El Consell Comarcal del Pallars Sobirà és un referent en la recollida porta a porta. Administra la recollida dels residus municipals i el seu correcte transport i tractament. Realitza i gestiona la recollida selectiva de paper i cartró, envasos, vidre, orgànica, voluminosos, residus especials en petites quantitats, plàstics d’ensitjar l’herba dels pagesos, vehicles fóra d'ús, electrodomèstics, olis vegetals, piles, etc. Gestiona el funcionament de les dues deixalleries de la comarca, la d'Esterri d'Àneu i la de Sort. I disposa d’una planta de compostatge que produeix un compost d’alta qualitat. La gestió és de tipus directe i actualment és la segona comarca que més bons resultats de recollida selectiva té a Catalunya.
Quines línies estratègiques té el Pla Comarcal de Prevenció de Residus Municipals del Pallars Sobirà?
El Pla de prevenció de residus vol inferir en la reducció dels residus en el marc dels residus municipals. Per aquest motiu les línies estratègiques bàsiques són propostes en la reducció de residus en festes i esdeveniments populars mitjançant l’ús de gots reutilitzables , promoure els envasos de reutilitzables com els tapers i els boc’n roll. També es promou la reutilització des de les deixalleries, on hi ha dos espais on els usuaris poden deixar coses perquè un altre usuari les pugui aprofitar (per. Exemple un cotxet de nen petit que el pot aprofitar algú altre). En la mateixa línies es fan tallers de retalls de roba i de restauració de mobles.
Quan vàreu iniciar el model de recollida porta a porta?
El model de recollida porta a porta es va iniciar el març de 2015 després de mes d’un mes de campanya que es va passar poble per poble a explicar el nou sistema de recollida.
Quants municipis operen amb aquest sistema?
13 municipis del 15 de la comarca.
Què ha permès aquest model i quins resultats de recollida selectiva us està donant?
Ha permès produir un compost d’alta qualitat mitjançant la recollida d’orgànica i arribar a ser la segona comarca de Catalunya que més recicla amb un resultat de tota la comarca de prop del 55% que en les zones porta a porta arriba fins al 64%.
Quin model feu servir per residus domiciliaris i comercials?
Es recull en les mateixos circuïts i es fa a la vegada un reforç de recollida comercial en cartró durant tot l’any . En temporades altes de Nadal, Setmana Santa i estiu es fa un reforç de recollida comercial per a totes les fraccions en la zona porta a porta de tal manera que es poden arribar a recollir tres cops per setmana cada fracció de selectiva. Això és degut a l’alta activitat turística en aquetes dates, que fa que els comerços, hotels, bars etc. tinguin aquesta necessitat de recollida. A les zones rurals s’augmenta la freqüència de recollida de totes les fraccions també en temporades de més afluència turística.
Els cubells i contenidors porten un xip, què us permet controlar i quines mesures apliqueu?
Permet identificar l’usuari del cubell i de quina manera usa el servei. Es fa un seguiment per tal de millorar l’ús del cubell i s’ha fet una campanya aquesta primavera que s’ha premiat aquells usuaris que han fet un millor ús del servei porta a porta mitjançant un premi a les 100 cases que millor han reciclat.
A banda de la deixalleria teniu una planta de compostatge. Quina capacitat té?
És una planta de compostatge ajustada a les nostres necessitats que està pensada per a 700 tones d’entrada de FORM anual, i que actualment rep unes 600 tones.
Què us ha permès?
Produir compost de classe A (aplicable a agricultura ecològica) i no haver de transportar l’orgànica a una altra planta de compostatge a 70 km de distància. Per tant reducció de costos, millora ambiental i poder oferir un compost als veïns de la comarca que és molt apreciat.
Ha requerit una gran inversió?
S’ha finançat el 100% mitjançant subvencions, i el seu cost aproximat és de 500.000 €. Les subvencions han estat de l’Agència de Residus de Catalunya i d’un ajut SCOW europeu.
Quin tipus de vehicles heu necessitat per dur a terme aquest sistema de PaP?
Tenim una gamma diversa de vehicles, però tots són vehicles bi-compartimentats de càrrega posterior o amb sitja lateral. N’hi ha de 7.500 kg de PMA i d’altres de 14.000 kg de PMA. Són vehicles que també duen incorporat un ordenador embarcat que pot fer el recull de dades de tots els cubells recollits cada dia.
Quina és la resposta ciutadana envers aquest model?
De bon principi hi va haver una part de la població que es va posar molt en contra del nou sistema. En part és comprensible per que aquest nou sistema exigeix més a la ciutadania per seguir un calendari i t’obliga a reciclar. Al meu parer, i per les enquestes que em realitzat en alguna campanya a poc a poc es va acceptant més el nous sistema i afloren les seves virtuts. Tot i així, encara manca molta feina per arribar a tota la població i que d’alguna manera tothom es senti obligat a reciclar i valori que l’esforç fet és una millora ambiental que no podem descuidar. Cada vegada més a totes les cases i activitats generem més residus i de més tipus, i des de les administracions superiors (Generalitat i Europa) se’ns demana que s’obtinguin gestions més correctes ambientalment i percentatges més elevats de recollida selectiva. Per aconseguir-ho ha calgut canviar el model convencional de recollida i fer-la més personalitzada, a l’hora que s’obliga més a reciclar mitjançant un calendari detallat de com treure els residus.