei de dades obertes.
- Els ajuntaments poden obrir dades a nivell de reutilitzadors però també a nivell intern. Coneix experiències d’aquest tipus?
Dins de la Generalitat de Catalunya les dades obertes ja constitueixen un servei transversal a l’abast de tots els departaments. La plataforma de dades que utilitzen permet transmetre i compartir dades (i les seves visualitzacions), amb molta facilitat i amb un cost molt reduït entre els diferents departaments, alhora que es posa a disposició de la ciutadania.
- Què suposa l’adaptació a la recent revisió de la directiva EU 2019/1024?
Primer de tot cal aclarir que és una directiva del Parlament Europeu, és a dir, encara cal transposar-la a la legislació espanyola per a que entri en vigor.
Personalment un dels aspectes que més valoro d’aquesta directiva és que regula un conjunt de normes mínimes relacionades amb la reutilització i d’accions destinades a facilitar i augmentar aquesta reutilització.
D’altra banda, la directiva també estableix que, per defecte, s’hauran d’obrir les dades fruit de la recerca i investigació finançada amb fons públics (sempre que no hi hagi restriccions de propietat intel·lectual o de protecció de dades personals, entre d’altres condicionants).
- Que aconsellaria a un ajuntament que es plantegi obrir dades?
Sempre aconsello una metodologia basada en 6 etapes.
L’objectiu de la primera etapa és veure què es pot obrir i quina qualitat té actualment. És a dir, recomano sempre començar per un diagnòstic de quines dades tenim i com estan aquestes dades. Gràcies a aquest diagnòstic tindrem una “foto” de la realitat actual de la gestió de les dades a l’administració que vol obrir dades.
La següent etapa serà preparar les dades abans de ser obertes. Això potser implica algun canvi informàtic intern, alguna automatització de les dades, etc.
La tercera etapa és pròpiament l’obertura. Això inclou seleccionar un programari específic per l’obertura de dades (avui en dia no té sentit “re-inventar la roda”, ja existeixen serveis per obrir les dades molt madurs, com per exemple els proporcionats per Socrata, Open Data Soft o CKAN, entre d’altres).
La quarta etapa és, un cop ja hem obert les dades, la difusió d’aquest nou servei. Això implica fer accions comunicatives a aquells “clients” potencials del nostre servei de dades obertes.
La cinquena etapa és avaluar com s’està prestant aquest nou servei de dades obertes, estem assolint els objectius marcats?, necessitem incidir en algun aspecte per millorar el servei?, etc.
En funció dels resultats d’aquesta avaluació tornarem a la segona etapa i farem una nova iteració per millorar i augmentar el servei.
Hi ha una important sisena etapa que, de fet, és transversal a la resta de fases. Estem parlant de la gestió del canvi intern que tot servei genera internament a l’administració, és una qüestió molt important que, malauradament, sovint no es realitza o es fa molt superficialment.