L’eficiència energètica i la incorporació de les tecnologies TIC són un dels principals reptes que tenen els ajuntaments avui dia. Sabadell és l’únic municipi català participant del projecte europeu District of Future juntament amb dues ciutats més que formen part dels pilots del projecte: Orleans (FR) i Corby (UK). Anem a conèixer en què es basa aquest projecte i com ho està desenvolupant Sabadell.
- Quins objectius persegueix el programa District of Future (DoF)?
L’objectiu del projecte, co-finançat pel 7è. Programa marc de la Comissió europea, és el desenvolupament d’aplicacions tic per monitoritzar i optimitzar el consum i la producció d’energia a nivell de tot un barri o d’una ciutat, a partir de la integració de dades heterogènies d’uns pocs edificis representatius (residencials, industrials, d’oficines...).
El DoF és doncs una eina per obtenir dades de consums i producció energètics dels barris de la ciutat, que permet elaborar propostes de millora energètica dels seus edificis i ajuda a determinar diferències entre si i mesures correctores. En general, les eines del DoF són potents per planificar polítiques i mesures futures d’eficiència energètica de l’Ajuntament, en l’àmbit de ciutat i barris, anticipant la seva efectivitat. També pot ser útil aquesta eina per dimensionar les instal•lacions futures d’energies renovables descentralitzades a escala de barri/edifici, que són una aposta de l’equip de govern municipal de Sabadell.
L’objectiu principal doncs, és elaborar un pla d’acció a partir dels resultats obtinguts i acordar amb la resta de socis la possibilitat de continuar fent servir i perfeccionant aquestes eines un cop finalitzat el projecte.
- Quin és el pressupost global de desenvolupament i implementació del projecte i quina dotació ha rebut l’Ajuntament de Sabadell?
El pressupost global del projecte són 6,3 milions d’euros, dels quals 343.000€ corresponen a l’Ajuntament de Sabadell amb 2/3 de cofinançament de la Comissió Europea.
- Quines són les empreses vinculades al projecte i quines solucions proposen?
Han treballat en aquest projecte les empreses Exeleria, Telefónica i IDP. Han dissenyat un quadre de comandament per visualitzar, en temps real i a través de gràfics interactius, els consums i producció mesurats pels comptadors dels 3 edificis representatius, així com el seu escalat a tot el “mini-districte”. Així mateix, a través del programari de simulació energètica Apros, s’han plantejat determinades inversions energètiques en els 3 edificis (geotèrmia, aïllaments, energia solar fotovoltaica) i s’ha simulat de nou, a nivell dels 3 edificis i de tot el “mini-districte”, quins serien el consum i producció resultants, “com si” haguéssim implantat aquestes millores. El quadre de comandament quantifica també els estalvis reals assolits en el projecte (energia i emissions de CO2), per exemple, per l’aplicació de determinades millores energètiques “sense cost”, fruit de l’anàlisi dels consums reals dels 3 edificis, comparats amb els consums que hi hauria hagut si no s’haguessin aplicat aquestes millores (prenent com a referència el consum real en el moment temporal previ a aplicar-les).
Una altra solució TIC desenvolupada en el projecte ha estat una plataforma intermèdia per la integració del “big data” dels diversos dispositius de monitorització energètica, per a que siguin compatibles amb l’estàndard europeu fi-ware (fiware.org).
- En quins equipaments estan fent accions?
A Sabadell, els barris triats han estat els districtes 4 i 5, i els edificis “representatius” han estat el bloc d’habitatges de VIMUSA “Can Llong IV”, la central de recollida pneumàtica de Can Llong i l’edifici administratiu de “Can Marcet”. El projecte és innovador en la mesura en què per primera vegada es planteja una anàlisi energètica agregada, per tot un barri més enllà d’edificis “aïllats”, tal com havia estat habitual en els programaris desenvolupats fins ara.
- Quins estan sent els principals resultats?
A través del programari de simulació Apros, s’han pogut estimar els estalvis d’energia respecte la simulació inicial abans d’executar les inversions (xifrats en un 42% al “mini-districte” de Sabadell), i fins i tot s’ha inclòs el termini d’amortització d’aquestes inversions. Per exemple, per l’edifici de “Can Marcet” d’acord amb les recomanacions del DoF, hem elaborat un pla de rehabilitació energètica centrat en la millora dels aïllaments, la il·luminació i els equips de climatització de l’edifici, així com la instal•lació de col•lectors solars tèrmics. Complementàriament, també s’han proposat i simulat millores “sense cost” en la gestió energètica dels edificis, tot i que en aquest cas els estalvis energètics que s’obtindrien en el “mini-districte” serien inferiors al 5%: ventilació nocturna, endarreriment de l’hora d’activació de la refrigeració/calefacció “artificial”, retardant l’assoliment de la temperatura de consigna marcada.
- I en l’àmbit domèstic?
Els tècnics del servei municipal de Sostenibilitat i Gestió d’ecosistemes i de VIMUSA han portat a terme un assessorament personalitzat als veïns de l’edifici d’habitatges de “Can Llong IV” , recomanant-los mesures d’estalvi energètic “sense cost” d’acord amb l’observació de les seves corbes de consum (reducció de potència, instal·lació de programadors horaris o regletes per apagar els llums dels aparells en mode “stand by”, canvi tarifes contractades, etc.). D’aquest assessorament se’n ha desprès un estalvi energètic real en aquests habitatges del 7%.
- Que suposa per un Ajuntament, tenir dades energètiques agregades per barri?
El DoF incorpora eines per a la planificació energètica multiedifici (districte, barri, ciutat), a partir de grans volums de dades majoritàriament intraurbanes, històriques i en temps real. Aquest és el seu principal actiu respecte a la resta d’aplicacions ja existents al mercat, generalment centrades en edificis “aïllats”. Cal reconèixer-ne les limitacions –no inclou dades de consums energètics fora dels edificis, com els derivats de la mobilitat urbana–, però és un punt de partida que cal anar enriquint amb majors volums d’informació d’edificis representatius, de Sabadell o d’altres ciutats, perquè sigui una eina vàlida en diversos escenaris i tipus de districtes per tal de millorar l’eficiència energètica. Cal remarcar que els comptadors intel·ligents que ja hi ha instal·lats a la majoria de llars ens permetrien ja disposar d’aquesta informació, si no fos perquè actualment les companyies energètiques encara no han establert mecanismes d’obertura d’aquestes dades, sense posar en risc la privacitat. És important mesurar les dades agregades per barri per tal de prendre en consideració les notables diferències socio-econòmiques, culturals i demogràfiques que sovint hi ha entre zones diferents de la mateixa ciutat, com és el cas de Sabadell. Les diferències “intraurbanes” són sovint tan importants com les “interurbanes” i coincideix que és en els barris més desfavorits on més marge hi ha per millorar l’eficiència energètica. Per tant, conèixer de forma detallada aquestes diferències a través de les eines tic del DoF és el primer pas per fer front a les desigualtats “energètiques” i contribuir així a la ciutat més justa i cohesionada que és l’objectiu principal de l’equip de govern actual.